PERQUÈ LA INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICAL NECESSITA INCORPORAR LES HUMANITATS?

25 gener 2024

Professor: Joan Manuel del Pozo Alvàrez . Doctor en filosofía. Professor emèrit.

L'any passat vàrem parlar de Les aportacions i els reptes  a lA Intel.ligència Artificial. Avui, també, tenirm una efemèride a la Vila, l'Institut Eugeni d'Ors fa 90 anys. Els Instituts, al llarg de la seva existència, han donat molta formació humanística i filosófica a alumnes que han arribat a ser molt bons professionals.

Rudyard Kipling  escriptor britànic nascut a l'India, fa 100 anys va fer una poesia sobre les màquines que diu: "Les màquines són fills/es del teu cervell (humà)" 

A l'igual que l'IA és fruít de l'home, és la nostra filla i ens n'hem de cuidar.

CONCEPTES.

Intel.ligència Artificial: Hi ha moltes definicions però l'IA és una tecnologia avançada de la vella tecnologia informàtica que té els seus inicis fa uns setanta anys. Als anys 50, la programació, el software ja li van posar el nom Intel.ligència Artificial en veure els avenços que feien. 

La IA, diuen, no es absolutament INTEL.LIGENT però és ARTIFICIAL.  

Als anys 50, els programadors ho van batejar com CIBERNÈTICA ,paraula d'origen grec que significa l'art de pilotar un navili - el pilots del vaixell el pilota però no decideix cap on va. El nom Cibernètica el van canviar per IA.

IA és una informàtica avançada amb capacitat de fer moltes coses.

La persona Intel.ligent sap triar, mira en profunditat les coses per escollir. La IA no sap entendre la profunditat de les coses. No sap triar.

Les Humanitats arrenquen dels grecs, i té un renaixement als segles XIV i XV. L'Humanisme està associat a la construcció de la persona humana. 

Protàgoras digué: L'esser humà és la mesura de totes les coses. 

Terenci: Sóc ésser humà i tot el que és humà, m'interessa. 

L'humanisme està fet sobre tot en la llibertat de l'èsser, fé en l'intel.ligència, fé en la paraula, l'ètica, el compromís social i l'interés per l'oratoria perquè en la paraula hi ha el poder de convicció. Sent un bon orador es pot ser un bon polític. 

Mario Quintana diu: Els fets de la vida són els aspectes secundaris de la realitat. 

Els fets són importants però ho és més l'interpretació dels fets. La IA no té capacitat interpretativa perquè aquesta capacitat és estrictament humana. La nostra intel.ligència està lligada a les emocions.

Perquè és necessaria la IA?

Els fabricants d'IA creuen que no necessiten les humanitats però l'IA és molt poderosa i reforça els poder d'uns sobre els altres.

L'aprenentatge dels límits del poder ho donen les humanitats. Els poderosos haurien d'aprendre quins són els límits del poder per no traspassar-los. Qui passa els límits, els deus el condemnen.

Si tú tens més eines pots fer més mal. Els productors d'IA són els amos del nostre TEMPS. Ens han fet esclaus de les màquines. Des de Google hi ha la idea que han aconseguit alterar el temps de la gent.

El punt de vista dels usuaris: La nostra privacitat està en joc. La convicció de que la nostra llibertat i intimitat estan amenaçades.

ARISTOTIL  afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató—el món de les idees i el món de les coses—, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació.

KANT  defensava el nostre món simbólic.

El món simbólic inclou el llenguatge. el llenguatge ens ha fet humans. 

La nostra riquesa comunicativa és molt gran però no és bona perquè estem a l'època de la post veritat i vivim en mig de molta mentida i Fakenews. Els sofistes deien que la veritat no era important, lo important és guanyar en el debat.

Ara no et pots fiar de cap comunicació i això és un atac directe a la democràcia. Ara els diners corren per comprar dades que és on es fan els diners: Meet, X (Antiga Twitter)... 

CHAPLIN a El Gran Dictador va dir: Hem progressat molt depressa però ens hem empressonat nosaltres mateixos. 

Maria Sabaté

 

UN NOU TRIMESTRE. CURS 2023-2024 - 2n. TRIMESTRE

 Amb el nou any s'ha començat una nova tanda de xerrades amb el programa renovat amb propostes molt interessants

MUSICA - GIACOMO PUCCINI

14 desembre 2023 

Professor Joan Vives Bellalta , és un flautista de bec, professor d'Història de la Música i divulgador musical. Des del 2017 és el redactor i presentador del programa de Catalunya Musica: "Tots els matins del món".

L'any 2024 se celebrarà el centenari de la mort de Giacomo Puccini (Luca 1858 - Brusel.les 1924).

Puccini es forma el segle XIX i es el segle XX es mantindrà en el seu estil que li donarà ressó en el món operístic. 

El 1924, any de la mort de Puccini es van fer les emisores de ràdio de tot l'estat, des de Barcelona.

A Itàlia, des dels segles XVII i XVIII, els autors havien de triar entre fer música per l'ésglésia o escriure ópera on, a pesar del risc, es podien guanyar molts diners.

Itàlia són els inventors de l'opera.  Claudio Montiverdi (1567-1643): Bel Canto que és el cant construit amb voluntat de bellesa.  Giuseppe Verdi (1813-1901) introdueix l'expressio dramàtica del romanticisme.

Puccini recull les tradicions del Bell Canto i l'expressió dramàtica. Això també ho ha seguit Wagner i els compositors francesos. Puccini, però, ho sintetitza tot. 

Els avantpassats de Puccini venen del segle XVII i són de Luca a la Toscana. Aquests avantpassats eren mestres de capella de la Catedral de Luca. Giacomo Puccini va estudiar al Conservatori de Milà. Ell no serà un compositor de capella. El treball de fi de carrera és La Missa de Glòria (1880) que és una gran obra i l'estrena a Luca. L'obra deixa entreveure  la força dramàtica que Puccini estava a punt de mostrar. L'orquestració i el sentiment general del drama  estableix un diàleg amb el Rèquiem de Verdi i constitueix, potser, una predicció de la futura carrera operística que Puccini desenvoluparia la resta de la seva vida. És considerada la millor composició de Puccini, fora de la producció de l'òpera. 

Ferdinando Fontana (1850-1919) era llibretista que treballava per diferents compositors, s'acabarà exilliant a Suissa el 1898 per ser socialista. Amb Puccini escriurá la primera ópera: La Villi que parla de dones d'aigua, sirenes. Estrenada el 31 de maig de 1885, explica el pas d'Ulises per la illa de les sirenes. L'altra ópera que van escriure plegats fou Edgar.

Puccini procedia, en el terreny creatiu, de forma molt pausada. El seu següent treball no va accedir als escenaris fins al 1889. Es tractava d'un drama líric que es basava en aquesta ocasió en una obra de l'escriptor francès Alfred de Musset, La coupe et les lèvres. El treball es va iniciar el 1884 quan Fontana va començar a treballar en el llibret. Puccini va acabar una primera composició el 1887 i l'orquestració el 1888. Edgar es va estrenar a La Scala el 21 d'abril de 1889 amb una tèbia resposta,  l'obra va ser retirada per a revisar-la després de la seva tercera actuació. En un diari milanès, Giulio Ricordi va publicar una defensa de l'habilitat de Puccini com a compositor, alhora que criticava el llibret de Fontana.

Totes les dones de les óperes de Puccini són dones fortes. S'anomenen les heroïnes de Puccini.

Després d'aquest èxit es compra una casa a Torre del Lago, tota la família està enterrada en aquesta casa. 

Manon Lescaut va ser una obra que agafa l'obra d'Abad Prevost del segle XVIII i es fa una gran ópera que s'estrena al Teatro Regio de Torí l'1 de febrer de 1893. Va ser un gran èxit. Els llibretistes foren Giuseeppe Giacosa (1847-1906) i Luigi Illica(1857-1919). El primer llegia l'obra en profunditat i treballava el text i el segon feia un resum de l'obra.

La Boheme agafa la història escrita per Henry Murger, francés i s'estrenarà al Teatro Regio de Torí l'1 de febrer de 1896, també col.labora amb els dos llibretistes. La Bohème atorgà a Puccini una tranquil·litat material important. Era ja un artista reconegut, el compositor operístic més admirat pel públic.

El 14 e gener de 1900, al Teatre Constanzi de Roma,s'estrena Tosca inspirada en l'obra de Victorien Sardou i també comptà amb la col.laboració de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica. El drama original s'estrenà a Paris el 1887 i Puccini el va veure a Milà protagonitzat per Sarah Bernhardt. A partir d'aqui Puccini i els seus col.laboradors treballaran tres anys amb molts entrebancs entre ells. L'estrena fou un gran èxit.

El 28 de maig de 1904 s'estrena a l'Escala de Milà Madama Butterfly també amb la col.laboració de Giacosa i Illica. Està basada en una història real japonesa i Puccini d'endinsa en el coneixement de la música japonesa que introduirà en la composició.

El 1919 s'estrenà Il Trittico. Aquesta peça està composta de tres òperes d'un acte: un episodi terrorífic (IL Tabarro), una tragèdia sentimental (Suo Angelica) i una comèdia o farsa (Gianni Schicchi). De les tres, Gianni Schicchi és la més popular, mentre que Il Tabarro n'és la menys. 

Turandot es la seva obra póstuma, li va quedar per escriure la darrera escena. Nesum Dorma és molt coneguda i vol dir que ningú dormi. Malgrat la crueltat de la seva trama, Turandot s’ha guanyat un lloc preeminent en el cànon del repertori universal i també en els cors dels públics de tot el món. Amb una partitura brillant i sense precedents, Puccini retrata la princesa sense ànima, freda i implacable en oposició a l’home decidit a guanyar-la costi el que costi. Puccini no va poder acabar el tercer acte de la partitura, moria l’any 1924 a Brussel·les abans de poder enllestir el duet final, i va ser el seu ajudant, Franco Alfano, qui va completar-la. La primera representació de l’obra al Teatro alla Scala de Milà el 1926 va ser una mena de rèquiem per a Puccini. Arturo Toscanini va dirigir l’obra fins a les últimes notes deixades per Puccini i després va baixar la batuta tot dient: “Aquí acaba l’obra del mestre. Després d’això, va morir”.

Maria Sabaté

TESLA I EL MÓN D'AHIR

30 novembre 2024 

Xavier Roqué Rodriguez. Professor d'Història de la Ciència de la UAB. Doctor en Història de la Ciència.

Qui era Nikola Tesla? I no confondre Tesla amb la marca actual d'automobils. Si anem a la Viquipèdia trobem el següent resum. 

Nikola Tesla (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York, 7 de gener de 1943)^[ va ser un enginyer elèctric serbo-estatunidenc.

Nascut el 10 de juliol de 1856 a Smiljan, a la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar a Graz, on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 es traslladà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana. L'any següent es mudà a París per treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportació: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.

Malgrat els contratemps professionals i socials a què va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res li impedís de continuar investigant i, d'aquesta manera, va fer de la necessitat (el treball) virtut. Tot i que no va tenir els diners ni la fama com a rerefons de les seves troballes, la fama li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents amb el seu nom, entre les quals hi ha la ràdio. Així doncs, finalment va ser reconegut com un dels inventors més prolífics del segle XIX-XX, de tal manera que, el 1915, el seu esforç es va veure recompensat amb el premi Nobel de Física, que va haver de compartir amb Edison, un altre gran inventor coetani de Tesla i amb el qual va tenir algun frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar aquest reconeixement, ni els $20.000 que aquest proporcionava, i d'altres que finalment no fou el guardonat. En tot cas, per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seva vida en una pobresa considerable.

Del 29 de setembre de 2022 al 8 de gener del 2023, el Caixa Forum va organitzar una exposició titulada Nikola Tesla, el Genio de la Electricidad Moderna. El futur és Tesla. "Deixem que el futur digui la veritat i avalui cadascú amb el seu treball i els seus èxits."

Tesla va ser un gran inventor, molt prolífic i va guanyar una fortuna però va morir pobre a Nova York.

Stefan Zweig (1881 - 1942) fou contemporani de Tesla. Zweig  va escriure EL Món D'Ahir on, reflexiona sobre els canvis que van trasbalsar l’Europa del segle xx entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya—en unes circumstàncies personals d’insospitat dramatisme—, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta.  

Amb el segle XX es consolidaràn noves Xarxes de Poder i les Xarxes Tecnològiques seràn, també, les Xarxes Polítiques.

Tesla va viure l'auge de la nova teoria de l'univers: La Teoria de la relativitat que va enderrocar la teoria de l'univers total de Newton.

L'any 1856 fou el del naixement de Tesla i a l'hora va ser l'any en que es va proposar unir l'Illa de Valentia a Irlanda amb el nord de Canadà amb un cable d'acer i de coure. Serà el 1865 quan s'aconsegueixi.

Un cop estés es podran trasmetre 8 paraules per minut.

Cap el 1900. 300.000 kilometres de cable unien diferents parts del món. Ara són cables de fibra óptica per on circulen milions de Terabites. A escala mundial són imprescindibles aquests cables.

Però tornem al segle SXVIII quan l'estudi de l'electricitat és una cosa curiosa, no se li veu cap utilitat. Era un fenomen puntual, de descarregues com les guspires de la roba quan està carregada d'electricitat estàtica.

Al 1800 Alexandre Volta descobreix la pila que genera un corren continuu, estable.

Això possibilitarà la connexió entre l'electricitat i el magnetisme. Electromagnetisme. Això es descobrirà cap el 1820.

Faraday, un estudiós autodidacte, va descobrir en un manuscrit, que un corrent elèctric es mou al voltant dels pols Nord i Sud. Més endevant va descobrir la inducció que és la base dels acumuladors.

Aquests descobriments seran la base dels estudis de Tesla però encara no hi la teoria que s'anirà escribint poc a poc. Tesla creix en el context de que la industria incorpora avenços, bobines, resistències, etcètera abans que els laboratoris ho concretin o arribin a teoritzar-ho.

El 1884, Tesla arriba a EEUU i treballa amb Edison però al cap de pocs mesos muntarà la seva propia empresa. Tesla i Edison van mantenir moltes diferències al llarg de la vida.

1884 és l'any en que s'arriba a un acord per dividir el món en fusos horaris, meridians.

Tesla inventa el motor de corrent altern. Més endavant, el 1888 patenta amb el número 381.968 el motor elèctric magnètic. És en aquests anys de molts invents que Tesla s'envolta de tècnics, advocats especialistes en Patents, per la compentència amb altres inventors.

Proposa torres d'alta tensió pel transport d'elècticitat alterna amb compentició amb Edison que defensa que el corrent elèctric ha de ser continuu.

Per l'Exposició de Colombina a Chicago del 1893, Tesla i Westinghouse guanyen el concurs i serà on Tesla es donarà a conèixer. 

Després d'això renuncia a totes les seves patents, no se sap perquè ho va fer.

De nou a Europa, cap el 1899 Herz descobreix les ones electromagnètiques que més tard donen lloc a la radio. Herz les genera a conciència i les dibuixa.

Tesla també entra en litigi per la patent de la radio. 

Es diu que Nikola Tesla no feia plànols, sinó que ho memoritzava i visualitzava tot. També es diu que només dormia tres hores al dia. Bona part de l'etapa final de la seva vida la va viure absort en el procés judicial que va iniciar per la invenció de la ràdio, que es disputava amb Marconi, ja que Tesla havia inventat un dispositiu similar almenys 15 anys abans que ell. En la dècada dels seixanta el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla, reconeixent-lo legalment, poc abans de la seva mort, com a inventor d'aquesta, si bé això no va transcendir a l'opinió pública, que continua considerant Marconi com el seu inventor.

Segons certs rumors, a mesura que envellia es tornava més i més excèntric; a la fi de la seva vida vivia constantment en hotels, dels quals partia (a la recerca d'un altre de nou) quan no podia pagar els comptes exorbitants. Periòdicament convocava a la premsa per a presentar algunes de les seves invencions, fins les més excèntriques. Per exemple, va proposar il·luminar part del desert del Sàhara perquè els marcians vegessin que la Terra era habitada i tenia éssers intel·ligents. En els seus darrers anys va viure sol, eixut i desconfiat.

Maria Sabaté

EL CONFLICTE D'UCRAÏNA. Causes i Conseqüències a nivell europeu i mundial.

16 de novembre 2024

Professor Lluis Massana Llorens

Nascut el 1945 a Solsona. Va estudiar al Seminari i es va titular com a ajustador-matricer a l’Escola Professional Arrels. A finals dels anys 60, va estudiar Sociologia a Madrid i, a finals dels 70, Història a Sevilla. Des de 1981 va ser director i professor d’Història a l’Escola Intermunicipal d’Ensenyament Secundari de Sant Sadurní d’Anoia fins la seva jubilació, l’any 2010.

La Història serveix per conèixer l'actualitat i les causes dels fets.

La Guerra d'Ucraïna, consideracions a tenir en compte:

• Es tracta d'una guerra fruit de plantejaments del segle XIX, ja que no es tenen en compte ni  les conseqüències polítiques ni les econòmiques.
• És una guerra producte només de l’anàlisi nacional-populista: la meva nació, el meu poble, la meva cultura.
• Una guerra semifeixista o quasi nazi, ja que aquests mateixos objectius són els que van servir a Hitler per justificar la Segona Guerra Mundial.
• Una guerra que suposarà un canvi de paradigma a nivell mundial.
• Naixement d’una nova etapa basada en plantejaments armamentistes a nivell defensiu.
• Suposarà un abans i un després per la UE i per les interrelacions mundials.

Ucraïna té uns 600.000 kilometres d'extensió.

Al segle XI hi va haver una migració de població de Kiev a Russia per l'arribada de tribus; huns, visigods i tàrtars.

Al segle I, a Palestina, es produeix l'expulsió de jueus cap a Europa i molts arriben a Ucraïna. També n'arriben a Espanya i seran fonamentals per l'economia perquè els jueus eren els banquers dels Reïs.

A la Segona Guerra Mundial 1 o 2 milions de jueus ucraïnesos moren als camps de concentració. 

Des del segle XVIII, Catalina la Gran conquereix Ucraïna que havia estat, en part, sota la influència de Lituania, Polonia i Hongria. Fins la Primera Guerra Mundial i, després, de la Revolució Sovietica, formarà part de la URSS. Als anys 30, Stalin col.lectivitza les terres dels pagesos de Ucraïna i tots passen a ser treballadors de l'Estat. Resultat:  2 a 3 milions de persones moren de gana. 

L'avi de Volodimir Zelenski, l'actual president d'Ucraïna, va morir en un camp de concentració nazi.

Després de la Segona Guerra Mundial, Russia agafa tots els territoris d'Ucraïna, fins i tot, la part que havia estat sota el domini de l'Imperi Austro-Hongarés, pel que molta gent que vivia en aquesta àrea havia estat simpatitzant de Hitler. Austria va ser un provincia d'Alemania des del 12 de març del 1938 fins el final de la Segona Guerra Mundial.

Als anys 90, amb l'arribada de Mikhaïl Gorbatxov es reconeixerà la independència de diversos territoris: els Països Bàltics (Estonia, Letonia i Lituania) Ucraïna, Georgia i Azerbaijan.

Amb l'arribada de Putin i l'auge de l'esglèsia ortodoxa s'insisteix en la idea de que tothom vol ser rus. 

A Ucraïna hi ha molta gent russa que arriba per treballar-hi als anys 30 amb Stalin i després amb tota la implantació de centrals nuclears  (Chernobil, Zaporíjia) i la industria del carbó i la siderúrgia. 

Ucraïna és el 1er païs productor i exportador de gra, mentre que Russia és el 3er. Pels Ucraïnesos suposa el 25 % del PIB, produeix 150 milions de tones a l'any. Ucraïna és un païs pla amb molts rius. 

També és molt potent en metall, acer i carbó. MARIUPOL és l'empresa més important d'acer. Exporten 100 milions de tones d'acer. També és productor de Liti (l'or el S XXI). A Crimea hi ha molt turisme i és un lloc de pas d'importants gasoductes i oleoductes.

Des dels anys 90 hi ha un gran moviment per democratitzar Ucraïna en front a les idees de Putin i Medvedev que volen tornar a la russia dels zars. Putin vol un model centralitat com la Xina i es recolza en l'església ortodoxa.

Els anys 2014-2015, Putin es va quedar amb la península de Crimea per dominar el trànsit naval del mar Negre amb el Mediterrani, després vindrà el Donbàs, Donetsk..

Putin volia una invasió ràpida. El 2012, Biden ja va advertir que Russia ho preparava i tothom hi va treure importància.

Ara la situació és millor perquè s'ha avançat però Russia segueix dominat la zona de producció de metall i minera. 

A Moldàvia hi ha una zona pseudoindependent TRANSNÍSTRIA que es considera russa.

En la situació actual les xifres són espectaculars, hi ha porp de 9.000.000 de refugiats ucraïnesos a Europa que ja ha gastat 50.000 milions d'euros per tenir-ne cura.

CONSEQÜÈNCIES:

- Necessitat de consolidar Europa, cal avançar en el reforç de la idea d'Europa.

- Avançar cap un model Federal per Europa.

- Cal una consolidació economica real.

- Amb un govern central (Com EEUU)

- Més inflació = pujada de preus.

- Increment de migrants.

Maria Sabaté

FAÇANA DE LA PASSIÓ DE LA SAGRADA FAMILIA

25 de novembre 2023

Judith Subirachs Burgaya, Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, especialista en l'escultura catalana dels segles XIX i XX .

En tant que filla de l'escultor Josep M. Subirachs diu d'ell que Subirachs entenia la creació d'una forma polièdrica, va tocar totes les tècniques: dibuix, escultura, escenografia...

La xerrada d'avui anirà sobre la realització que va fer Josep M. Subirachs de la Façana de la Passió de la Sagrada Familía, però primer ens introdueix el tema amb dues obres religioses:

1961 - Realitza la façana de la Basílica La Virgen del Camino de Lleó, on hi construeix les dotze figures dels Apòstols en  bronze, gegantines, gairebé brutalistes.

1977 - Altar del Santíssim, Basílica de Montserrat 

Subirachs està gairebé 30 anys sense fer obra religiosa, excepte l'Altar de Montserrat. Als 60 anys reb l'encàrrec de fer els grups escultòrics de la Façana de la Passió de la Sagrada Família, orientada cap a ponent. Ell va demanar llibertat total. Admirava molt Gaudí i hi va dedicar 20 anys. 

Subirachs era agnòstic, humanista, cristià i lector de la Bíblia.

Gaudí volia que la Façana de la Passió fes por. La Façana és esquemàtica i molt austera. Els elements arquitectònics reflexen tensió i és molt tètrica. 

Té tres nivells:

1.- És on s'implica més el poble. Sant Sopar.

2.- Pujada al Calvari

3.- Crucifixió

Subirachs primer ho dibuixava i després feia esbossos en fang.

El Sant Sopar- Subirachs posa Jesús de cara als apòstols i d'esquena als espectadors i així tenen el mateix punt de vista de Jesús.

La porta representa l'oració de Getsemaní.

El bes de Judes està inspirat en un quadre de Giotto. Representa un petò molt pervers hi apareix la serp, diable instigador de la traïció. Hi ha uns quadres amb xifres que té 310 combinacions possibles que sumen 33.

La Flagel.lació feta de travertí, la va construir al taller i té 5 metres d'alçada. La columna desencaixada simbolitza el temps que s'acaba i el que comença

Les negacions de Pere, 3 figures per 3 vegades que el va negar. Hi apareix el laberint i la barca.

Una altra porta: La Coronació d'espines d'Herodes a Pilat. Hi ha el poema "La pell de Brau" de Salvador Espriu.

El Judici davant Pilat, Pilat presenta Jesús, Pilat està dubidatiu. Pilat se'n renta les mans. També hi surt representada Prócula Claudi, esposa de Pilat, que l'havia advertit que se'n desentengués.

Cireneu, Simó ajuda Jesús a dur la Creu. També hi representa les Tres Maries.

Grup Central: 2a. caiguda, La Verónica (Vera icona, personatge legendari) La figura solitaria està inspirada en la foto de Gaudí, un dia de Corpus. Els soldats amb els cascs són les xemeneis de la Casa Milà.

La representació de l'home que va trevessar Jesús amb la llança.

Soldats jugant-se les vestidures, la taula té la forma de l'estragel, os de xai.

A la Crucifixió, la Creu està en forma horitzontal i són unes vigues de ferro. Crist apareix nuu.

A l'Enterrament, les figures sembla que surten de la pedra. Això passa amb totes les escenes.

Nicodem és un autorretrat de Subirachs.

L'Ou de Pasqua representa la Ressurrecció

Figura en bronze daurat davant l'Ascensió que col.loca en un pont entre columnes.

Les portes dels Evangelis de més de 10.000 lletres que són els textes de Mateu i Joan.

El Nartex - columnes en forma d'ossos que Subirachs ja no ho va veure però havia acabat el mur de la profecia.

Portal Major. Façana de la Glòria del Carrer Mallorca, hi ha el Pare Nostre en català + 6 portes més amb les peticions del Pare Nostre.

Maria Sabaté

LA DECADA MÉS CONVULSA DEL VATICÀ

 19 octubre 2023

Ponent: Vicenç Lozano

Periodista i historiador.

Especialista en Itàlia i Vaticà. Redactor de la secció d’Internacional de TV3 des del 1984. Ha treballat,a d’altres mitjans de comunicació com El 9 Nou, Diari de Barcelona, El País, El Correo Catalán i ha col·laborat per la RAI (Corresponsal a Espanya del programa Lavori In Corso).

Ha estat enviat especial a Itàlia i el Vatica de TV3. També ha cobert esdeveniments de gran abast comunicatiu i històric com els Macrojudicis a la Màfia (1986) a Itàlia i els Estats Units i la guerra dels Balcans a Sèrbia i Croàcia (1991 – 1995) i Kosovo el 1999. És coautor del llibre “El món en un minut i mig” (2000. La Magrana ).

En la xerrada que ha donat per l'Aula d'Extensió Universitària ha fet un recorregut pel papat del Papa Francesc que va asolir el pontificat el 13 de març de 2013. El Papa Francesc (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Va resultar elegit  després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001.

Escollí el seu nom papal en honor de Francesc d'Assís.

Segons Vicenç Lozano, aquest període de 10 anys ha estat marcat per tota mena d'intrigues que han complicat les desicions del Papa, entestat en duur l'Església una mica més a prop del mon actual. 

Vicenç Lozano és l'autor de INTRIGUES I PODER AL VATICÀ (PORTIC- 9788498094848)

Les claus per entendre el Vaticà explicades pel corresponsal de TV3 a Roma.

El periodista Vicenç Lozano, que ha estat enviat especial de TV3 a Roma durant dècades, recull en aquest llibre les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder més enllà de la religió. Els interrogants que desperta aquest petit Estat són tan nombrosos com els obstacles que tradicionalment ha posat a la transparència. Què cal saber de la Banca Vaticana? I de la mort de Joan Pau I? I del lobby gai? Vicenç Lozano hi aborda tots els temes controvertits i tots els mites; dels documents de Pius XII sobre l’Holocaust a l’informe secret de Vatileaks, del pacte anticomunista de Wojtyla als complots de la ultradreta contra l'actual papa Bergoglio, dels escàndols de pederàstia al paper de l’Església catalana. Vicenç Lozano explica les històries com les ha viscut, deixant parlar els protagonistes, que poden dir-se Paul Marcinkus, Lech Walesa, Giulio Andreotti, Paloma Gómez Borrero o Lluís Martínez Sistach o ser un espia sense nom o un funcionari de la Santa Seu.

També és autor de VATICANGATE

Després de l’èxit d’Intrigues i poder al Vaticà (2021), el periodista i historiador Vicenç Lozano revela una conspiració de l’influent sector conservador de l’Església catòlica i la ultradreta, amb el suport del poder financer internacional, contra el papa Francesc. L’objectiu: avortar les reformes, propiciar la renúncia i evitar que en el pròxim conclave sigui elegit un pontífex en la línia reformista de l’actual.

Vicenç Lozano —infiltrat en les bambolines del poder— ha elaborat un sorprenent i valuós reportatge. Qui s’amaga darrere les campanyes que defineixen Bergoglio com un malalt, usurpador, comunista, heretge i encobridor dels abusos sexuals? Qui fa anar els fils del complot dins i fora de l’Església? Quins personatges freqüenten i comparteixen objectius amb Steve Bannon —el guru de la ultradreta internacional? Com pot contrarestar el papa Francesc els atacs? Els que pretenen salvar el seu llegat ho tenen molt difícil per evitar que tot hagi estat un somni impossible.

Maria Sabaté.