PIRÀMIDES D'EGIPTE, MOLT MÉS DEL QUE SEMBLEN

30 de maig 2024

Prof. Maite Rada Caballé Llicenciada en Història Antiga i Arqueologia. Master en Egiptologia 

L'estudi de les Piràmides data de 250 anys. A les Piràmides no hi queda res, estan absolutament saquejades. Ara bé, els grecs i romans ja es van interessar per les Piràmides. Herodot (S.V aC) ens parla del mètode constructiu. Diodor de Sicilia que va viure el segle I aC i fou contemporani de Juli Cèsar i August ens diu que a les Piràmides hi treballaven unes 360.000 persones i que tardaven uns 20 anys. Gabriele Capodilista del segle XV va explicar que les Piràmides eren els graners del Faraó.

La feina dels Faraons era preocupar-se per la població, que tinguessin vivenda i menjar.

Any 820 aC el califa Al-Mamun va fer un saqueig a les Piràmides fent uns forats al lateral de les construccions que ara són els accessos que s'util.litzen per accedir-hi. Al-Mamun va arribar a la càmara sepulcral i no hi va trobar res. Algú ja s'havia adelantat.

La cultura faraónica s'inicia cap el 3100 a C. Pels egipcis els més important era el sol i des d'ell es calculava tot. 

La Enéada la paraula s'util.litza per denominar el conjunt de nou deus que conformaban la Cosmogonía de Heliopólis creada pels sacerdots d'aquesta ciutat. Formaven part d'ella: Atum, Shu, Tefnut, Nut, Geb, Isis, Osiris, Neftis i Seth. A partir que el sol surt, es fa de dia per tant el món existeix.

Però: com surt el sol?. Hi ha dues versions: 

1 .- Un turonet ajuda el sol

2 .- La flor de lotus.

Quan es plantejen com fer les seves tombes imitaran el turo que s'apropa al sol.

Les primeres construccions funeràries seran les MASTABES cap el 3100 aC.

A la tercera dinastía IMHOTEP serà el constructor de les Piràmides. La seva màxima obra fou la piràmide esglaonada de Djoser, la primera piràmide d'Egipte, dins del  complex funerari que va bastir per a aquest faraó i que comprenia, a més a més, temples, pavellons, corredors i galeries, capelles, sales i magatzems. 

Per fer les piràmides calculaven llur situació en base a la observació del moviment del sol i les estrelles.

Saqqara és una gran necròpolis situada prop de Menfis, al sud del Caire; va estar en ús des de la dinastia I (3050 aC) fins a l'època cristiana (540).

El monument més conegut n'és la piràmide esglaonada de Djoser, construïda durant la tercera dinastia, així com lapiràmides arruianda del faraó Userkaf de la dinastia V, situada a l'esquerra.

La piràmide de Meidum és una piramide situada al llogaret de Meidum, al sud de Menfis (Egipte). Fou construïda probablement per Huni, al final de la dinastia III de l'antic Egipte, i fou modificada per Sefru, primer faraó de la dinastia IV. La seva datació, això no obstant, és controvertida, i molts egiptòlegs pensen que va ser construïda per Snefru. El nom d'Huni mai s'ha trobat a la piràmide o a la vora. Les mastabes de la vora, principalment la mastaba 16 i la mastaba 17, foren probablement construïdes per als fills del faraó Snefru.

La piràmide va ser inicialment esglaonada de fins a 8 esglaons (una primera fase de 7 i més tard se'n va afegir un vuitè). Va ser la segona piràmide esglaonada més gran de les acabades. Snefru la va modificar per convertir-la en una piràmide pura. L'altura amb 8 escalons degué ser d'uns 85 metres. Al convertir-la en piràmide sembla que no va resistir i llavors Snefru va construir la piràmide de Dashur. Les investigacions arquitectòniques però no han trobat cap rastre que permeti assegurar la modificació i l'ensorrament, i si va passar potser no fou durant la construcció afegida per Snefru sinó més tard; alguns fins i tot pensen que les parts que manquen es van arrencar per fer servir en altres monuments.

La piràmide encorbada o piràmide romboidal és una piràmide construïda pel faraó Snefru a Dashur. El seu nom antic fou la piràmide brillant. Es creu que va poder ser planejada així des de bon començament (però, altres opinions diuen que fou un canvi a mitjan construcció) i es caracteritza pel fet que a mitjana alçada fa un canvi d'inclinació. Segons el primer angle de 52 graus, l'alçada total hauria estat d'uns 130 metres. El segon angle fou de 43 graus. Es creu que la seva construcció no es va completar com estava previst perquè van aparèixer esquerdes a l'interior, per culpa del terreny. La seva alçària total va quedar en 105 metres. Una vegada deixada com està, el faraó potser va decidir acabar la de Meidum.

La piràmide roja fou la darrera piràmide construïda pel faraó  Snefru de la dinastia IV de l'sntic Egipte i probablement el seu temple mortuori. És la segona piràmide més gran d'Egipte, si bé pel seu angle d'inclinació (una mica més de 43°) és menys alta (amb 104 metres, és la quarta del país). Fou la primera piràmide autèntica que es va bastir a Egipte.Rep el seu nom de la pedra vermella que es va usar per al seu recobriment, procedent de les pedreres de Tura. També se l'anomena piràmide del nord. La piràmide roja té una base quadrada de 220 metres de costat i una altura de 104 metres. S'hi han trobat gravats cartutxos de Snefru. Fou iniciada la construcció entre el 22è i el 29è any del regnat de Snefru. Al cap de dos anys, s'hi havien construït sis capes de pedra i, en 4 anys, estava completada en un 30%. Es va acabar en 17 anys.

Per fer les piràmides hi treballaven la població d'Egipte que eren equips de persones especialitzades que vivien prop de les construccions. Es consideràven funcionaris especialitzats. En les ciutats hi vivien els obrers amb llurs famílies, estaven organitzats amb botigues i oci, tots treballaven.

Al costat de les ciutats dels treballadors s'hi han trobat cementiris i antics canals d'aigua que facil.litaven el transport i l'arribada de grans pedres, cal recordar que no feien servir la roda.  Les pedres de les canteres del sud del païs passaven pel Nil i es desplaçaven damunt de trineu de fusta.

CONJUNT PIRAMIDAL. es construia un Temple Baix al costat del riu, funcionava com espai de recepció i el Temple Alt on es feien els cultes diàris al Faraó difunt amb ofrennes.

PIRÀMIDE DE QUEOPS, fou la construcció que aglutinà tots els coneixements constructius. A partir de Queops es faran més piràmides però seràn més petites.

La Vall dels Reïs, Luxor de l'Imperi Nou no són piràmides sino que la ciutat dels morts està sota una muntanya en forma de piràmide. 

A Sudàn trobem les piràmides de Núbia són les piràmides que van ser construïdes pels governants dels regnes cuixita (centrats a Napata i Méroe) i egipci. Abans de la construcció d'aquestes piràmides cuixites (que es troben en l'actual Sudan), no hi va haver construcció de piràmides a Egipte i la vall del Nil durant més de 500 anys.

L'àrea de la vall del Nil, coneguda com a Núbia, que es troba en l'actual  Sudan, va ser la llar de tres regnes cuixites durant l'antiguitat. El primer tenia la seva capital a Kerma (2600-1520 aC). El segon se centrà en Napata (1000-300 aC). Finalment, l'últim regne se centra al voltant de Mèroe (300 aC-300 dC).

Kerma fou el primer estat centralitzat de Núbia, amb les seves pròpies formes indígenes d'arquitectura i costums funeraris. Els últims dos regnes, Napata i Mèroe, estigueren molt influenciats per l'antic Egipte, culturalment, econòmicament, políticament i militar. Els regnes cuixites, al seu torn, va competir fortament amb Egipte. De fet, durant el període tardà de la història de l'antic Egipte, els governants de Napata van conquistar Egipte i l'unificaren. Els napateus van governar com a faraons de la dinastia XXV d'Egipte. La dominació napatea d'Egipte va acabar amb la conquesta assíria el 656 aC.

Finalment, es van construir aproximadament 255 piràmides en tres llocs a Núbia, durant un període d'uns pocs centenars d'anys, per servir com a tombes per als reis i reines de Napata i Mèroe. La primera en va ser construïda al lloc del-Kurru, incloent-hi les tombes del rei Kashta i el seu fill Piye (Piankhi), juntament amb els successors de Piye Shabaka, Shabataka i Tanwetamani. Es van construir catorze piràmides de les seves reines, diverses de les quals eren famoses reines guerreres. Això pot ser comparat a les aproximadament 120 piràmides molt més grans que es van construir a l'antic Egipte durant un període de 3.000 anys.  Posteriorment, es van localitzar piràmides napatees a Nuri, a la riba oest del Nil, a Núbia Superior. Aquesta necròpolis va ser el lloc d'enterrament de 21 reis i 52 reines i prínceps com Anlami i Aspelta. Els cossos d'aquests reis van ser col·locats en enormes sarcòfags de granit. El d'Aspelta pesava 15,5 tones, i la seva tapa en pesava quatre.La piràmide més gran i antiga a Nuri és la del rei napateu, i faraó de la XXV dinastia, Taharqa.

Maria Saga .

CHAVIN DE HUÀNTAR, EL TATRE DEL MÉS ENLLÀ

16 maig 2024

Professor: Francesc Bailón Trueba  Llicenciat en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona.

Chavin de Huàntar  està ubicada en el districte de Chavin de Huantar, a la provincia de Huari del departament d'Àncash, a la Cordillera Blanca.Declarada com Patrimoni de La Humanitat des del 1985. S'ubia a 462 quilometres al nordoest de Lima i té una elevació sobre el nivell de mar de 3.177 mts. El complex se situa a la confluència dels rius Huacheska i Monsa a la conca altra del diu Marañón que va ser un pas pre-inca des de la costa fins la selva per lo que va propiciar llur creixement i importancia per la recolecció d'insums i el trànsit de bèns. Va ser un centre administratiu i religiós , construit i ocupat en els anys 1500 i 300 AC. Les seves estructures estan construides a base de pedra i argamassa de fang.

Van crear el primer "Escape Room" per escollir el seu rei o reina. Era una cerimonia molt complexa.

Chavin vol dir "el mig"

Huàntar és una planta andina.

L'arqueóleg peruà Julio C. Tello ho va descobrir cap el 1919 i ho va fer mercés als camperols i als cuàqueros. Pedr Cieza de León ja ho va esmentar el 1548. 

Chavin de Huàntar no va crear cap imperi sols era un centre de peregrinación on hi arribava gent d'arreu. Té més de 40.000 hectàrees. Per construir-la van desviar el riu Monsa per evitar els desbordaments quan es fonia la neu de les montanyes. El centre cerimonial estava situat en un lloc estudiat. A mitja muntanya hi van situar una pedra on s'he reflectia el primer raig de sol el 21 de juny i el 21 de desembre.

Era un cultura xamànica. Qui manava eren el sacerdots. Va arribar a tenir més de 3000 habitants. Van governar sense guerres i sense exèrcit. 

Van ser els primers en domèsticar animals, van introduir un sistema de regar els camps i d'assecar els aliments com la papa, el blat i la quinoa. No van util.litzar la roda.

El 1972 Luis Lumbreras va descobrir una plaça de 21 metres de diàmetre. També tenien un calendari l'Altar de Choque Chinchay. 

S'hi han trobat 35 galeries subterrànees, fosques. els aspirants a rei havien de passar aquests 3 quilometres de galeries amb forats que donaven al riu. Els aspirants no hi havien de caure, doncs si ho feien era una morta segura. Les proves s'havien de fer en 24 hores. El final era el moments en que es reflectia la llum del sol sobre una pedra anomenada Lanzón, esculpida.

FASE 1: els arpirants es presentaven i feien ofrenes

FASE 2: Prenien la beguda hachuma o cactus de Sant Pedro 

Fase 3: els donaven un droga alucinogena que dilatava el ulls, les faves de yopo triturades o la resina de virola D'aquesta forma els era possible veure-hi als tunels.

Util.litzaven els al.lucinògens per alterar la ment i controlar el poble.

Als tunels l'aigua corrents aterria els aspirants amb el so. També hi havia sales on hi situaven persones que imitaven el so de diferents animals; jaguars, serps... i cada sala tenia una acústica diferent.

Chavin de Huàntar va ser la primera civilització precolombina en fer ceràmica i teixits. També van fer objectes de metalls. 

Elements de l'arquitectura de Chavin de Huàntar: Caps de claves que són figures antropomórfíques que tenien un cap que representava la transformació d'un èsser huma en un felí, darrera el cap hi havia un perllongació que s'inseria en el mur. 

El Lanzón, monolític d'una sola peça de 4,5 metres d'alçada. Estava situat al final de les galeries i els aspirants se'l trobaven. Es creu que els sacerdots hi abocaven sang per damunt perquè tingués una aparença més sinistre.

Estel.la de Raimondi de 1,98 metres d'alçada.

L'Obelisc Tello estava situat en el punt on el futur rei o reina començava i acabava les proves.

El 1966 el Dr. Luis Lumbreras va descobrir ossos d'animals i humans que sembla que van ser menjats, el que representa que s'havien fet sacrificis humans i van practicar l'antropofagia.

El 2018 es van descobrir 3 galeries més i mercès a robots s'hi van trobar enterraments de reis i reines amb el cap deformat.

Es pensa que la gent de Chavis de Huàntar provenia de Caral Supe perquè Caral Supe va desapareixer sobre el 1500 Ac i Chavin de Huàntar va començar centa anys després. El 550 AC a Chavin de Huàntar hi va haver un terratremol i la gent comença a marxar per la desconfiança en el poder diví i els reis i sacerdots.

El seu llegat seran els Azteques, Maies, Inques...

Maria Sabaté

Al Programa IBERMEDIA He trobat la fitxa tècnica de la pel.licula sobre Chavin de Huàntar del 2015. 

EL TEATRO DEL MÁS ALLÁ. CHAVÍN DE HUÁNTAR

PAÍS:

ESPAÑA

PRODUCTOR / COPRODUCTORES:

WANDA FILMS, CINECORP SAC (Perú)

AÑO DE LA CONVOCATORIA:

2014

AÑO DE ESTRENO:

2015

GÉNERO:

SINOPSIS

Hace unos 3300 años, en el actual Perú, aparecen los primeros santuarios donde una clase de especialistas – sacerdotes, herederos de la tradición chamánica, se erigen en gobernantes teocráticos y dominan sobre la población común. El más importante fue el de Chavín de Huantar.
De la mano del Dr. John Rick, de la Universidad de Stanford, y del Dr. Luis Lumbreras, uno de los arqueólogos más brillantes de Latinoamérica, trataremos de desvelar los misterios que todavía atesoran los muros pétreos de este enigmático santuario.
Realmente Chavín de Huantar era un escenario, en el que se representaba el teatro del más allá. Los sacerdotes ponían en escena una complicada liturgia, que reforzaba su poder ante los peregrinos que acudían al santuario en busca de respuestas. Utilizaban sustancias alucinógenas y todo tipo de efectos sonoros, olfativos y acústicos para manipular las percepciones que experimentaban los neófitos cuando se sometían a sus siniestros procesos iniciáticos. Todo estaba en función de una elaborada estrategia de convencimiento. Este fue el principio de la desigualdad y el desequilibrio social.
La casta de sacerdotes y especialistas se colocó en la cima de la pirámide social y pudieron mantener su autoridad durante 800 años, sin la necesidad de ejército.
Mediante recreaciones en 3D, reconstruiremos el templo, tal y como fue edificado en sus diferentes fases. Las secuencias dramatizadas con actores y figurantes, nos aproximarán a los rituales secretos que se realizaban en las galerías subterráneas y a los que tenían lugar en las grandes plazas ceremoniales públicas.

FICHA TÉCNICA

DIRECTOR(ES):

Jose Manuel Navoa

GUIONISTA(S):

José Manuel Novoa

FOTOGRAFÍA:

Alberto (Magoo) Moro

MÚSICA:

Santi Vega

MONTAJE:

SONIDO:

Carlos de Hita, Rubén Carregal

DIRECTOR ARTÍSTICO:

Bertha Denize Cabrejos Paz, Frida Fabiola Salinas Janssen

PRODUCTOR EJECUTIVO:

José María Morales, Daniel Rodríguez

DURACIÓN:

REPARTO:

Gerardo Zamora

PREMIOS:

Goya 2016: Nominación a mejor música original

SORTIDA CULTURAL 19 A 22 D'ABRIL DE 2024. CURS 2023-2024

 19/04/2024 - VILAFRANCA - CARCASSONE - ROCAMADOUR

Des de Vilafranca vam arribar a la bonica ciutat medieval de Carcassonne  és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània. La vila és la capital de l'Aude i és coneguda per l'arquitectura medieval i restaurada per Viollet-le-duc al segle xix i és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997. Està dividida pel riu Aude en dues parts molt diferenciades: la ciutat baixa o Bastida Sant Loís, i la ciutat alta o la Ciutat, conjunt monumental situat dalt d'un turó, voltat de muralles de l'època medieval. Carcassona està situada al sud de França, 80 quilòmetres a l'est de Tolosa. El seu emplaçament estratègic entre el mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic  és conegut des del neolític. La Ciutat Fortificada de Carcassona va arribar a uns extrems tals d'estat ruïnós que el Govern francès va considerar seriosament de demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial el 1849, però se'n va derivar un gran rebombori: l'historiador Jean Pierre Cross-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mérimée van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument històric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecteEugene Viollet-le-Duc el projecte de renovació de la ciutat alta. La fortificació consisteix en una doble anella de muralles i 53 torres.

Després de la visita pels carrers d'una ciutat on hi ha nombroses botigues i restaurants, vam dinar al restaurant Chez Christine. 

En acabar el dinar vam fer ruta fins Rocamadour on teniem l'hotel Du Chateau 3*.

20/04/2024 - ROCAMADOUR - SARLAT - PERIGORD NEGRE - ROCAMADOUR

Perigord: La capital és Perigús. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya, Olt i Garona. Aquesta comarca se la divideix en  quatre subcomarques:

• Al nord, el Perigord verd . El nom li ve dels boscos de roures clars que s'hi troben i les terres humides de prats verds.

• Al centre, el Perigord blanc . El nom prové del sòl calcari d'aquesta regió.

• Al sud-est, el Perigord negre (al voltant de Sarlat). Històricament la més antiga apel·lació de totes quatre, i prové dels boscos de roures anomenats verds però en realitat molt obacs, així com del color de les tòfones.

• Al sud-oest, el Perigord porpra). Aquesta apel·lació és la més recent (1970) i és deguda a l'expansió del turisme. El color porpre recorda les fulles de la vinya a la tardor. És el país de l'AOC vins de Bergerac amb denominacions prestigioses com els Costers de Bergerac (Côtes de Bergerac), Montravel, Monbazillac, etc. Abans del 1970 formava part del Perigord Blanc.

SARLAT Sarlat és una ciutat medieval que s'ha desenvolupat al voltant d'una gran abadia benedictina d'origen carolingi. L'abadia de Sarlat és l'única que va ser perdonada pels viking, segurament per estar lluny del marge de la Dordonya i els seus afluents.

Es va situar el 1153 sota la protecció directa de la Santa Creu de Roma. Va ser reconstruïda en estil romànic. El 1318, l'abadia es convertí en la seu del nou bisbat creat pel papa Joan XXII. L'església abacial va progressar a catedral de la diòcesi de Sarlat. Els bisbes, reemplaçant els abats, van començar la seva transformació arquitectònica que no va ser acabada fins al final del segle XVII.

El dinar d'aquest dia es va fer en un hotel Le Perigod Hotel que ho és des del 1900.

La Roque Gageac és molt a prop de Sarlat.  A tot just 10 quilòmetres cap al sud.

La Roque Gageac és a peu d'un penya-segat de manera literal. En un estret marge entre el penya-segat i el riu Dordogne (Dordonya) s'estén un carrer (només un carrer) sobre la qual s'assenten una sèrie de cases qual més bonica, amb el particular estil de construcció de la regió: parets de roca groga (extretes dels mateixos penya-segats en altres temps), sostres de teulades vermellosos. Però el poble més enllà del carrer, comença a enfilar amb algunes construccions pel penya-segat per completar una vista magnífica.

Més enllà de passejar per la carretera que discorre al riu i el penya-segat veient alguns dels seus racons, com la seva església o el jardí tropical que se situa al costat de la mateixa, la millor forma de veure la Roque Gageac és navegant pel riu. 

Navegar a gavarra pel riu Dordonya que ara tenen un ús turístic.

Aquestes realitzen una passejada circular pel riu Dordonya d'una hora de durada aproximadament. La gavarra és una rèplica dels vaixells tradicionals a vela dels segles XVIII de la regió de Dordonya-Perigord. Mitjançant el recorregut es poden veure alguns dels més bells castells de la Dordonya més de la naturalesa, la seva fauna i la seva flora de la conca del riu.

21/04/2024 - ROCAMADOUR - COLLONGES LA ROUGE - MARTEL - ROCAMADOUR 

MARTEL anomenada la Ciutat de les Set Torres, està situada a la vall del riu Dordonya a la regió de l'Occitania. Va ser fundada el segle XI pels vescomtes de Turenne prop de la carretera galoromana que unia Paris amb el sud de França, no molt lluny dels antics ports de sal de la regió. Fou una ciutat fortificada des del segle XIII. El segle XX, Martel va perdre influència degut a l'èxode rural i al desplaçament de la comercialització de la trufa més al sud. Ara és una ciutat molt turística relacionada amb el seu patrimoni arquitectònic.

COLLONGES LA ROUGE Els monjosde l'abadia de Charroux en Poitou funden l'any 782 un priorat després d'una donació del comte Roger de Llemotges. Atreu sota la seva protecció, una població de pagesos, d'artesans i de comerciants.. Al voltant dels seus edificis protegits per baluards perforats de quatre portes (dues de les quals encara subsisteixen), la vila esdevé una escala per als pelegrins a Compostela via Rocamadour. Colonjas travessa les guerres de Religió, de manera relativament pacífica, ja que les dues naus de l'església són utilitzades alternativament per al culte catòlic i el culte protestant. Després de lesGeurres de Religio de França (1560-1598) la reconstrucció del patrimoni de la burgesia enriquida i de la petita noblesa coincideix amb la pujada en potència del vescomtat del qual diversos membres fan de Colonjas la capital residencial de la regió. Al segle XVI, el « gran de Collonges » s'aixequen els nobles habitatges dels oficials del vescomtat, que els del poble anomenen avui castels. Després de la venda del vescomtat a la Corona de França l'any 1738 — que suposa la fi dels seus privilegis fiscals — i a continuació la Revolució , que destruït els edificis del priorat, molts habitants abandonen el poble, i Colonjas esdevé una pedrera. La vila no retroba una prosperitat efímera fins al començament del segle XIX. Aquesta fràgil prosperitat és aniquilada per la fil.loxera que delma les vinyes als anys 1880 i per l'èxode rural, de manera que Colonjas perd una gran part de la seva població.^] Serrals sencers de ceps malalts són arrencats i reemplaçats per nogueres, avui cultura emblemàtica d'aquest territori. La regió és gira llavors cap a la policultura aquitana (cereals, blat de moro, tabac), la ramaderia i l'engreix d'oques sobre l'altiplà calcari o la ramaderia bovina sobre l'altiplà llemosí més humit. Per tal d'aturar aquest ocàs, la municipalitat de Collonges emprèn tasques de conservació des de 1905. L'ajuntament de Collonges, de posar en valor el patrimoni del poble, i així l'associació « La Societat dels Amics de Collonges » neix el 20 de setembre de 1927 El 4 de setembre de 1969, Charles Ceyrac, home de comunicació i alcalde de Collonges que vol obrir progressivament al turisme, obté que el seu municipi esdevingui oficialment Collonges-la-Rouge. L'alcalde continua els seus esforços en aquest sentit « amb la supressió de tots els fils elèctrics i telefònics, el pavimentat dels carrers, la disposició d'àrees d'aparcament a les seves entrades prohibint a partir de 1970 l'accés als cotxes d'abril a setembre ». El poble forma part de l'associació dels pobles més bonics de França (Charles Ceyrac, alcalde de Colonjas de 1965 a 1996 va crear l'associació l'any 1982, i és el primer de la Llista de Les Plus Beaux Villages de France, i el lloc més visitat del Llemosí. 

ROCAMADOUR El nostre grup que s'allotjava a l'hotel du Chateau, vam arrencar el nostre cami fins Rocamadour baixant el cami del Via Crucis, fins arribar a la plaça de les esglèsies. Un cop acabada la visita a les capelles, a la Verge Bruna, vam baixar per l'esacalinata per on pujaven el peregrins. Els edificis de Ròcamador s'enfilen per la falda d'un penya-segat a la dreta del riu Alzou, que en aquest indret corre entre parets rocoses de 120 m d'alçada. Des de la part baixa del poble s'accedeix fins a les esglésies del capdamunt pujant diversos nivells i seguint un camí que passa per edificis que s'incrusten al penya-segat. El principal és l'església de Santa Maria (1479),, on podem trobar la Verge negra, suposadament esculpida per sant Amador. L'església s'obre en una terrassa anomenada el Pla de Sant Miquel, on hi ha una espasa trencada que es diu que és un fragment de Durandal, la que duia l'heroi Rotllan. Les parets de l'interior de l'església del Salvador són cobertes de pintures i inscripcions que recorden els pelegrinatges de persones cèlebres. L'església subterrània de Sant Amador (1166) s'estén per sota de la del Salvador i conté relíquies del sant. Al cim del penya-segat, roman el castell construït a l'ead mitjana per defensar els santuaris. 

Situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània. Forma part d'una vall oberta a la muntanya calcària del Causse de Gramat pel riu Alzou.. El seu nom ve de les relíquies d'Amador, el seu cos fou descobert intacte al cor del santuari marià el 1166. La ciutat dona el seu nom al formatge amb denominació d'origen des del 1996, el qual s'elabora amb llet d'un cert tipus de cabra petita. Forma part del cami de Sant Jaume. La realitat històrica d'Amador sembla inexistent i el topònim original de Ròcamador podria haver estat Ròca Major.

Ròcamador té un pelegrinatge molt antic a la Verge Maria sota l'aparença d'una Verge negra amb el cos cobert de plata. La prova final d'aquest pelegrinatge consistia a pujar de genolls les 216 escales que condueixen a la ciutat religiosa (que comprèn set esglésies, més dotze que les restauracions del segle xix no pogueren aixecar). Finalment, arribats dins dels santuaris després d'aquesta ascensió, els pelegrins deixaven en exvot diversos objectes. Pelegrinatge d'abast europeu com ho testifica el Llibre dels miracles del segle xii, va perdre notorietat després del pas iconoclasta de mercenaris protestants el 1562. Sota la revolució va ser saquejat una vegada més. Al segle xix el santuari va ser completament restaurat, ja que estava en ruïnes.

22/04/2024 - ROCAMADOUR - CAHORS - VILAFRANCA DEL PENEDES 

Des de Rocamandour vam sortir direcció Toulouse per fer una parada a CAHORS per visitar el pont medieval El pont de Balandras (pont Valentré) és un antic pont de pedra medieval que creua el riu Olt, a l'oest de la petita ciutat de Caors al departament d'Olt. La primera pedra va ser col·locada el 17 de juny de 1308. Tenia una funció de fortalesa, destinada a defensar la ciutat contra els atacs provinents del sud. En forma d'esquena d'ase o arc escarpat, amb 138 metres, de longitud, sis grans arcs gòtics de 16,50 m, perfectament conservats, amb uns avanços emmerletats i en forma de bec, dominat per tres torres emmerletades de planta quadrada i uns matacans que dominen l'aigua des d'una altura de 40 metres. Dues barbacanes protegien el seu accés, però la del costat de la ciutat ha desaparegut. Fou acabat  l'any 1378. 

El fet que s'eternitzés la seva construcció, doncs va durar més de mig segle, va donar naixement a la llegenda que cada habitant de Caors es complau a explicar. Exasperat per la lentitud de les obres, el mestre d'obres signa un pacte amb Satàn. El diable posarà tot el seu coneixement al servei de la construcció, i si executa totes les seves ordres, ell li lliurarà la seva ànima a canvi. El pont s'eleva ràpidament, les obres acaben, el contracte arriba al seu terme. Per salvar la seva ànima, ja que pretén no acabar els seus dies en l'infern, el mestre d'obres li demana al diable que vagi amb un sedàs a per aigua a la font dels Cartoixans (que es troba a l'altre costat del riu, a la part exterior de la ciutat) per calmar la set dels seus obrers. Evidentment Satàn torna sense aigua i perd la seva aposta. Disposat a venjar-se, el diable torna cada nit per llevar l'última pedra de la torre central, avui anomenada Torre del Diable, i cada dia els paletes l'han de tornar a col·locar.

L'any 1879, es va fer una restauració del pont, i l'arquitecte Paul Gout va manar col·locar en el forat buit una pedra esculpida amb l'efígie del dimoni que no va tornar a desaparèixer, doncs el dimoni s'havia quedat definitivament en el lloc amb les arpes presoneres del ciment.

Després de la visita a Caors, el grup vam dinar a Castelnaudary, per menjar el plat més típic de la zona: La cassoulete a L'Hôtel de France. Cap a les 20:00 hores arribavem a Vilafranca del Penedès. 

Viatge organitzat per L'aula d'Extensió Universitària i Autocars Vendrell de Vilafranca del Penedès

Maria Sabaté - Abril 2024