PRESENTACIÓ DE DOS TREBALLS DE RECERCA

25 d'abril 2024

TREC. Presentació de dos treballs de recerca de l'IES Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès

Presentació de Jordi Beneito, professo de l'IES Milà i Fontanals.

El TREC és el treball de recerca que els alumnes de Batxillerat fan al llarg d'un any. Ells escullen el tema que volen desenvolupar i representa un 10 % de la nota del Batxillerat. 

Els treballs que es presentes són del 2022.

ROGER ARMENGOL MARTÍ. "Efectes visuals en el món del cinema" És la investigació de com es construeixen determinats efectes especials en el món de les produccions cinematogràfiques.

NOA REVIEJO SAEZ. "Presoners espanyols al camp de Mauthausen" Una imatge no val més de 100.000 vides. Recull de fotos del 1940 al 1945 i el seu estudi i sobretot, de com es van poder treure del camp i com s'han pogut conservar i també de com algunes de les fotos conservades van ser útils en els judicis de Nuremberg.

Maria Sabaté

UN MARC ECOLÓGIC PER A LA COMPRENSIÓ DEL CONTACTE DE LLENGÜES

 4 d'abril 2024

Professor: Albert Bastardas i Boada

Avui estem plens de contactes de llengües per l'efecte de les migracions. 

Uriel Weinreich va ser el primer lingüista que en va parlar. El 1953 va escriure "Languages in contact".

CAUSES DEL CONTACTE DE LLENGÜES

- Desplaçament de poblacions

- Integració (forçada o volguda) en espais polítics superiors (Catalunya en seria un exemple)

- Educació formal, per exemple, el francés o l'anglés a l'escola.

- Intercanvis econòmics.

- Comunicació tecnomediàtica.

Com podem imaginar la representació d'aquest tema? És pot estudiar com a conjunt de regles. També es pot fer a través dels comportaments humans i aixì arribem a l'estudi d'altres àmbits.

Einar Haugen, lingüista nordamericà, diu: "És l'estudi de la interacció d'una llengua concreta i del seu entorn o medi"

En l'estudi de l'evolució de les llengües i llur relacions introduim la     PRESPECTIVA ECOLÒGICA com a forma de pensament.

1.- Parteix del tot i no només de les parts i ecosistema com a concepte fonamental. La realitat com un conjunt d'interrelacions.

2.- Sempre situa els elements en el seu context.

3.- Prioritza l'estudi de les inter-retroaccions en lloc de les propietats dels elements aillats.

4.- Se situa en una visió dinàmica i evolutiva - temps dels fenòmens.

ECOSISTEMA SOCIOLINGÜÍSTIC.

Ens dona una piràmide invertida, de set nivells, on, de MÉS gran a MÉS petit s'ordenen com segueix:

1.- Organització política

2.- Media i tecnologies de la comunicació

3.- Ecomonia i vida laboral.

4.- Volums demolingüítics

5.- Grupalitats i identitats

6.- Interaccions socials

7.- Cervell

Cada apartat intenta explicar diferents propostes. Totes aquestes dimensions viuen inter-relacionades i lligades. S'ha de tenir consciència de la complexitat de la realitat. 

Una representació pot ser una partitura polifónica perquè té TEMPS, SEQÜENCIALITAT i l TOTALITAT HARMÓNICA. Explica el que fa cada veu per escolat la vellesa de la peça que s'interpreta.

EL CERVELL/MENT

És el facilitador i dipositari de les competències lingüístiques de cada ú.

El que entenem i la parla es produiexen en diferents zones del cervell. No és el mateix entendre que parlar. El facor edat influeix en la rapidesa de l'aprenentatge lingüístic. 

som nosaltres qui atorguem noms, idees sobre el món i també les llengües.

LA INTERACCIÓ DEL CERVELL/MENT

És a la conversa humana on tenen vida o mort. Si es deixen d'usar, les llengües es moren.

És importat l'establliment dels usos lingüística interpresonals: feina, familia, amics. 

Convergència lingüística - adaptació de la parla entre interlocutors, exemple: conversa bilingüe.

Rutinització i continuïtat, establiment dels hàbits o normes d'us. 

Emocions i sentiments que són la base dels conflictes humans perquè dominen el comportament humà.

GRUPALITAT I CATEGORITZACIÓ COL.LECTIVES

Viviem en grups o col.lectius humans. 

Imatges grupSs, representació de nosaltres mateixos i la pregunta: Com veus els altres?

Les conseqüències de les diferències.

Identitats ètnico-nacionals. Conflictivitat?

Les relacions intergrupals

VOLUMS DEMOLINGÜÍSTICS DELS GRUPS.

La história sociodemogràfica dels contactes entre grups diferents. Per exemple els catalans ja no són el grup predominant a Catalunya.

El pes social de cada zona. Quin grup pesa més?

Pes econòmic i polítics

El TEMPS és una varible importantissima perquè en el temps els grups canvien.

ECONOMIA, VIDA LABORAL I ESPECTATIVES DE FUTUR.

Els usos lingüístics a les empreses sóm molt importants. Saber quina és la llengua laboral pot ser determinanta en les espectatives de futur.

TECNOCOMUNICACIÓ

El castellà és EL predominant aquí.

De fet, encetem una nova època en que desconeixem, encara, el poder teconmediàtic, de les xarxes socials, els/les influencers i/o la IA.

EL PODER POLÍTIC

Té molt poder però no tot.

- Marc demopolític dels contactes. Grups majoritaris i grups minoritaris. Subordinació estructural.

- Distribució territorial del poder polític. Estructura del multilingüisme oficial.

- Unions supraestatals. Unió Europea, per exemple, davant la necessitat de veure's amb EEUU i la Xina. Com es reconeixeran les llengües?

- Identitats polítiques, Identitats originaries. Exemples com Suissa i Canadà on conviuen els originaris i els inmigrans d'altres paissos i es parlen amb naturalitat llurs llengües.

- Influències en els usos lingüístics socials i interpersonals.

TEMPS, PERSISTÈNCIES I CANVIS

Tot ocorre en el temps. El reemplaçament intergeneracional de les poblacions.

Resultats més freqüents dels contactes lingüístics:

- Interferències i prèstecs lingüístics

- Mescla de llengües

- Bilingüització

- Reemplaçament social d'usos i sustitució lingüista

- Distribucions de funcions en la societat.

Maria Sabaté

JOAN ORÓ. EL CINETÍFIC DE LA VIDA

 7 de març de 2024

Professor: Joan A. Català Amigó. Màster en Astronomia i Astrofísica per la Universitat Internacional de València, i llicenciat en Ciències Químiques, especialitat en Quàntica, per la Universitat de Barcelona. Ës el comisari de l'any Joan Oró.

A CaixaForum+ es pot veure el document sobre Joan Oró. La plataforma és d'accés gratuit previ registre personal. 

La Fundació Joan Oró amb seu a Lleida, té tots els actius de Joan Oró: Diaris, anotacions, etc.

En Joan Oró I Florensa neix a Lleida el 1923. 

CAPÍTOL 1 - EL MISTERI DE LA VIDA

"El dia que poguem veure el món des de l'exterior, des de l'espai, ens ho mirarem tot d'una altra manera, diferent"

Hem descobret 1.250.000 especies vives. D'aquestes se n'han estudiar un 75 %. Hi ha un grup  de persones que penesen que hi ha prop de 50.000.000 d'espècies al món.

Els EXTREMOFILS són organismes que poden viure en condicions extremes, sense llum, sense aigua, sense aliment, durant molt de temps i no s'alteren.

Els Ossets d'Aigua són extremofils poden sobreviure sense aigua ni aliments durant anys. 

Els Bacteris  són la majoria d'organismes que hi ha a la Terra i la majoria (també) són beneficiosos. Els bacteris són vida.

Els Virus, d'aquests s'ha arribat al consens de que no són vida. Els virus se serveixen de les cel.lules, aquestes fan copies del virus fins que àquest mata la cel.lula.

La vida va aparèixer a la Terra fa 4000 milions d'anys, d'un sol organisme. Un únic organisme. Tots provenim d'una sola cel.lula única.

Charles Darwin va ser un dels primers autors que va parlar de l'evolució. Ell va ser un dels referents de Joan Oró.

En front de les teories evolucionistes hi havia els qui defensaven la teoria de l'espontaneïtat com el naturalista Jean Baptiste Van Helmont que el 1667 va descriure el que, durant segles, el saber popular i bona part del món acadèmic havien anomenat "generació espontània". És a dir, que certes formes de vida sorgien de forma espontània a partir de materia orgànica, inorganica o d'una barreja d'ambdues.  

Alexander Oparin fou un bioquimic soviètic que va escriure "L'origen de la Vida" i que esdeveé un dels primers models per a Joan Oró.  Oparin deia que si volem saber l'orígen de la vida ens hauriem de basar en la química. Som química pura. Oparin diu que la clau es trobar com era la Terra primigenia per veure si trobem les molècules originarl.

Molècules imprescindibles per la vida.

- Proteines

- Sucres

- Greixos

- Acids nucleics ADN-ARN L'ADN és el nostre llibre d'instruccions i és únic per cada ésser.

CAPÍITOL 2 LA DETERMINACIÓ D'UN JOVE

Joan Oró era fill de flequers del barri de la Bordeta de Lleida. L'establiment li deien La Ràdio perquè sempre tenien una ràdio funcionant. Joan Oró era un nen una mica "Friki" (Tal com diriem ara) perquè es feia preguntes sobre la vida, l'orígen de la vida. Unes preguntes que ni la filosofía ni la religió li contestaven. Llegia A Charles Darwin però també va llegir obres de l'astrònom, escriptor de diverses obres d'astronomia i novel.les de ciència-ficció Camille Flammarion.

Als setze anys, Joan Oró, decideix que ell trobarà com es va iniciar la vida a la Terra. Ho farà des de la Química i es matricula als estudis de Química a la Universitat se Barcelona, als anys quaranta. A sobre de la fleca dels pares hi va construir un laboratori.

La Fundació Joan Oró conserva totes les seves notes, diaris, agendes perque ho va escriure tot.

Quan va acabar la carrera de química ja havia conegut la seva dona, la Francesca Forteza -la Paquita- I serà ella qui aguantarà la família. En Joan Oró, en aquella època creà dues empreses, la primera de sabons que eren de tant bona qualitat que no els comprarà ningú. La segona empresa també fracasa i es posa a treballar de forner. 

En plena dictadura i conscient de que ha de donar un salt per poder desenvolupar-se, decideix que serà ala EEUU on anirà a fer el doctorat.

CAPÍTOL 3 - L'AVENTURA AMERICANA

Amb l'ajut de la família i de la seva dona, escriu fins a 50 cartes a diferents institucions d'EEUU per demanar una beca. Li ofereixen una beca perque estudiï una altra vegada la carrera de Química. Ell accepta veient que serà la única manera d'anar a EEUU. En arribar a Nova York va anar a dinar amb Severo Ochoa i d'aqui mantindràn una relacií d'amistat. 

Serà l'Escola de Medicina de Baylor de  Houston, Texas, que el captarà perque faci el doctorat. La tesi doctoral estudià el metabolisme de l'àcid fòrmic en els teixits animals. 

Serà el llavors senador per Texas, Lyndon B. Johnson qui promourà que el Senat d'EEUU canviï la llei d'inmigració perquè Joan Oró es pugui quedar a viure i treballar a EEUU.

CAPÍTOL 4 - EL DIA DE NADAL DE 1959

El 1955 entra com a professor a la Universitat de Houston. 

L'any 1953 Stanley Miller, juntament amb Harol Urey, va dissenyar un dels experiments més importants de la història de la biologia. Consistia en la mescla dels gasos Ta de l'atmosfera primitiva (hidrogen, metà, amoníac  i vapor d'aigua), a descàrregues elèctriques constants i tancats en un recipient a 80 graus C. Més tard van analitzar el resultat i hi van trobar aminoàcids, la part fonamental de les proteïnes. Això volia dir que hi va poder haver la possibilitat de creació de matèria orgànica a partir de compostos inorgànics en un cert ambient humit amb càrregues elèctriques i temperatures elevades.

Serà el dia de nadal del 1955  quan tancat al seu laboratori, va descobrir la síntesi de l'adenina, una de les molècules més importants per a la vida. La paradoxa del seu descobriment va ser que aquesta substància la va sintetitzar a partir de l'àcid cianhídric un compost químic molt verinós.

L'ADENINA (C5 H5 N5) és una base nitrogenada que entre altres forma part com a grup funcional a l'ADN i l'ARN del grup de les purines que en el codi genètic es representa amb la lletra A majúscula. Les cel.lules compensen amb Adenina la fabricació de l'energía.

CAPÍTOL 5 - EL CEL I MÉS ENLLÀ 

El mandat que tenia la NASA era que s'estudiés la vida i Joan Oró esdevé un assessor imprescindible per l'agència espacial. Li donen tot el material que li cal, entre tot, també li donaran mostres del sòl de la Lluna. Va ser amic de nei Amstrong.

A l'any 1976, EEUU farica dues naus molt cares que enviarien a Mart per buscar-hi vida, Viking 1 i 2 

Es fa un experiment que dona positiu però Joan Oró els diu que allò no era vida. La NASA es disposava a anunciar que havia trobat vida al planeta vermell, però Oró va forçar una reanàlisi fent notar que ell mateix havia sintetitzat elements orgànics en un laboratori; evitant així un notori ridícul de l'agència estatunidenca per un fet tan rellevant. Un cop reconegut que no hi ha vida a Mart, s'hi aha anat per fer recerques sobre minerals, la temperatura, la metereologia. 

CAPÍTOL 6 - L'ATZARÓS ORÍGEN DE LA VIDA

Se sap quan va començas la vida a la Terra però no sabem com ni a on. L'opció més defensada es que és molt possible que fos en uns tolls d'aigua on es troben molécules imprescindibles per la vida que com les mans son de dretes o d'esquerres 

Els aminoàcids són d'esquerres.

Els sucres són de dretes.

EPILEG

Joan oró sempre va estar molt lligat a Lleida i Catalunya. Jordi Pujol el presentà com el "Català de la NASA" i Joan Oró s'arriba a presentar com diputat per Lleida però sols agunatarà un any, s'entornà a EEUU on hi viurà i treballarà fins que el 1994 es jubila i tornarà a Catalunya. 

Havia enviudat i es casà amb l'Antonieta Vilajoiu i s'instal.len a Les Corts.

Joan Orò sempre va parlar de la PAU i la necessitat de la formació i la cultura. 

Avui, tot i que l’enigma de l’origen de la vida encara està lluny de resoldre’s, ha perdut la major part del seu mantell de misteri i comença a entendre’s en termes moleculars gràcies a la intel·ligència i l’esforç de científics destacats com el professor Joan Oró.

Maria Sabaté

  

GABRIEL FERRATER. El Poeta que va sacsejar el panorama literari català

 22 de febrer 2024

Professor Sr. Joan Tre i Arnal  Docotor en Filologia Catalana.

GABRIEL FERRATER fou un gran poeta i un gran intel.lectual, segurament va ser el poeta més gran in més influent del segle XX. Fou bandejat i no massa estimat per la cultura oficial entre d'altres coses perquè el consideraven un viciós i és que bebia molt i era una pendó.

Aquest darrer aspecte de la vida de Ferrater també ho van viure autors i intel.lectuals com Hemingway, Oscar Wilde, E. Adgar Poe, Baudelaire, Shakespeare o Santiago RussinyoL -que era addicte a la morfina- Tots ells, amb vicis reconeguts, a les seves èpoques es van veure menystinguts.

G.Ferrater va nèixer a Reus, al Raval de Santa Anna. Provinent d'una família molt rica que es dedicava a la comercialització i exportació del vi. 

El seu pare era molt sensible i fantasiós, poc pràctic i també era un reconegut catalanista i republicà però va ajudar molta gent de dretes per salvar-los dels anarquistes. A casa dels Ferraté (En Gabriel canvià el cognom per FERRATER) hi havia una biblioteca que ocupava un pis sencer i que cada setmana rebia les darreres novetats literàries. Els tres germans Ferreté; en Gabriel, en Joan i l'Amàlia, tenien accés lliure a la biblioteca familiar, sense cap limitació a l'hora d'escollir un llibre per llegir. 

La seva mare, l'Amàlia Soler, era molt culta però una mica snob, el seu fill preferit era en Gabriel.

En Gabriel no va anar a l'escola fins els 10 anys perquè el seu pare tenia unes idees molt pròpies sobre la pedagogia i també perquè hi havia molta tuberculosi. A casa tenien una dida alemanya. A taula es parlava de literatura. En Gabriel era un alumne caótic, sols aprobava el que li agradava. No va acceptar mai el sistema educatiu, sols estudiava les assignatues que li agradaven. 

El juliol del 1936 es produeix l'esclat de la Gerra Civil, en Ferrater explica les coses que li van afectar dels primers temps de la guerra al poema In Memoriam: 

"Quan va esclatar la guerra , jo tenia catorze anys i dos mesos.

De moment no em va fer gaire efecte.

El cap m'anava tot ple d'una altra cosa, que ara encara trobo més important.

Vaig descobrir Les Fleurs du Mal, i això volia dir la poesia, certament."

El meu col.legi de capellans el van cremar, i el Guiu

que era el sergent que ens feia gimnàstica premilitar, i l'odiavem tots...

el Guiu, havia estat assassinat a trets,

i ens van contar que havia costat molts, perquè portava

una cota de malla sota la disfressa de velleta pagesa , i al cistell,

sota els ous, hi amagava tres granades..."

El Gener del 37, en plena guerra, comença el batxillerat. Els professors el tenien com un cas perdut però ell era un lector empedernit.

El Març de 1938, la família ha d'abandonar Reus cap a Barcelona i després a l'exili. S'instal.len a Burdeus, a casa d'uns amics, el Chateau Peiro. 

Per Gabriel Ferrater, ser a França li obre un món. Es matricula al Liceo Francés on apren l'idiomes. De fet arribaria a parlar vuit idiomes: català, castellà, anglés, francés, alemany, polonés, rus, grec i llatí, alguns d'ells els va aprendre de forma autodicàctica.

Quan, a l'any 1941, torna a Reus, va haver-se de tornar a matricular de 4t. i 5è. de batxillerat. Però, ja aleshores, duia una vida nocturna molt intensa. El 43, va anar a fer la mili durant 3 anys, en tenia 24 i encara no havia acabat el batxillerat que va tardar 12 any en finalitzar.

Va matricular-se de Ciències exactes que no va acabar. 21 anys més tard es va llicenciar en Filosofia i lletres per la insistència dels companys de que es presentés als exàmens doncs volien contractar-lo com a professor per la recent inaugurada Universitat Autonoma de Barcelona. 

Gabriel Ferrater acaba anant a viure a Barcelona i el barri que més freqüentava era el barri cinquè (Barri Xino, tal i com es coneixia) i el Bar Pastis (que encara existeix).

Els negocis que va tornar a iniciar el pare no li funcionen. així que en Ricard Ferraté contracta una assegurança de vida que ha d'incloure, si o si, una clausula per suicidi. Quan va fer un any d'aquesta assegurança, el pare es suicidà. De fet, dels cinc membres de la familia, tres s'acabaran suicidant. Sols l'Amàlia (la filla) va morir de mort natural. En Gabriel Ferrater no va parlar mai dela mort del seu pare.

A Barcelona, Ferrater coneix Josep M. Martin i comença a escriure critiques d'art a la revista LAYE. Se'l considerava un gran crític. També va arribar a pintar 5 o 6 quadres. Es va començar a relacionar amb el poetes Valentí Fiol i Joan Vinyoli .

Mentre Gabriel Ferrater no estava gens interessat en publicar i va començar a treballar com traductor. El 53 es comença a veure amb J.V.Foix i Carles Riba . Foix deia d'ell que era una persona molt intel.ligent i que era l'únic que li podia comentar els treballs.

En Ferrater comença escriure poesia per un fracàs amorós amb la neboda de'n Barral. LaCateta Roja. Ella es deixà festejar durant dos anys però no n'estava enamorada.

Jo sé que (Tú) no l'estimes

No ho diguis a ningú.

Jo: Gabriel poeta. El que escriu el poema. Li parla a ella, a la noia (Isabel Rocha) A qui no estima? Al Gabriel enamorat.

A partir d'aqui escriu "Da nuces pueris" i "Menja't una cama" Amb aquests dos llibres ja esdevé un poeta important.

1961 comença un amor amb Helena Valentí, 18 anys més jove que ell que ja en tenia 39 (Ella 21). Helena va ser l'amor de la seva vida, era una noia revolucionaria, feminista que va arribar a escriure 4 o 5 novel.les.

D'aquesta relació, en Ferrater, va escriure "Poema inacabat". És un dels seus grans poemes. La història amb Helena va ser una relació passional. Ella marxa a estudiar a Londres i ell la segueix per viure plegats. La convivència amb un home depressiu, alcohólic i drogroadicte es fa difícil, tot i que Ferrater li arriba ademanar que es casi amb ell. Llavors va ser quan l'Helena li va dir que no i que se n'anés.

Ferrater marxa i va a Frankfurt on coneix una noia americana, 19 anys més jove. Jill Jared. Ella és una persona molt culta que estabilitza en Gabriel. Es casen a Gibraltar i al 1965 van a viure a Sant Cugat. Ell treballa a Seix Barral però en sortir de treballar segueix amb la seva rutina de sortir i beure sense control. Al cap de tres anys, la seva dona, cansada, va a viure a Madrid amb la seva mare. Ell, a més, devia molts diners a les llibreries.

A l'alcohol se li afegeixen els barbiturics. L'any 1968 publica "Les dones i els dies"

El 1969, al claustre del monestir de Sant Cugat comencen les classes de la Universitat Autónoma de Barcelona on ell hi donarà classes, després que l'obliguessin a examinar-se per tenir la llicenciatura de Filosofia i Lletres. els alumnes encara el recorden per lo trencadores i innovadores que eren les seves classes. Normalment acabava les classes amb els alumnes al bar i cada dia acabava ben begut però a les classes sempre hi ananva seré. 

El metge li havia prohibit l'alcohol per la sirrosi que arrossegava. Seria a pocs dies de fer els 50 anys que es va suicidar prenent molta ginebra i deprés posant el cap dins una bossa de plàstic. Era el 27 d'abril de 1972.

L'any 2022 es va celebrar el centenari del seu naixement i el 50é. aniversari de la seva mort.

"Cançó del gosar poder"  el va recitar ell mateix (Aquest enllaç duu al Youtube) al Gran Price de Barcelona el 25 d'abril de 1970.

Maria Sabaté. 

PERQUÈ LA INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICAL NECESSITA INCORPORAR LES HUMANITATS?

25 gener 2024

Professor: Joan Manuel del Pozo Alvàrez . Doctor en filosofía. Professor emèrit.

L'any passat vàrem parlar de Les aportacions i els reptes  a lA Intel.ligència Artificial. Avui, també, tenirm una efemèride a la Vila, l'Institut Eugeni d'Ors fa 90 anys. Els Instituts, al llarg de la seva existència, han donat molta formació humanística i filosófica a alumnes que han arribat a ser molt bons professionals.

Rudyard Kipling  escriptor britànic nascut a l'India, fa 100 anys va fer una poesia sobre les màquines que diu: "Les màquines són fills/es del teu cervell (humà)" 

A l'igual que l'IA és fruít de l'home, és la nostra filla i ens n'hem de cuidar.

CONCEPTES.

Intel.ligència Artificial: Hi ha moltes definicions però l'IA és una tecnologia avançada de la vella tecnologia informàtica que té els seus inicis fa uns setanta anys. Als anys 50, la programació, el software ja li van posar el nom Intel.ligència Artificial en veure els avenços que feien. 

La IA, diuen, no es absolutament INTEL.LIGENT però és ARTIFICIAL.  

Als anys 50, els programadors ho van batejar com CIBERNÈTICA ,paraula d'origen grec que significa l'art de pilotar un navili - el pilots del vaixell el pilota però no decideix cap on va. El nom Cibernètica el van canviar per IA.

IA és una informàtica avançada amb capacitat de fer moltes coses.

La persona Intel.ligent sap triar, mira en profunditat les coses per escollir. La IA no sap entendre la profunditat de les coses. No sap triar.

Les Humanitats arrenquen dels grecs, i té un renaixement als segles XIV i XV. L'Humanisme està associat a la construcció de la persona humana. 

Protàgoras digué: L'esser humà és la mesura de totes les coses. 

Terenci: Sóc ésser humà i tot el que és humà, m'interessa. 

L'humanisme està fet sobre tot en la llibertat de l'èsser, fé en l'intel.ligència, fé en la paraula, l'ètica, el compromís social i l'interés per l'oratoria perquè en la paraula hi ha el poder de convicció. Sent un bon orador es pot ser un bon polític. 

Mario Quintana diu: Els fets de la vida són els aspectes secundaris de la realitat. 

Els fets són importants però ho és més l'interpretació dels fets. La IA no té capacitat interpretativa perquè aquesta capacitat és estrictament humana. La nostra intel.ligència està lligada a les emocions.

Perquè és necessaria la IA?

Els fabricants d'IA creuen que no necessiten les humanitats però l'IA és molt poderosa i reforça els poder d'uns sobre els altres.

L'aprenentatge dels límits del poder ho donen les humanitats. Els poderosos haurien d'aprendre quins són els límits del poder per no traspassar-los. Qui passa els límits, els deus el condemnen.

Si tú tens més eines pots fer més mal. Els productors d'IA són els amos del nostre TEMPS. Ens han fet esclaus de les màquines. Des de Google hi ha la idea que han aconseguit alterar el temps de la gent.

El punt de vista dels usuaris: La nostra privacitat està en joc. La convicció de que la nostra llibertat i intimitat estan amenaçades.

ARISTOTIL  afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató—el món de les idees i el món de les coses—, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació.

KANT  defensava el nostre món simbólic.

El món simbólic inclou el llenguatge. el llenguatge ens ha fet humans. 

La nostra riquesa comunicativa és molt gran però no és bona perquè estem a l'època de la post veritat i vivim en mig de molta mentida i Fakenews. Els sofistes deien que la veritat no era important, lo important és guanyar en el debat.

Ara no et pots fiar de cap comunicació i això és un atac directe a la democràcia. Ara els diners corren per comprar dades que és on es fan els diners: Meet, X (Antiga Twitter)... 

CHAPLIN a El Gran Dictador va dir: Hem progressat molt depressa però ens hem empressonat nosaltres mateixos. 

Maria Sabaté

 

UN NOU TRIMESTRE. CURS 2023-2024 - 2n. TRIMESTRE

 Amb el nou any s'ha començat una nova tanda de xerrades amb el programa renovat amb propostes molt interessants

REPTES MEDIAMBIENTALS A CATALUNYA

11 de gener 2024 

Professora: Dra. Rosa Nonell Torres Catedràtica d'economia i investigadora.

Parlem del repte de Catalunya dins el Marc Europeu per la transició energética.

L'aigua, a Catalunya, sempre serà un bé escàs i això obliga a buscar noves formes de gestió.

A la Terra hi habitem uns 8.000 milions d'habitants que consumim recursos energétics i produim residus. El patró de creixement del s.XX és: extracció - producció - consum i producció de residus. D'això n'anomenem Model Lineal  que s'enfronta al Model circular que proposa la cultura dels productes reciclables.

La producció d'electricitat suposa molta contaminació i molts residus. 

Comencen a sortir les idees del Drecreixement i en front d'això hi ha la idea de creixement sostenible.

Exemples d'empreses molt contaminants:

- Les granges d'ordinadors per les criptomonedes, que estan endollades permanentment a la xarxa elèctrica.

- Exportar residus, pellets de plàstic.

- Les grans empreses de moda són molt contaminants. Produeixen molt perquè ens han acostumat a no aprofitar la roba.

Per participar en l'economia circular, els particulars han de tenir incentius. 

En temps de canvi climàtic, existeixen fenomens com:

- Més CO2 a l'atmósfera que reté més la calor.

- Incendis més complexos.

- Onades de calor.

- Molta més virulència dels fenòmens atmosfèrics.

- Desglaç de les glaceres i augment del nivell del mar.

Segons es va pactar a l'ACORD PARIS 2015 es té l'objectiu de mantenir la temperatura global per sota dels 2 graus. 

A la Mediterrània s'ha augmentat fins el 1,4 graus.

Amb les dades a les mans no es pot negar el canvi climàtic. Lo absurd és veure que hi ha partits polítics que són negacionistes.

A França ja estan restructurant les vinyes.

Impacte del canvi climàtic i risc econòmic:

- A l'agricultura, sequera perllongada, impacte en la producció.

- Impacte directe a la pesca.

- Cal una re-formulació del Turisme.

- Impacte en les infraestructures.

- Dificultats per l'accés a l'aigua, implica re-pensar el cicle de l'aigua i el seu abastament.

- Augment de malalties víriques i infeccioses.

- Problemes de salut mental.

- Inmigracions pel canvi climàtic.

El CO2 es produeix, primer per la producció de l'electricitat i el gran consum de carbó al món, segon per la util.lització del gas per produir-ne.

Les zones més riques del món és on es consumeix més energia. La India, Austràlia i la Xina són territoris on es consumeix molt carbó. Són territoris on encara no s'està fent la reconversió a les energies netes. Tots ells arriben al 75 % de la contaminació global. 

De l'us de renovables, Espanya està al 40 %, Catalunya al 30 %. europa vol arribar al 100 % en l'us de renovables i lidera la transició energètica.

Politiques de l'UE:

- Transició energètica i ecológica, el 2050 es volen tenir les emisions neutres.

- PACTE VERD.

- PLANS NACIONALS D'ENERGIA I CLIMA per establir objectius fins el 2030.

- Canvi tecnológic per l'us de camps fotovoltaics i eólics. 

A Espanya s'ha creat un Ministeri de Transició Ecológica. Si no es fa res en aquest sentit, el PIB d'Espanya caurà un 46 %.

Una peça clau passa per reformar el sector eléctric que és molt complicat perquè implica molts sectors.

Cal una política fiscal medioambiental.

Gestió de l'aigua i tractament d'aigües residuals i desanilització. I cal una bona política de reciclatge de l'aigua. A Andorra ja s'obliga a construir els habitatges amb un doble circuit d'aigua per re-aprofitar les aigües grises.

A Canadà, el transport de mercaderies es fa a la nit i es fa amb Inteligència Artificial.

A Londres, Amazon no pot entrar al centre de la ciutat per repartir.

La UE va inventar el Certificat d'Eficiència Energètica que a Catalunya no s'aplica.

Al nord d'Europa s'estan construint edificis on s'aprofita l'energia de la terra per climatitzar-los.

Politiques a Catalunya:

- La Llei 16/2017 de l'1 d'agost del canvi climàtic no s'ha desenvolupat per manca de diners i poca coordinació entre institucions. Hi ha també hostilitats entre territoris veïns.

Catalunya és molt lluny de la sobirania energètica.

Hi ha una oposició als parcs de molins de vent, retard en el desplegament de les grans infraestructures eóliques i solars, també hi ha una gran oposició vers aquestes grans infraestructures. Per exemple La MATT.

S'ha de veure qui guanya, qui perd, i com s'ha de compensar el territori que ha de patir les infraestructures. 

A Catalunya calen incentius positius.

Si volem encarar el futur a les ciutats s'ha de millorar el transport i que sigui gratuit.

Implementació de politiques medioambientals en positiu i oferir compensacions.

Cal adaptar-nos a cada territori i no imposar perquè el que val en un lloc, no serveix a l'altre. 

Maria Sabaté.

TESLA I EL MÓN D'AHIR

30 novembre 2024 

Xavier Roqué Rodriguez. Professor d'Història de la Ciència de la UAB. Doctor en Història de la Ciència.

Qui era Nikola Tesla? I no confondre Tesla amb la marca actual d'automobils. Si anem a la Viquipèdia trobem el següent resum. 

Nikola Tesla (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York, 7 de gener de 1943)^[ va ser un enginyer elèctric serbo-estatunidenc.

Nascut el 10 de juliol de 1856 a Smiljan, a la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar a Graz, on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 es traslladà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana. L'any següent es mudà a París per treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportació: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.

Malgrat els contratemps professionals i socials a què va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res li impedís de continuar investigant i, d'aquesta manera, va fer de la necessitat (el treball) virtut. Tot i que no va tenir els diners ni la fama com a rerefons de les seves troballes, la fama li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents amb el seu nom, entre les quals hi ha la ràdio. Així doncs, finalment va ser reconegut com un dels inventors més prolífics del segle XIX-XX, de tal manera que, el 1915, el seu esforç es va veure recompensat amb el premi Nobel de Física, que va haver de compartir amb Edison, un altre gran inventor coetani de Tesla i amb el qual va tenir algun frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar aquest reconeixement, ni els $20.000 que aquest proporcionava, i d'altres que finalment no fou el guardonat. En tot cas, per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seva vida en una pobresa considerable.

Del 29 de setembre de 2022 al 8 de gener del 2023, el Caixa Forum va organitzar una exposició titulada Nikola Tesla, el Genio de la Electricidad Moderna. El futur és Tesla. "Deixem que el futur digui la veritat i avalui cadascú amb el seu treball i els seus èxits."

Tesla va ser un gran inventor, molt prolífic i va guanyar una fortuna però va morir pobre a Nova York.

Stefan Zweig (1881 - 1942) fou contemporani de Tesla. Zweig  va escriure EL Món D'Ahir on, reflexiona sobre els canvis que van trasbalsar l’Europa del segle xx entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya—en unes circumstàncies personals d’insospitat dramatisme—, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta.  

Amb el segle XX es consolidaràn noves Xarxes de Poder i les Xarxes Tecnològiques seràn, també, les Xarxes Polítiques.

Tesla va viure l'auge de la nova teoria de l'univers: La Teoria de la relativitat que va enderrocar la teoria de l'univers total de Newton.

L'any 1856 fou el del naixement de Tesla i a l'hora va ser l'any en que es va proposar unir l'Illa de Valentia a Irlanda amb el nord de Canadà amb un cable d'acer i de coure. Serà el 1865 quan s'aconsegueixi.

Un cop estés es podran trasmetre 8 paraules per minut.

Cap el 1900. 300.000 kilometres de cable unien diferents parts del món. Ara són cables de fibra óptica per on circulen milions de Terabites. A escala mundial són imprescindibles aquests cables.

Però tornem al segle SXVIII quan l'estudi de l'electricitat és una cosa curiosa, no se li veu cap utilitat. Era un fenomen puntual, de descarregues com les guspires de la roba quan està carregada d'electricitat estàtica.

Al 1800 Alexandre Volta descobreix la pila que genera un corren continuu, estable.

Això possibilitarà la connexió entre l'electricitat i el magnetisme. Electromagnetisme. Això es descobrirà cap el 1820.

Faraday, un estudiós autodidacte, va descobrir en un manuscrit, que un corrent elèctric es mou al voltant dels pols Nord i Sud. Més endevant va descobrir la inducció que és la base dels acumuladors.

Aquests descobriments seran la base dels estudis de Tesla però encara no hi la teoria que s'anirà escribint poc a poc. Tesla creix en el context de que la industria incorpora avenços, bobines, resistències, etcètera abans que els laboratoris ho concretin o arribin a teoritzar-ho.

El 1884, Tesla arriba a EEUU i treballa amb Edison però al cap de pocs mesos muntarà la seva propia empresa. Tesla i Edison van mantenir moltes diferències al llarg de la vida.

1884 és l'any en que s'arriba a un acord per dividir el món en fusos horaris, meridians.

Tesla inventa el motor de corrent altern. Més endavant, el 1888 patenta amb el número 381.968 el motor elèctric magnètic. És en aquests anys de molts invents que Tesla s'envolta de tècnics, advocats especialistes en Patents, per la compentència amb altres inventors.

Proposa torres d'alta tensió pel transport d'elècticitat alterna amb compentició amb Edison que defensa que el corrent elèctric ha de ser continuu.

Per l'Exposició de Colombina a Chicago del 1893, Tesla i Westinghouse guanyen el concurs i serà on Tesla es donarà a conèixer. 

Després d'això renuncia a totes les seves patents, no se sap perquè ho va fer.

De nou a Europa, cap el 1899 Herz descobreix les ones electromagnètiques que més tard donen lloc a la radio. Herz les genera a conciència i les dibuixa.

Tesla també entra en litigi per la patent de la radio. 

Es diu que Nikola Tesla no feia plànols, sinó que ho memoritzava i visualitzava tot. També es diu que només dormia tres hores al dia. Bona part de l'etapa final de la seva vida la va viure absort en el procés judicial que va iniciar per la invenció de la ràdio, que es disputava amb Marconi, ja que Tesla havia inventat un dispositiu similar almenys 15 anys abans que ell. En la dècada dels seixanta el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla, reconeixent-lo legalment, poc abans de la seva mort, com a inventor d'aquesta, si bé això no va transcendir a l'opinió pública, que continua considerant Marconi com el seu inventor.

Segons certs rumors, a mesura que envellia es tornava més i més excèntric; a la fi de la seva vida vivia constantment en hotels, dels quals partia (a la recerca d'un altre de nou) quan no podia pagar els comptes exorbitants. Periòdicament convocava a la premsa per a presentar algunes de les seves invencions, fins les més excèntriques. Per exemple, va proposar il·luminar part del desert del Sàhara perquè els marcians vegessin que la Terra era habitada i tenia éssers intel·ligents. En els seus darrers anys va viure sol, eixut i desconfiat.

Maria Sabaté

EL CONFLICTE D'UCRAÏNA. Causes i Conseqüències a nivell europeu i mundial.

16 de novembre 2024

Professor Lluis Massana Llorens

Nascut el 1945 a Solsona. Va estudiar al Seminari i es va titular com a ajustador-matricer a l’Escola Professional Arrels. A finals dels anys 60, va estudiar Sociologia a Madrid i, a finals dels 70, Història a Sevilla. Des de 1981 va ser director i professor d’Història a l’Escola Intermunicipal d’Ensenyament Secundari de Sant Sadurní d’Anoia fins la seva jubilació, l’any 2010.

La Història serveix per conèixer l'actualitat i les causes dels fets.

La Guerra d'Ucraïna, consideracions a tenir en compte:

• Es tracta d'una guerra fruit de plantejaments del segle XIX, ja que no es tenen en compte ni  les conseqüències polítiques ni les econòmiques.
• És una guerra producte només de l’anàlisi nacional-populista: la meva nació, el meu poble, la meva cultura.
• Una guerra semifeixista o quasi nazi, ja que aquests mateixos objectius són els que van servir a Hitler per justificar la Segona Guerra Mundial.
• Una guerra que suposarà un canvi de paradigma a nivell mundial.
• Naixement d’una nova etapa basada en plantejaments armamentistes a nivell defensiu.
• Suposarà un abans i un després per la UE i per les interrelacions mundials.

Ucraïna té uns 600.000 kilometres d'extensió.

Al segle XI hi va haver una migració de població de Kiev a Russia per l'arribada de tribus; huns, visigods i tàrtars.

Al segle I, a Palestina, es produeix l'expulsió de jueus cap a Europa i molts arriben a Ucraïna. També n'arriben a Espanya i seran fonamentals per l'economia perquè els jueus eren els banquers dels Reïs.

A la Segona Guerra Mundial 1 o 2 milions de jueus ucraïnesos moren als camps de concentració. 

Des del segle XVIII, Catalina la Gran conquereix Ucraïna que havia estat, en part, sota la influència de Lituania, Polonia i Hongria. Fins la Primera Guerra Mundial i, després, de la Revolució Sovietica, formarà part de la URSS. Als anys 30, Stalin col.lectivitza les terres dels pagesos de Ucraïna i tots passen a ser treballadors de l'Estat. Resultat:  2 a 3 milions de persones moren de gana. 

L'avi de Volodimir Zelenski, l'actual president d'Ucraïna, va morir en un camp de concentració nazi.

Després de la Segona Guerra Mundial, Russia agafa tots els territoris d'Ucraïna, fins i tot, la part que havia estat sota el domini de l'Imperi Austro-Hongarés, pel que molta gent que vivia en aquesta àrea havia estat simpatitzant de Hitler. Austria va ser un provincia d'Alemania des del 12 de març del 1938 fins el final de la Segona Guerra Mundial.

Als anys 90, amb l'arribada de Mikhaïl Gorbatxov es reconeixerà la independència de diversos territoris: els Països Bàltics (Estonia, Letonia i Lituania) Ucraïna, Georgia i Azerbaijan.

Amb l'arribada de Putin i l'auge de l'esglèsia ortodoxa s'insisteix en la idea de que tothom vol ser rus. 

A Ucraïna hi ha molta gent russa que arriba per treballar-hi als anys 30 amb Stalin i després amb tota la implantació de centrals nuclears  (Chernobil, Zaporíjia) i la industria del carbó i la siderúrgia. 

Ucraïna és el 1er païs productor i exportador de gra, mentre que Russia és el 3er. Pels Ucraïnesos suposa el 25 % del PIB, produeix 150 milions de tones a l'any. Ucraïna és un païs pla amb molts rius. 

També és molt potent en metall, acer i carbó. MARIUPOL és l'empresa més important d'acer. Exporten 100 milions de tones d'acer. També és productor de Liti (l'or el S XXI). A Crimea hi ha molt turisme i és un lloc de pas d'importants gasoductes i oleoductes.

Des dels anys 90 hi ha un gran moviment per democratitzar Ucraïna en front a les idees de Putin i Medvedev que volen tornar a la russia dels zars. Putin vol un model centralitat com la Xina i es recolza en l'església ortodoxa.

Els anys 2014-2015, Putin es va quedar amb la península de Crimea per dominar el trànsit naval del mar Negre amb el Mediterrani, després vindrà el Donbàs, Donetsk..

Putin volia una invasió ràpida. El 2012, Biden ja va advertir que Russia ho preparava i tothom hi va treure importància.

Ara la situació és millor perquè s'ha avançat però Russia segueix dominat la zona de producció de metall i minera. 

A Moldàvia hi ha una zona pseudoindependent TRANSNÍSTRIA que es considera russa.

En la situació actual les xifres són espectaculars, hi ha porp de 9.000.000 de refugiats ucraïnesos a Europa que ja ha gastat 50.000 milions d'euros per tenir-ne cura.

CONSEQÜÈNCIES:

- Necessitat de consolidar Europa, cal avançar en el reforç de la idea d'Europa.

- Avançar cap un model Federal per Europa.

- Cal una consolidació economica real.

- Amb un govern central (Com EEUU)

- Més inflació = pujada de preus.

- Increment de migrants.

Maria Sabaté