UN MARC ECOLÓGIC PER A LA COMPRENSIÓ DEL CONTACTE DE LLENGÜES

 4 d'abril 2024

Professor: Albert Bastardas i Boada

Avui estem plens de contactes de llengües per l'efecte de les migracions. 

Uriel Weinreich va ser el primer lingüista que en va parlar. El 1953 va escriure "Languages in contact".

CAUSES DEL CONTACTE DE LLENGÜES

- Desplaçament de poblacions

- Integració (forçada o volguda) en espais polítics superiors (Catalunya en seria un exemple)

- Educació formal, per exemple, el francés o l'anglés a l'escola.

- Intercanvis econòmics.

- Comunicació tecnomediàtica.

Com podem imaginar la representació d'aquest tema? És pot estudiar com a conjunt de regles. També es pot fer a través dels comportaments humans i aixì arribem a l'estudi d'altres àmbits.

Einar Haugen, lingüista nordamericà, diu: "És l'estudi de la interacció d'una llengua concreta i del seu entorn o medi"

En l'estudi de l'evolució de les llengües i llur relacions introduim la     PRESPECTIVA ECOLÒGICA com a forma de pensament.

1.- Parteix del tot i no només de les parts i ecosistema com a concepte fonamental. La realitat com un conjunt d'interrelacions.

2.- Sempre situa els elements en el seu context.

3.- Prioritza l'estudi de les inter-retroaccions en lloc de les propietats dels elements aillats.

4.- Se situa en una visió dinàmica i evolutiva - temps dels fenòmens.

ECOSISTEMA SOCIOLINGÜÍSTIC.

Ens dona una piràmide invertida, de set nivells, on, de MÉS gran a MÉS petit s'ordenen com segueix:

1.- Organització política

2.- Media i tecnologies de la comunicació

3.- Ecomonia i vida laboral.

4.- Volums demolingüítics

5.- Grupalitats i identitats

6.- Interaccions socials

7.- Cervell

Cada apartat intenta explicar diferents propostes. Totes aquestes dimensions viuen inter-relacionades i lligades. S'ha de tenir consciència de la complexitat de la realitat. 

Una representació pot ser una partitura polifónica perquè té TEMPS, SEQÜENCIALITAT i l TOTALITAT HARMÓNICA. Explica el que fa cada veu per escolat la vellesa de la peça que s'interpreta.

EL CERVELL/MENT

És el facilitador i dipositari de les competències lingüístiques de cada ú.

El que entenem i la parla es produiexen en diferents zones del cervell. No és el mateix entendre que parlar. El facor edat influeix en la rapidesa de l'aprenentatge lingüístic. 

som nosaltres qui atorguem noms, idees sobre el món i també les llengües.

LA INTERACCIÓ DEL CERVELL/MENT

És a la conversa humana on tenen vida o mort. Si es deixen d'usar, les llengües es moren.

És importat l'establliment dels usos lingüística interpresonals: feina, familia, amics. 

Convergència lingüística - adaptació de la parla entre interlocutors, exemple: conversa bilingüe.

Rutinització i continuïtat, establiment dels hàbits o normes d'us. 

Emocions i sentiments que són la base dels conflictes humans perquè dominen el comportament humà.

GRUPALITAT I CATEGORITZACIÓ COL.LECTIVES

Viviem en grups o col.lectius humans. 

Imatges grupSs, representació de nosaltres mateixos i la pregunta: Com veus els altres?

Les conseqüències de les diferències.

Identitats ètnico-nacionals. Conflictivitat?

Les relacions intergrupals

VOLUMS DEMOLINGÜÍSTICS DELS GRUPS.

La história sociodemogràfica dels contactes entre grups diferents. Per exemple els catalans ja no són el grup predominant a Catalunya.

El pes social de cada zona. Quin grup pesa més?

Pes econòmic i polítics

El TEMPS és una varible importantissima perquè en el temps els grups canvien.

ECONOMIA, VIDA LABORAL I ESPECTATIVES DE FUTUR.

Els usos lingüístics a les empreses sóm molt importants. Saber quina és la llengua laboral pot ser determinanta en les espectatives de futur.

TECNOCOMUNICACIÓ

El castellà és EL predominant aquí.

De fet, encetem una nova època en que desconeixem, encara, el poder teconmediàtic, de les xarxes socials, els/les influencers i/o la IA.

EL PODER POLÍTIC

Té molt poder però no tot.

- Marc demopolític dels contactes. Grups majoritaris i grups minoritaris. Subordinació estructural.

- Distribució territorial del poder polític. Estructura del multilingüisme oficial.

- Unions supraestatals. Unió Europea, per exemple, davant la necessitat de veure's amb EEUU i la Xina. Com es reconeixeran les llengües?

- Identitats polítiques, Identitats originaries. Exemples com Suissa i Canadà on conviuen els originaris i els inmigrans d'altres paissos i es parlen amb naturalitat llurs llengües.

- Influències en els usos lingüístics socials i interpersonals.

TEMPS, PERSISTÈNCIES I CANVIS

Tot ocorre en el temps. El reemplaçament intergeneracional de les poblacions.

Resultats més freqüents dels contactes lingüístics:

- Interferències i prèstecs lingüístics

- Mescla de llengües

- Bilingüització

- Reemplaçament social d'usos i sustitució lingüista

- Distribucions de funcions en la societat.

Maria Sabaté

UN NOU TRIMESTRE. CURS 2023-2024 - 2n. TRIMESTRE

 Amb el nou any s'ha començat una nova tanda de xerrades amb el programa renovat amb propostes molt interessants

REPTES MEDIAMBIENTALS A CATALUNYA

11 de gener 2024 

Professora: Dra. Rosa Nonell Torres Catedràtica d'economia i investigadora.

Parlem del repte de Catalunya dins el Marc Europeu per la transició energética.

L'aigua, a Catalunya, sempre serà un bé escàs i això obliga a buscar noves formes de gestió.

A la Terra hi habitem uns 8.000 milions d'habitants que consumim recursos energétics i produim residus. El patró de creixement del s.XX és: extracció - producció - consum i producció de residus. D'això n'anomenem Model Lineal  que s'enfronta al Model circular que proposa la cultura dels productes reciclables.

La producció d'electricitat suposa molta contaminació i molts residus. 

Comencen a sortir les idees del Drecreixement i en front d'això hi ha la idea de creixement sostenible.

Exemples d'empreses molt contaminants:

- Les granges d'ordinadors per les criptomonedes, que estan endollades permanentment a la xarxa elèctrica.

- Exportar residus, pellets de plàstic.

- Les grans empreses de moda són molt contaminants. Produeixen molt perquè ens han acostumat a no aprofitar la roba.

Per participar en l'economia circular, els particulars han de tenir incentius. 

En temps de canvi climàtic, existeixen fenomens com:

- Més CO2 a l'atmósfera que reté més la calor.

- Incendis més complexos.

- Onades de calor.

- Molta més virulència dels fenòmens atmosfèrics.

- Desglaç de les glaceres i augment del nivell del mar.

Segons es va pactar a l'ACORD PARIS 2015 es té l'objectiu de mantenir la temperatura global per sota dels 2 graus. 

A la Mediterrània s'ha augmentat fins el 1,4 graus.

Amb les dades a les mans no es pot negar el canvi climàtic. Lo absurd és veure que hi ha partits polítics que són negacionistes.

A França ja estan restructurant les vinyes.

Impacte del canvi climàtic i risc econòmic:

- A l'agricultura, sequera perllongada, impacte en la producció.

- Impacte directe a la pesca.

- Cal una re-formulació del Turisme.

- Impacte en les infraestructures.

- Dificultats per l'accés a l'aigua, implica re-pensar el cicle de l'aigua i el seu abastament.

- Augment de malalties víriques i infeccioses.

- Problemes de salut mental.

- Inmigracions pel canvi climàtic.

El CO2 es produeix, primer per la producció de l'electricitat i el gran consum de carbó al món, segon per la util.lització del gas per produir-ne.

Les zones més riques del món és on es consumeix més energia. La India, Austràlia i la Xina són territoris on es consumeix molt carbó. Són territoris on encara no s'està fent la reconversió a les energies netes. Tots ells arriben al 75 % de la contaminació global. 

De l'us de renovables, Espanya està al 40 %, Catalunya al 30 %. europa vol arribar al 100 % en l'us de renovables i lidera la transició energètica.

Politiques de l'UE:

- Transició energètica i ecológica, el 2050 es volen tenir les emisions neutres.

- PACTE VERD.

- PLANS NACIONALS D'ENERGIA I CLIMA per establir objectius fins el 2030.

- Canvi tecnológic per l'us de camps fotovoltaics i eólics. 

A Espanya s'ha creat un Ministeri de Transició Ecológica. Si no es fa res en aquest sentit, el PIB d'Espanya caurà un 46 %.

Una peça clau passa per reformar el sector eléctric que és molt complicat perquè implica molts sectors.

Cal una política fiscal medioambiental.

Gestió de l'aigua i tractament d'aigües residuals i desanilització. I cal una bona política de reciclatge de l'aigua. A Andorra ja s'obliga a construir els habitatges amb un doble circuit d'aigua per re-aprofitar les aigües grises.

A Canadà, el transport de mercaderies es fa a la nit i es fa amb Inteligència Artificial.

A Londres, Amazon no pot entrar al centre de la ciutat per repartir.

La UE va inventar el Certificat d'Eficiència Energètica que a Catalunya no s'aplica.

Al nord d'Europa s'estan construint edificis on s'aprofita l'energia de la terra per climatitzar-los.

Politiques a Catalunya:

- La Llei 16/2017 de l'1 d'agost del canvi climàtic no s'ha desenvolupat per manca de diners i poca coordinació entre institucions. Hi ha també hostilitats entre territoris veïns.

Catalunya és molt lluny de la sobirania energètica.

Hi ha una oposició als parcs de molins de vent, retard en el desplegament de les grans infraestructures eóliques i solars, també hi ha una gran oposició vers aquestes grans infraestructures. Per exemple La MATT.

S'ha de veure qui guanya, qui perd, i com s'ha de compensar el territori que ha de patir les infraestructures. 

A Catalunya calen incentius positius.

Si volem encarar el futur a les ciutats s'ha de millorar el transport i que sigui gratuit.

Implementació de politiques medioambientals en positiu i oferir compensacions.

Cal adaptar-nos a cada territori i no imposar perquè el que val en un lloc, no serveix a l'altre. 

Maria Sabaté.

EL CONFLICTE D'UCRAÏNA. Causes i Conseqüències a nivell europeu i mundial.

16 de novembre 2024

Professor Lluis Massana Llorens

Nascut el 1945 a Solsona. Va estudiar al Seminari i es va titular com a ajustador-matricer a l’Escola Professional Arrels. A finals dels anys 60, va estudiar Sociologia a Madrid i, a finals dels 70, Història a Sevilla. Des de 1981 va ser director i professor d’Història a l’Escola Intermunicipal d’Ensenyament Secundari de Sant Sadurní d’Anoia fins la seva jubilació, l’any 2010.

La Història serveix per conèixer l'actualitat i les causes dels fets.

La Guerra d'Ucraïna, consideracions a tenir en compte:

• Es tracta d'una guerra fruit de plantejaments del segle XIX, ja que no es tenen en compte ni  les conseqüències polítiques ni les econòmiques.
• És una guerra producte només de l’anàlisi nacional-populista: la meva nació, el meu poble, la meva cultura.
• Una guerra semifeixista o quasi nazi, ja que aquests mateixos objectius són els que van servir a Hitler per justificar la Segona Guerra Mundial.
• Una guerra que suposarà un canvi de paradigma a nivell mundial.
• Naixement d’una nova etapa basada en plantejaments armamentistes a nivell defensiu.
• Suposarà un abans i un després per la UE i per les interrelacions mundials.

Ucraïna té uns 600.000 kilometres d'extensió.

Al segle XI hi va haver una migració de població de Kiev a Russia per l'arribada de tribus; huns, visigods i tàrtars.

Al segle I, a Palestina, es produeix l'expulsió de jueus cap a Europa i molts arriben a Ucraïna. També n'arriben a Espanya i seran fonamentals per l'economia perquè els jueus eren els banquers dels Reïs.

A la Segona Guerra Mundial 1 o 2 milions de jueus ucraïnesos moren als camps de concentració. 

Des del segle XVIII, Catalina la Gran conquereix Ucraïna que havia estat, en part, sota la influència de Lituania, Polonia i Hongria. Fins la Primera Guerra Mundial i, després, de la Revolució Sovietica, formarà part de la URSS. Als anys 30, Stalin col.lectivitza les terres dels pagesos de Ucraïna i tots passen a ser treballadors de l'Estat. Resultat:  2 a 3 milions de persones moren de gana. 

L'avi de Volodimir Zelenski, l'actual president d'Ucraïna, va morir en un camp de concentració nazi.

Després de la Segona Guerra Mundial, Russia agafa tots els territoris d'Ucraïna, fins i tot, la part que havia estat sota el domini de l'Imperi Austro-Hongarés, pel que molta gent que vivia en aquesta àrea havia estat simpatitzant de Hitler. Austria va ser un provincia d'Alemania des del 12 de març del 1938 fins el final de la Segona Guerra Mundial.

Als anys 90, amb l'arribada de Mikhaïl Gorbatxov es reconeixerà la independència de diversos territoris: els Països Bàltics (Estonia, Letonia i Lituania) Ucraïna, Georgia i Azerbaijan.

Amb l'arribada de Putin i l'auge de l'esglèsia ortodoxa s'insisteix en la idea de que tothom vol ser rus. 

A Ucraïna hi ha molta gent russa que arriba per treballar-hi als anys 30 amb Stalin i després amb tota la implantació de centrals nuclears  (Chernobil, Zaporíjia) i la industria del carbó i la siderúrgia. 

Ucraïna és el 1er païs productor i exportador de gra, mentre que Russia és el 3er. Pels Ucraïnesos suposa el 25 % del PIB, produeix 150 milions de tones a l'any. Ucraïna és un païs pla amb molts rius. 

També és molt potent en metall, acer i carbó. MARIUPOL és l'empresa més important d'acer. Exporten 100 milions de tones d'acer. També és productor de Liti (l'or el S XXI). A Crimea hi ha molt turisme i és un lloc de pas d'importants gasoductes i oleoductes.

Des dels anys 90 hi ha un gran moviment per democratitzar Ucraïna en front a les idees de Putin i Medvedev que volen tornar a la russia dels zars. Putin vol un model centralitat com la Xina i es recolza en l'església ortodoxa.

Els anys 2014-2015, Putin es va quedar amb la península de Crimea per dominar el trànsit naval del mar Negre amb el Mediterrani, després vindrà el Donbàs, Donetsk..

Putin volia una invasió ràpida. El 2012, Biden ja va advertir que Russia ho preparava i tothom hi va treure importància.

Ara la situació és millor perquè s'ha avançat però Russia segueix dominat la zona de producció de metall i minera. 

A Moldàvia hi ha una zona pseudoindependent TRANSNÍSTRIA que es considera russa.

En la situació actual les xifres són espectaculars, hi ha porp de 9.000.000 de refugiats ucraïnesos a Europa que ja ha gastat 50.000 milions d'euros per tenir-ne cura.

CONSEQÜÈNCIES:

- Necessitat de consolidar Europa, cal avançar en el reforç de la idea d'Europa.

- Avançar cap un model Federal per Europa.

- Cal una consolidació economica real.

- Amb un govern central (Com EEUU)

- Més inflació = pujada de preus.

- Increment de migrants.

Maria Sabaté