UN MARC ECOLÓGIC PER A LA COMPRENSIÓ DEL CONTACTE DE LLENGÜES

 4 d'abril 2024

Professor: Albert Bastardas i Boada

Avui estem plens de contactes de llengües per l'efecte de les migracions. 

Uriel Weinreich va ser el primer lingüista que en va parlar. El 1953 va escriure "Languages in contact".

CAUSES DEL CONTACTE DE LLENGÜES

- Desplaçament de poblacions

- Integració (forçada o volguda) en espais polítics superiors (Catalunya en seria un exemple)

- Educació formal, per exemple, el francés o l'anglés a l'escola.

- Intercanvis econòmics.

- Comunicació tecnomediàtica.

Com podem imaginar la representació d'aquest tema? És pot estudiar com a conjunt de regles. També es pot fer a través dels comportaments humans i aixì arribem a l'estudi d'altres àmbits.

Einar Haugen, lingüista nordamericà, diu: "És l'estudi de la interacció d'una llengua concreta i del seu entorn o medi"

En l'estudi de l'evolució de les llengües i llur relacions introduim la     PRESPECTIVA ECOLÒGICA com a forma de pensament.

1.- Parteix del tot i no només de les parts i ecosistema com a concepte fonamental. La realitat com un conjunt d'interrelacions.

2.- Sempre situa els elements en el seu context.

3.- Prioritza l'estudi de les inter-retroaccions en lloc de les propietats dels elements aillats.

4.- Se situa en una visió dinàmica i evolutiva - temps dels fenòmens.

ECOSISTEMA SOCIOLINGÜÍSTIC.

Ens dona una piràmide invertida, de set nivells, on, de MÉS gran a MÉS petit s'ordenen com segueix:

1.- Organització política

2.- Media i tecnologies de la comunicació

3.- Ecomonia i vida laboral.

4.- Volums demolingüítics

5.- Grupalitats i identitats

6.- Interaccions socials

7.- Cervell

Cada apartat intenta explicar diferents propostes. Totes aquestes dimensions viuen inter-relacionades i lligades. S'ha de tenir consciència de la complexitat de la realitat. 

Una representació pot ser una partitura polifónica perquè té TEMPS, SEQÜENCIALITAT i l TOTALITAT HARMÓNICA. Explica el que fa cada veu per escolat la vellesa de la peça que s'interpreta.

EL CERVELL/MENT

És el facilitador i dipositari de les competències lingüístiques de cada ú.

El que entenem i la parla es produiexen en diferents zones del cervell. No és el mateix entendre que parlar. El facor edat influeix en la rapidesa de l'aprenentatge lingüístic. 

som nosaltres qui atorguem noms, idees sobre el món i també les llengües.

LA INTERACCIÓ DEL CERVELL/MENT

És a la conversa humana on tenen vida o mort. Si es deixen d'usar, les llengües es moren.

És importat l'establliment dels usos lingüística interpresonals: feina, familia, amics. 

Convergència lingüística - adaptació de la parla entre interlocutors, exemple: conversa bilingüe.

Rutinització i continuïtat, establiment dels hàbits o normes d'us. 

Emocions i sentiments que són la base dels conflictes humans perquè dominen el comportament humà.

GRUPALITAT I CATEGORITZACIÓ COL.LECTIVES

Viviem en grups o col.lectius humans. 

Imatges grupSs, representació de nosaltres mateixos i la pregunta: Com veus els altres?

Les conseqüències de les diferències.

Identitats ètnico-nacionals. Conflictivitat?

Les relacions intergrupals

VOLUMS DEMOLINGÜÍSTICS DELS GRUPS.

La história sociodemogràfica dels contactes entre grups diferents. Per exemple els catalans ja no són el grup predominant a Catalunya.

El pes social de cada zona. Quin grup pesa més?

Pes econòmic i polítics

El TEMPS és una varible importantissima perquè en el temps els grups canvien.

ECONOMIA, VIDA LABORAL I ESPECTATIVES DE FUTUR.

Els usos lingüístics a les empreses sóm molt importants. Saber quina és la llengua laboral pot ser determinanta en les espectatives de futur.

TECNOCOMUNICACIÓ

El castellà és EL predominant aquí.

De fet, encetem una nova època en que desconeixem, encara, el poder teconmediàtic, de les xarxes socials, els/les influencers i/o la IA.

EL PODER POLÍTIC

Té molt poder però no tot.

- Marc demopolític dels contactes. Grups majoritaris i grups minoritaris. Subordinació estructural.

- Distribució territorial del poder polític. Estructura del multilingüisme oficial.

- Unions supraestatals. Unió Europea, per exemple, davant la necessitat de veure's amb EEUU i la Xina. Com es reconeixeran les llengües?

- Identitats polítiques, Identitats originaries. Exemples com Suissa i Canadà on conviuen els originaris i els inmigrans d'altres paissos i es parlen amb naturalitat llurs llengües.

- Influències en els usos lingüístics socials i interpersonals.

TEMPS, PERSISTÈNCIES I CANVIS

Tot ocorre en el temps. El reemplaçament intergeneracional de les poblacions.

Resultats més freqüents dels contactes lingüístics:

- Interferències i prèstecs lingüístics

- Mescla de llengües

- Bilingüització

- Reemplaçament social d'usos i sustitució lingüista

- Distribucions de funcions en la societat.

Maria Sabaté

UN NOU TRIMESTRE. CURS 2023-2024 - 2n. TRIMESTRE

 Amb el nou any s'ha començat una nova tanda de xerrades amb el programa renovat amb propostes molt interessants

TESLA I EL MÓN D'AHIR

30 novembre 2024 

Xavier Roqué Rodriguez. Professor d'Història de la Ciència de la UAB. Doctor en Història de la Ciència.

Qui era Nikola Tesla? I no confondre Tesla amb la marca actual d'automobils. Si anem a la Viquipèdia trobem el següent resum. 

Nikola Tesla (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York, 7 de gener de 1943)^[ va ser un enginyer elèctric serbo-estatunidenc.

Nascut el 10 de juliol de 1856 a Smiljan, a la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar a Graz, on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 es traslladà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana. L'any següent es mudà a París per treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportació: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.

Malgrat els contratemps professionals i socials a què va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res li impedís de continuar investigant i, d'aquesta manera, va fer de la necessitat (el treball) virtut. Tot i que no va tenir els diners ni la fama com a rerefons de les seves troballes, la fama li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents amb el seu nom, entre les quals hi ha la ràdio. Així doncs, finalment va ser reconegut com un dels inventors més prolífics del segle XIX-XX, de tal manera que, el 1915, el seu esforç es va veure recompensat amb el premi Nobel de Física, que va haver de compartir amb Edison, un altre gran inventor coetani de Tesla i amb el qual va tenir algun frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar aquest reconeixement, ni els $20.000 que aquest proporcionava, i d'altres que finalment no fou el guardonat. En tot cas, per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seva vida en una pobresa considerable.

Del 29 de setembre de 2022 al 8 de gener del 2023, el Caixa Forum va organitzar una exposició titulada Nikola Tesla, el Genio de la Electricidad Moderna. El futur és Tesla. "Deixem que el futur digui la veritat i avalui cadascú amb el seu treball i els seus èxits."

Tesla va ser un gran inventor, molt prolífic i va guanyar una fortuna però va morir pobre a Nova York.

Stefan Zweig (1881 - 1942) fou contemporani de Tesla. Zweig  va escriure EL Món D'Ahir on, reflexiona sobre els canvis que van trasbalsar l’Europa del segle xx entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya—en unes circumstàncies personals d’insospitat dramatisme—, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta.  

Amb el segle XX es consolidaràn noves Xarxes de Poder i les Xarxes Tecnològiques seràn, també, les Xarxes Polítiques.

Tesla va viure l'auge de la nova teoria de l'univers: La Teoria de la relativitat que va enderrocar la teoria de l'univers total de Newton.

L'any 1856 fou el del naixement de Tesla i a l'hora va ser l'any en que es va proposar unir l'Illa de Valentia a Irlanda amb el nord de Canadà amb un cable d'acer i de coure. Serà el 1865 quan s'aconsegueixi.

Un cop estés es podran trasmetre 8 paraules per minut.

Cap el 1900. 300.000 kilometres de cable unien diferents parts del món. Ara són cables de fibra óptica per on circulen milions de Terabites. A escala mundial són imprescindibles aquests cables.

Però tornem al segle SXVIII quan l'estudi de l'electricitat és una cosa curiosa, no se li veu cap utilitat. Era un fenomen puntual, de descarregues com les guspires de la roba quan està carregada d'electricitat estàtica.

Al 1800 Alexandre Volta descobreix la pila que genera un corren continuu, estable.

Això possibilitarà la connexió entre l'electricitat i el magnetisme. Electromagnetisme. Això es descobrirà cap el 1820.

Faraday, un estudiós autodidacte, va descobrir en un manuscrit, que un corrent elèctric es mou al voltant dels pols Nord i Sud. Més endevant va descobrir la inducció que és la base dels acumuladors.

Aquests descobriments seran la base dels estudis de Tesla però encara no hi la teoria que s'anirà escribint poc a poc. Tesla creix en el context de que la industria incorpora avenços, bobines, resistències, etcètera abans que els laboratoris ho concretin o arribin a teoritzar-ho.

El 1884, Tesla arriba a EEUU i treballa amb Edison però al cap de pocs mesos muntarà la seva propia empresa. Tesla i Edison van mantenir moltes diferències al llarg de la vida.

1884 és l'any en que s'arriba a un acord per dividir el món en fusos horaris, meridians.

Tesla inventa el motor de corrent altern. Més endavant, el 1888 patenta amb el número 381.968 el motor elèctric magnètic. És en aquests anys de molts invents que Tesla s'envolta de tècnics, advocats especialistes en Patents, per la compentència amb altres inventors.

Proposa torres d'alta tensió pel transport d'elècticitat alterna amb compentició amb Edison que defensa que el corrent elèctric ha de ser continuu.

Per l'Exposició de Colombina a Chicago del 1893, Tesla i Westinghouse guanyen el concurs i serà on Tesla es donarà a conèixer. 

Després d'això renuncia a totes les seves patents, no se sap perquè ho va fer.

De nou a Europa, cap el 1899 Herz descobreix les ones electromagnètiques que més tard donen lloc a la radio. Herz les genera a conciència i les dibuixa.

Tesla també entra en litigi per la patent de la radio. 

Es diu que Nikola Tesla no feia plànols, sinó que ho memoritzava i visualitzava tot. També es diu que només dormia tres hores al dia. Bona part de l'etapa final de la seva vida la va viure absort en el procés judicial que va iniciar per la invenció de la ràdio, que es disputava amb Marconi, ja que Tesla havia inventat un dispositiu similar almenys 15 anys abans que ell. En la dècada dels seixanta el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla, reconeixent-lo legalment, poc abans de la seva mort, com a inventor d'aquesta, si bé això no va transcendir a l'opinió pública, que continua considerant Marconi com el seu inventor.

Segons certs rumors, a mesura que envellia es tornava més i més excèntric; a la fi de la seva vida vivia constantment en hotels, dels quals partia (a la recerca d'un altre de nou) quan no podia pagar els comptes exorbitants. Periòdicament convocava a la premsa per a presentar algunes de les seves invencions, fins les més excèntriques. Per exemple, va proposar il·luminar part del desert del Sàhara perquè els marcians vegessin que la Terra era habitada i tenia éssers intel·ligents. En els seus darrers anys va viure sol, eixut i desconfiat.

Maria Sabaté

FAÇANA DE LA PASSIÓ DE LA SAGRADA FAMILIA

25 de novembre 2023

Judith Subirachs Burgaya, Doctora en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona, especialista en l'escultura catalana dels segles XIX i XX .

En tant que filla de l'escultor Josep M. Subirachs diu d'ell que Subirachs entenia la creació d'una forma polièdrica, va tocar totes les tècniques: dibuix, escultura, escenografia...

La xerrada d'avui anirà sobre la realització que va fer Josep M. Subirachs de la Façana de la Passió de la Sagrada Familía, però primer ens introdueix el tema amb dues obres religioses:

1961 - Realitza la façana de la Basílica La Virgen del Camino de Lleó, on hi construeix les dotze figures dels Apòstols en  bronze, gegantines, gairebé brutalistes.

1977 - Altar del Santíssim, Basílica de Montserrat 

Subirachs està gairebé 30 anys sense fer obra religiosa, excepte l'Altar de Montserrat. Als 60 anys reb l'encàrrec de fer els grups escultòrics de la Façana de la Passió de la Sagrada Família, orientada cap a ponent. Ell va demanar llibertat total. Admirava molt Gaudí i hi va dedicar 20 anys. 

Subirachs era agnòstic, humanista, cristià i lector de la Bíblia.

Gaudí volia que la Façana de la Passió fes por. La Façana és esquemàtica i molt austera. Els elements arquitectònics reflexen tensió i és molt tètrica. 

Té tres nivells:

1.- És on s'implica més el poble. Sant Sopar.

2.- Pujada al Calvari

3.- Crucifixió

Subirachs primer ho dibuixava i després feia esbossos en fang.

El Sant Sopar- Subirachs posa Jesús de cara als apòstols i d'esquena als espectadors i així tenen el mateix punt de vista de Jesús.

La porta representa l'oració de Getsemaní.

El bes de Judes està inspirat en un quadre de Giotto. Representa un petò molt pervers hi apareix la serp, diable instigador de la traïció. Hi ha uns quadres amb xifres que té 310 combinacions possibles que sumen 33.

La Flagel.lació feta de travertí, la va construir al taller i té 5 metres d'alçada. La columna desencaixada simbolitza el temps que s'acaba i el que comença

Les negacions de Pere, 3 figures per 3 vegades que el va negar. Hi apareix el laberint i la barca.

Una altra porta: La Coronació d'espines d'Herodes a Pilat. Hi ha el poema "La pell de Brau" de Salvador Espriu.

El Judici davant Pilat, Pilat presenta Jesús, Pilat està dubidatiu. Pilat se'n renta les mans. També hi surt representada Prócula Claudi, esposa de Pilat, que l'havia advertit que se'n desentengués.

Cireneu, Simó ajuda Jesús a dur la Creu. També hi representa les Tres Maries.

Grup Central: 2a. caiguda, La Verónica (Vera icona, personatge legendari) La figura solitaria està inspirada en la foto de Gaudí, un dia de Corpus. Els soldats amb els cascs són les xemeneis de la Casa Milà.

La representació de l'home que va trevessar Jesús amb la llança.

Soldats jugant-se les vestidures, la taula té la forma de l'estragel, os de xai.

A la Crucifixió, la Creu està en forma horitzontal i són unes vigues de ferro. Crist apareix nuu.

A l'Enterrament, les figures sembla que surten de la pedra. Això passa amb totes les escenes.

Nicodem és un autorretrat de Subirachs.

L'Ou de Pasqua representa la Ressurrecció

Figura en bronze daurat davant l'Ascensió que col.loca en un pont entre columnes.

Les portes dels Evangelis de més de 10.000 lletres que són els textes de Mateu i Joan.

El Nartex - columnes en forma d'ossos que Subirachs ja no ho va veure però havia acabat el mur de la profecia.

Portal Major. Façana de la Glòria del Carrer Mallorca, hi ha el Pare Nostre en català + 6 portes més amb les peticions del Pare Nostre.

Maria Sabaté

LA DECADA MÉS CONVULSA DEL VATICÀ

 19 octubre 2023

Ponent: Vicenç Lozano

Periodista i historiador.

Especialista en Itàlia i Vaticà. Redactor de la secció d’Internacional de TV3 des del 1984. Ha treballat,a d’altres mitjans de comunicació com El 9 Nou, Diari de Barcelona, El País, El Correo Catalán i ha col·laborat per la RAI (Corresponsal a Espanya del programa Lavori In Corso).

Ha estat enviat especial a Itàlia i el Vatica de TV3. També ha cobert esdeveniments de gran abast comunicatiu i històric com els Macrojudicis a la Màfia (1986) a Itàlia i els Estats Units i la guerra dels Balcans a Sèrbia i Croàcia (1991 – 1995) i Kosovo el 1999. És coautor del llibre “El món en un minut i mig” (2000. La Magrana ).

En la xerrada que ha donat per l'Aula d'Extensió Universitària ha fet un recorregut pel papat del Papa Francesc que va asolir el pontificat el 13 de març de 2013. El Papa Francesc (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.

Va resultar elegit  després de la renúncia al càrrec de Benet XVI, pels cardenals que van votar en el conclave. És el primer pontífex procedent del continent americà. Exercia d'arquebisbe de Buenos Aires des del 1998, i fou ordenat cardenal el 2001.

Escollí el seu nom papal en honor de Francesc d'Assís.

Segons Vicenç Lozano, aquest període de 10 anys ha estat marcat per tota mena d'intrigues que han complicat les desicions del Papa, entestat en duur l'Església una mica més a prop del mon actual. 

Vicenç Lozano és l'autor de INTRIGUES I PODER AL VATICÀ (PORTIC- 9788498094848)

Les claus per entendre el Vaticà explicades pel corresponsal de TV3 a Roma.

El periodista Vicenç Lozano, que ha estat enviat especial de TV3 a Roma durant dècades, recull en aquest llibre les claus per entendre el Vaticà, un univers de poder més enllà de la religió. Els interrogants que desperta aquest petit Estat són tan nombrosos com els obstacles que tradicionalment ha posat a la transparència. Què cal saber de la Banca Vaticana? I de la mort de Joan Pau I? I del lobby gai? Vicenç Lozano hi aborda tots els temes controvertits i tots els mites; dels documents de Pius XII sobre l’Holocaust a l’informe secret de Vatileaks, del pacte anticomunista de Wojtyla als complots de la ultradreta contra l'actual papa Bergoglio, dels escàndols de pederàstia al paper de l’Església catalana. Vicenç Lozano explica les històries com les ha viscut, deixant parlar els protagonistes, que poden dir-se Paul Marcinkus, Lech Walesa, Giulio Andreotti, Paloma Gómez Borrero o Lluís Martínez Sistach o ser un espia sense nom o un funcionari de la Santa Seu.

També és autor de VATICANGATE

Després de l’èxit d’Intrigues i poder al Vaticà (2021), el periodista i historiador Vicenç Lozano revela una conspiració de l’influent sector conservador de l’Església catòlica i la ultradreta, amb el suport del poder financer internacional, contra el papa Francesc. L’objectiu: avortar les reformes, propiciar la renúncia i evitar que en el pròxim conclave sigui elegit un pontífex en la línia reformista de l’actual.

Vicenç Lozano —infiltrat en les bambolines del poder— ha elaborat un sorprenent i valuós reportatge. Qui s’amaga darrere les campanyes que defineixen Bergoglio com un malalt, usurpador, comunista, heretge i encobridor dels abusos sexuals? Qui fa anar els fils del complot dins i fora de l’Església? Quins personatges freqüenten i comparteixen objectius amb Steve Bannon —el guru de la ultradreta internacional? Com pot contrarestar el papa Francesc els atacs? Els que pretenen salvar el seu llegat ho tenen molt difícil per evitar que tot hagi estat un somni impossible.

Maria Sabaté. 

Informe sobre la cohesió social a la Catalunya segle XXI

5 d'octubre 2023. Forum Berger Balaguer. Vilafranca del Penedès 

Ponent Salvador Cardús i Ros 

Extret de la Wiquipedia: Salvador Cardús i Ros (Terrassa, 12 juny 1954) és un sociòleg, periodista, escriptor, i doctor en Ciències Econòmiques (1981)^] Ha estat Fellow Visiting del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge el 1993, Visiting Research de l'Institute for European Studies de la Universitat Cornell (EUA) el 2005 i del Queen Mary College a la Universitat de Londres el 2006. Ha estat Ginebre Serra Visiting Professor a la Universitat de Stanford el 2016. Actualment és professor titular de Sociologia a la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou degà entre 2009 i 2011.

El setembre del 2008 va ingressar a la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) amb el discurs pronunciat el 2009 Tres metàfores per pensar un país amb futur.^[3] Va formar part del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), un òrgan creat per la Generalitat de Catalunya per tal d'assessorar la Generalitat en el procés de transició nacional de Catalunya, i del Consell Assessor per a la Reforma Horària (CARH) de la Generalitat de Catalunya.

La xerrada que ens va fer el Professor està basada en l'estudi que està pubicat en la https://cohesio-social.iec.cat/ on explica clarament la preocupació per trobar la definició de la cohesio del nostre pais en uns moments molts moguts socialment i no només perquè la situació dels conflictes bèlics a Europa i Âsia determinarán l'economia i les noves formes de relació entre la població.

Aquest informe comença amb la definició dels objectius i diu: Objectiu

Un dels grans interrogants socials i polítics de tots els temps i a tot arreu és el que s’interessa pel grau i la qualitat de la cohesió d’una societat. Certament, la noció de cohesió social ha anat canviant, condicionada per les particularitats de cada lloc i moment. Però, en definitiva, la idea de cohesió social sempre remet al grau de vinculació dels individus entre ells i al sentit de pertinença amb relació a la comunitat política a què pertanyen. Doncs bé: els autors d’aquest informe hem tingut interès a conèixer com s’expressa aquesta cohesió social a la Catalunya del segle XXI, sobretot en vista dels grans i accelerats canvis socials que s’han produït en les primeres dues dècades del segle. 

Frases que defineixen molt bé l'esperit sobre el que treballa i viu el Professor Cardús:

- "Gràcies a la inmigració creixem com a catalans"

- "A casa no parlem dels de fora per no parlar malament de nosaltres"

Els processos socials són molt lents, els resultats es veuen en anys. Cal veure si la inmigració (D'ara) assumirà i s'assimilarà als catalans com ho van fer les generacions anteriors. Tenim un païs raonablement ben estructurat.  

S'hauria de parlar de llengua inicial quan diem llengua materna.

A Catalunya ja teniem una bona tradició de l'ASSOCIACIONISME i després a la segona meitat del segle XX es va consolidar molt bé el VOLUNTARIAT. 

Podeu trobar més informació a http://www.salvadorcardus.cat/

Maria Sabaté.