8 de febrer de 2024
Sra. Rosa Torra Bernaus. Inspectora Tributaria i advocada.
El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions. El Dret Civil Català és l'eina que tenim per explicar tots els aspectes privats o públics de les persones El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium.
Tota persona que ha nascut a Catalunya o ja fa 10 anys que hi viu o per aquelles persones que fa entre 2 i 10 anys i van a Registre Civil per adquirir el veinatge civil català
El veinatge civil és el lligam que determina la subjecció d'una persona al dret personal d'una determinada comunitat autònoma amb dret civil propi o al dret civil comú.
Si es té un fill a l'estranger, a aquest se li aplicarà la llei del païs on viu.
TESTAMENT OBERT que es pot fer a partir dels 14 anys
TESTAMENT HOLOGRAF d'acord amb l'art. 421-17 C.Civ.Cat, cal que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l'atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l'atorgant les ha de salvar amb la seva signatura. Cal, a més, que es presenti davant del jutge o el funcionari competent a fi que se n'ordeni la protocol·lització. El testament hològraf només pot ser atorgat per les persones majors d'edat i pels menors emancipats.
Quan es produeix una defunció es demanen els següents documents:
- Certificat de defunció
- Certificat de darreres voluntats
- Certificat d'assegurances de vida
El pacte d'heretament pot afavorir una o diverses persones amb la qualitat d'hereu (si l'afavorit és part del pacte) o amb la crida a l'herència (si l'afavorit no és atorgant del pacte, en quin cas la seva qualitat d'hereu només es farà efectiva en el moment de la mort del causant si el pacte no ha estat revocat pels atorgants o no ha quedat sense efecte per qualsevol altra causa).
Els pactes successoris tenen caràcter familiar, ja que hom només pot atorgar-los amb les persones següents:.
- El cònjuge o futur cònjuge.
- La persona amb qui conviu en unió estable de parella.
- Els parents en línia directa sense limitació de grau en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.
- Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l'altre cònjuge o convivent.
La seva regulació legal, a Catalunya, és l'establerta en el Capítol I (Els pactes successoris) del Títol III (La successió contractual i les donacions per causa de mort) del Llibre IV (Successions), del Codi civil de Catalunya.
El Dert Català diu que en el testament es pot fer el que es cregui convenient però és obligatori deixar el 25 % del total, que és la LLEGITIMA. La llei ho explicita.
Si no hi ha testament ni cap pacte successori, l'ordre a Catalunya per establir un hereu i segons el Codi Civil Català en el seu llibre IV: SUCCESSIONS, el el TITOL IV, Capítol II, diu:
Persones cridades a l'herència
Descendents
En la successió intestada, l'herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació (Art. 442-1 Codi Civil Catalunya).
El parentiu per adopció produeix els mateixos efectes successoris que el parentiu per consanguinitat. Per tant, la persona adoptada i els seus descendents adquireixen els drets successoris abintestat respecte a la persona adoptant i la seva família, i aquests respecte a aquells, quedant extingits, sense perjudici d'algunes excepcions legals, els drets successoris entre l'adoptat i els seus parents d'origen.
Si algun dels fills ha premort al causant i aquest fill va deixar descendents, aquests descendents heretaran per estirps, d'acord amb el dret de representació
Si els fills o altres descendents concorren, en el moment de la defunció, amb el cònjuge vidu del causant o convivent en unió estable de parella supervivent, aquest darrer tindrà els drets que s'indiquen en el següent apartat.
Cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella
El cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella, si hi ha fills o descendents del causant, té dret a l'usdefruit vitalici de la totalitat de l'herència. En cas de no haver-hi fills ni descendents, el cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella esdevé hereu, sense perjudici que si els pares del causant viuen tenen el dret a la llegitima en l'herència del seu fill.
Ascendents
Si el causant mor sense fills ni descendents i sense cònjuge o convivent d'unió estable de parella, passen a ésser hereus els progenitors, a parts iguals. Si només en sobreviu un, aquest passa a ésser únic hereu de tots els béns. A manca de progenitors, l'herència passa als ascendents de grau més proper. Si hi ha dues línies de parents del mateix grau, l'herència es divideix per línies i, dins de cada línia, per caps.
Col·laterals
A manca de fills, altres descendents, cònjuge o convivent i d'ascendents, l'herència passa als parents col·laterals fins al quart grau. En primer lloc a favor dels germans, per dret propi, i dels fills de germans, per dret de representació. A manca de germans i de fills de germans, l'herència passa als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral, dins del quart grau, per caps (per parts iguals cada un d'ells, sense tenir en consideració estirps o línies de parentiu.
Generalitat de Catalunya
En defecte de les persones indicades anteriorment, l'herència passa a correspondre a la Generalitat de Catalunya.
