UN MARC ECOLÓGIC PER A LA COMPRENSIÓ DEL CONTACTE DE LLENGÜES

 4 d'abril 2024

Professor: Albert Bastardas i Boada

Avui estem plens de contactes de llengües per l'efecte de les migracions. 

Uriel Weinreich va ser el primer lingüista que en va parlar. El 1953 va escriure "Languages in contact".

CAUSES DEL CONTACTE DE LLENGÜES

- Desplaçament de poblacions

- Integració (forçada o volguda) en espais polítics superiors (Catalunya en seria un exemple)

- Educació formal, per exemple, el francés o l'anglés a l'escola.

- Intercanvis econòmics.

- Comunicació tecnomediàtica.

Com podem imaginar la representació d'aquest tema? És pot estudiar com a conjunt de regles. També es pot fer a través dels comportaments humans i aixì arribem a l'estudi d'altres àmbits.

Einar Haugen, lingüista nordamericà, diu: "És l'estudi de la interacció d'una llengua concreta i del seu entorn o medi"

En l'estudi de l'evolució de les llengües i llur relacions introduim la     PRESPECTIVA ECOLÒGICA com a forma de pensament.

1.- Parteix del tot i no només de les parts i ecosistema com a concepte fonamental. La realitat com un conjunt d'interrelacions.

2.- Sempre situa els elements en el seu context.

3.- Prioritza l'estudi de les inter-retroaccions en lloc de les propietats dels elements aillats.

4.- Se situa en una visió dinàmica i evolutiva - temps dels fenòmens.

ECOSISTEMA SOCIOLINGÜÍSTIC.

Ens dona una piràmide invertida, de set nivells, on, de MÉS gran a MÉS petit s'ordenen com segueix:

1.- Organització política

2.- Media i tecnologies de la comunicació

3.- Ecomonia i vida laboral.

4.- Volums demolingüítics

5.- Grupalitats i identitats

6.- Interaccions socials

7.- Cervell

Cada apartat intenta explicar diferents propostes. Totes aquestes dimensions viuen inter-relacionades i lligades. S'ha de tenir consciència de la complexitat de la realitat. 

Una representació pot ser una partitura polifónica perquè té TEMPS, SEQÜENCIALITAT i l TOTALITAT HARMÓNICA. Explica el que fa cada veu per escolat la vellesa de la peça que s'interpreta.

EL CERVELL/MENT

És el facilitador i dipositari de les competències lingüístiques de cada ú.

El que entenem i la parla es produiexen en diferents zones del cervell. No és el mateix entendre que parlar. El facor edat influeix en la rapidesa de l'aprenentatge lingüístic. 

som nosaltres qui atorguem noms, idees sobre el món i també les llengües.

LA INTERACCIÓ DEL CERVELL/MENT

És a la conversa humana on tenen vida o mort. Si es deixen d'usar, les llengües es moren.

És importat l'establliment dels usos lingüística interpresonals: feina, familia, amics. 

Convergència lingüística - adaptació de la parla entre interlocutors, exemple: conversa bilingüe.

Rutinització i continuïtat, establiment dels hàbits o normes d'us. 

Emocions i sentiments que són la base dels conflictes humans perquè dominen el comportament humà.

GRUPALITAT I CATEGORITZACIÓ COL.LECTIVES

Viviem en grups o col.lectius humans. 

Imatges grupSs, representació de nosaltres mateixos i la pregunta: Com veus els altres?

Les conseqüències de les diferències.

Identitats ètnico-nacionals. Conflictivitat?

Les relacions intergrupals

VOLUMS DEMOLINGÜÍSTICS DELS GRUPS.

La história sociodemogràfica dels contactes entre grups diferents. Per exemple els catalans ja no són el grup predominant a Catalunya.

El pes social de cada zona. Quin grup pesa més?

Pes econòmic i polítics

El TEMPS és una varible importantissima perquè en el temps els grups canvien.

ECONOMIA, VIDA LABORAL I ESPECTATIVES DE FUTUR.

Els usos lingüístics a les empreses sóm molt importants. Saber quina és la llengua laboral pot ser determinanta en les espectatives de futur.

TECNOCOMUNICACIÓ

El castellà és EL predominant aquí.

De fet, encetem una nova època en que desconeixem, encara, el poder teconmediàtic, de les xarxes socials, els/les influencers i/o la IA.

EL PODER POLÍTIC

Té molt poder però no tot.

- Marc demopolític dels contactes. Grups majoritaris i grups minoritaris. Subordinació estructural.

- Distribució territorial del poder polític. Estructura del multilingüisme oficial.

- Unions supraestatals. Unió Europea, per exemple, davant la necessitat de veure's amb EEUU i la Xina. Com es reconeixeran les llengües?

- Identitats polítiques, Identitats originaries. Exemples com Suissa i Canadà on conviuen els originaris i els inmigrans d'altres paissos i es parlen amb naturalitat llurs llengües.

- Influències en els usos lingüístics socials i interpersonals.

TEMPS, PERSISTÈNCIES I CANVIS

Tot ocorre en el temps. El reemplaçament intergeneracional de les poblacions.

Resultats més freqüents dels contactes lingüístics:

- Interferències i prèstecs lingüístics

- Mescla de llengües

- Bilingüització

- Reemplaçament social d'usos i sustitució lingüista

- Distribucions de funcions en la societat.

Maria Sabaté

GABRIEL FERRATER. El Poeta que va sacsejar el panorama literari català

 22 de febrer 2024

Professor Sr. Joan Tre i Arnal  Docotor en Filologia Catalana.

GABRIEL FERRATER fou un gran poeta i un gran intel.lectual, segurament va ser el poeta més gran in més influent del segle XX. Fou bandejat i no massa estimat per la cultura oficial entre d'altres coses perquè el consideraven un viciós i és que bebia molt i era una pendó.

Aquest darrer aspecte de la vida de Ferrater també ho van viure autors i intel.lectuals com Hemingway, Oscar Wilde, E. Adgar Poe, Baudelaire, Shakespeare o Santiago RussinyoL -que era addicte a la morfina- Tots ells, amb vicis reconeguts, a les seves èpoques es van veure menystinguts.

G.Ferrater va nèixer a Reus, al Raval de Santa Anna. Provinent d'una família molt rica que es dedicava a la comercialització i exportació del vi. 

El seu pare era molt sensible i fantasiós, poc pràctic i també era un reconegut catalanista i republicà però va ajudar molta gent de dretes per salvar-los dels anarquistes. A casa dels Ferraté (En Gabriel canvià el cognom per FERRATER) hi havia una biblioteca que ocupava un pis sencer i que cada setmana rebia les darreres novetats literàries. Els tres germans Ferreté; en Gabriel, en Joan i l'Amàlia, tenien accés lliure a la biblioteca familiar, sense cap limitació a l'hora d'escollir un llibre per llegir. 

La seva mare, l'Amàlia Soler, era molt culta però una mica snob, el seu fill preferit era en Gabriel.

En Gabriel no va anar a l'escola fins els 10 anys perquè el seu pare tenia unes idees molt pròpies sobre la pedagogia i també perquè hi havia molta tuberculosi. A casa tenien una dida alemanya. A taula es parlava de literatura. En Gabriel era un alumne caótic, sols aprobava el que li agradava. No va acceptar mai el sistema educatiu, sols estudiava les assignatues que li agradaven. 

El juliol del 1936 es produeix l'esclat de la Gerra Civil, en Ferrater explica les coses que li van afectar dels primers temps de la guerra al poema In Memoriam: 

"Quan va esclatar la guerra , jo tenia catorze anys i dos mesos.

De moment no em va fer gaire efecte.

El cap m'anava tot ple d'una altra cosa, que ara encara trobo més important.

Vaig descobrir Les Fleurs du Mal, i això volia dir la poesia, certament."

El meu col.legi de capellans el van cremar, i el Guiu

que era el sergent que ens feia gimnàstica premilitar, i l'odiavem tots...

el Guiu, havia estat assassinat a trets,

i ens van contar que havia costat molts, perquè portava

una cota de malla sota la disfressa de velleta pagesa , i al cistell,

sota els ous, hi amagava tres granades..."

El Gener del 37, en plena guerra, comença el batxillerat. Els professors el tenien com un cas perdut però ell era un lector empedernit.

El Març de 1938, la família ha d'abandonar Reus cap a Barcelona i després a l'exili. S'instal.len a Burdeus, a casa d'uns amics, el Chateau Peiro. 

Per Gabriel Ferrater, ser a França li obre un món. Es matricula al Liceo Francés on apren l'idiomes. De fet arribaria a parlar vuit idiomes: català, castellà, anglés, francés, alemany, polonés, rus, grec i llatí, alguns d'ells els va aprendre de forma autodicàctica.

Quan, a l'any 1941, torna a Reus, va haver-se de tornar a matricular de 4t. i 5è. de batxillerat. Però, ja aleshores, duia una vida nocturna molt intensa. El 43, va anar a fer la mili durant 3 anys, en tenia 24 i encara no havia acabat el batxillerat que va tardar 12 any en finalitzar.

Va matricular-se de Ciències exactes que no va acabar. 21 anys més tard es va llicenciar en Filosofia i lletres per la insistència dels companys de que es presentés als exàmens doncs volien contractar-lo com a professor per la recent inaugurada Universitat Autonoma de Barcelona. 

Gabriel Ferrater acaba anant a viure a Barcelona i el barri que més freqüentava era el barri cinquè (Barri Xino, tal i com es coneixia) i el Bar Pastis (que encara existeix).

Els negocis que va tornar a iniciar el pare no li funcionen. així que en Ricard Ferraté contracta una assegurança de vida que ha d'incloure, si o si, una clausula per suicidi. Quan va fer un any d'aquesta assegurança, el pare es suicidà. De fet, dels cinc membres de la familia, tres s'acabaran suicidant. Sols l'Amàlia (la filla) va morir de mort natural. En Gabriel Ferrater no va parlar mai dela mort del seu pare.

A Barcelona, Ferrater coneix Josep M. Martin i comença a escriure critiques d'art a la revista LAYE. Se'l considerava un gran crític. També va arribar a pintar 5 o 6 quadres. Es va començar a relacionar amb el poetes Valentí Fiol i Joan Vinyoli .

Mentre Gabriel Ferrater no estava gens interessat en publicar i va començar a treballar com traductor. El 53 es comença a veure amb J.V.Foix i Carles Riba . Foix deia d'ell que era una persona molt intel.ligent i que era l'únic que li podia comentar els treballs.

En Ferrater comença escriure poesia per un fracàs amorós amb la neboda de'n Barral. LaCateta Roja. Ella es deixà festejar durant dos anys però no n'estava enamorada.

Jo sé que (Tú) no l'estimes

No ho diguis a ningú.

Jo: Gabriel poeta. El que escriu el poema. Li parla a ella, a la noia (Isabel Rocha) A qui no estima? Al Gabriel enamorat.

A partir d'aqui escriu "Da nuces pueris" i "Menja't una cama" Amb aquests dos llibres ja esdevé un poeta important.

1961 comença un amor amb Helena Valentí, 18 anys més jove que ell que ja en tenia 39 (Ella 21). Helena va ser l'amor de la seva vida, era una noia revolucionaria, feminista que va arribar a escriure 4 o 5 novel.les.

D'aquesta relació, en Ferrater, va escriure "Poema inacabat". És un dels seus grans poemes. La història amb Helena va ser una relació passional. Ella marxa a estudiar a Londres i ell la segueix per viure plegats. La convivència amb un home depressiu, alcohólic i drogroadicte es fa difícil, tot i que Ferrater li arriba ademanar que es casi amb ell. Llavors va ser quan l'Helena li va dir que no i que se n'anés.

Ferrater marxa i va a Frankfurt on coneix una noia americana, 19 anys més jove. Jill Jared. Ella és una persona molt culta que estabilitza en Gabriel. Es casen a Gibraltar i al 1965 van a viure a Sant Cugat. Ell treballa a Seix Barral però en sortir de treballar segueix amb la seva rutina de sortir i beure sense control. Al cap de tres anys, la seva dona, cansada, va a viure a Madrid amb la seva mare. Ell, a més, devia molts diners a les llibreries.

A l'alcohol se li afegeixen els barbiturics. L'any 1968 publica "Les dones i els dies"

El 1969, al claustre del monestir de Sant Cugat comencen les classes de la Universitat Autónoma de Barcelona on ell hi donarà classes, després que l'obliguessin a examinar-se per tenir la llicenciatura de Filosofia i Lletres. els alumnes encara el recorden per lo trencadores i innovadores que eren les seves classes. Normalment acabava les classes amb els alumnes al bar i cada dia acabava ben begut però a les classes sempre hi ananva seré. 

El metge li havia prohibit l'alcohol per la sirrosi que arrossegava. Seria a pocs dies de fer els 50 anys que es va suicidar prenent molta ginebra i deprés posant el cap dins una bossa de plàstic. Era el 27 d'abril de 1972.

L'any 2022 es va celebrar el centenari del seu naixement i el 50é. aniversari de la seva mort.

"Cançó del gosar poder"  el va recitar ell mateix (Aquest enllaç duu al Youtube) al Gran Price de Barcelona el 25 d'abril de 1970.

Maria Sabaté.