11 de gener 2024
Professora: Dra. Rosa Nonell Torres Catedràtica d'economia i investigadora.
Parlem del repte de Catalunya dins el Marc Europeu per la transició energética.
L'aigua, a Catalunya, sempre serà un bé escàs i això obliga a buscar noves formes de gestió.
A la Terra hi habitem uns 8.000 milions d'habitants que consumim recursos energétics i produim residus. El patró de creixement del s.XX és: extracció - producció - consum i producció de residus. D'això n'anomenem Model Lineal que s'enfronta al Model circular que proposa la cultura dels productes reciclables.
La producció d'electricitat suposa molta contaminació i molts residus.
Comencen a sortir les idees del Drecreixement i en front d'això hi ha la idea de creixement sostenible.
Exemples d'empreses molt contaminants:
- Les granges d'ordinadors per les criptomonedes, que estan endollades permanentment a la xarxa elèctrica.
- Exportar residus, pellets de plàstic.
- Les grans empreses de moda són molt contaminants. Produeixen molt perquè ens han acostumat a no aprofitar la roba.
Per participar en l'economia circular, els particulars han de tenir incentius.
En temps de canvi climàtic, existeixen fenomens com:
- Més CO2 a l'atmósfera que reté més la calor.
- Incendis més complexos.
- Onades de calor.
- Molta més virulència dels fenòmens atmosfèrics.
- Desglaç de les glaceres i augment del nivell del mar.
Segons es va pactar a l'ACORD PARIS 2015 es té l'objectiu de mantenir la temperatura global per sota dels 2 graus.
A la Mediterrània s'ha augmentat fins el 1,4 graus.
Amb les dades a les mans no es pot negar el canvi climàtic. Lo absurd és veure que hi ha partits polítics que són negacionistes.
A França ja estan restructurant les vinyes.
Impacte del canvi climàtic i risc econòmic:
- A l'agricultura, sequera perllongada, impacte en la producció.
- Impacte directe a la pesca.
- Cal una re-formulació del Turisme.
- Impacte en les infraestructures.
- Dificultats per l'accés a l'aigua, implica re-pensar el cicle de l'aigua i el seu abastament.
- Augment de malalties víriques i infeccioses.
- Problemes de salut mental.
- Inmigracions pel canvi climàtic.
El CO2 es produeix, primer per la producció de l'electricitat i el gran consum de carbó al món, segon per la util.lització del gas per produir-ne.
Les zones més riques del món és on es consumeix més energia. La India, Austràlia i la Xina són territoris on es consumeix molt carbó. Són territoris on encara no s'està fent la reconversió a les energies netes. Tots ells arriben al 75 % de la contaminació global.
De l'us de renovables, Espanya està al 40 %, Catalunya al 30 %. europa vol arribar al 100 % en l'us de renovables i lidera la transició energètica.
Politiques de l'UE:
- Transició energètica i ecológica, el 2050 es volen tenir les emisions neutres.
- PACTE VERD.
- PLANS NACIONALS D'ENERGIA I CLIMA per establir objectius fins el 2030.
- Canvi tecnológic per l'us de camps fotovoltaics i eólics.
A Espanya s'ha creat un Ministeri de Transició Ecológica. Si no es fa res en aquest sentit, el PIB d'Espanya caurà un 46 %.
Una peça clau passa per reformar el sector eléctric que és molt complicat perquè implica molts sectors.
Cal una política fiscal medioambiental.
Gestió de l'aigua i tractament d'aigües residuals i desanilització. I cal una bona política de reciclatge de l'aigua. A Andorra ja s'obliga a construir els habitatges amb un doble circuit d'aigua per re-aprofitar les aigües grises.
A Canadà, el transport de mercaderies es fa a la nit i es fa amb Inteligència Artificial.
A Londres, Amazon no pot entrar al centre de la ciutat per repartir.
La UE va inventar el Certificat d'Eficiència Energètica que a Catalunya no s'aplica.
Al nord d'Europa s'estan construint edificis on s'aprofita l'energia de la terra per climatitzar-los.
Politiques a Catalunya:
- La Llei 16/2017 de l'1 d'agost del canvi climàtic no s'ha desenvolupat per manca de diners i poca coordinació entre institucions. Hi ha també hostilitats entre territoris veïns.
Catalunya és molt lluny de la sobirania energètica.
Hi ha una oposició als parcs de molins de vent, retard en el desplegament de les grans infraestructures eóliques i solars, també hi ha una gran oposició vers aquestes grans infraestructures. Per exemple La MATT.
S'ha de veure qui guanya, qui perd, i com s'ha de compensar el territori que ha de patir les infraestructures.
A Catalunya calen incentius positius.
Si volem encarar el futur a les ciutats s'ha de millorar el transport i que sigui gratuit.
Implementació de politiques medioambientals en positiu i oferir compensacions.
Cal adaptar-nos a cada territori i no imposar perquè el que val en un lloc, no serveix a l'altre.
Maria Sabaté.
