CHAVIN DE HUÀNTAR, EL TATRE DEL MÉS ENLLÀ

16 maig 2024

Professor: Francesc Bailón Trueba  Llicenciat en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona.

Chavin de Huàntar  està ubicada en el districte de Chavin de Huantar, a la provincia de Huari del departament d'Àncash, a la Cordillera Blanca.Declarada com Patrimoni de La Humanitat des del 1985. S'ubia a 462 quilometres al nordoest de Lima i té una elevació sobre el nivell de mar de 3.177 mts. El complex se situa a la confluència dels rius Huacheska i Monsa a la conca altra del diu Marañón que va ser un pas pre-inca des de la costa fins la selva per lo que va propiciar llur creixement i importancia per la recolecció d'insums i el trànsit de bèns. Va ser un centre administratiu i religiós , construit i ocupat en els anys 1500 i 300 AC. Les seves estructures estan construides a base de pedra i argamassa de fang.

Van crear el primer "Escape Room" per escollir el seu rei o reina. Era una cerimonia molt complexa.

Chavin vol dir "el mig"

Huàntar és una planta andina.

L'arqueóleg peruà Julio C. Tello ho va descobrir cap el 1919 i ho va fer mercés als camperols i als cuàqueros. Pedr Cieza de León ja ho va esmentar el 1548. 

Chavin de Huàntar no va crear cap imperi sols era un centre de peregrinación on hi arribava gent d'arreu. Té més de 40.000 hectàrees. Per construir-la van desviar el riu Monsa per evitar els desbordaments quan es fonia la neu de les montanyes. El centre cerimonial estava situat en un lloc estudiat. A mitja muntanya hi van situar una pedra on s'he reflectia el primer raig de sol el 21 de juny i el 21 de desembre.

Era un cultura xamànica. Qui manava eren el sacerdots. Va arribar a tenir més de 3000 habitants. Van governar sense guerres i sense exèrcit. 

Van ser els primers en domèsticar animals, van introduir un sistema de regar els camps i d'assecar els aliments com la papa, el blat i la quinoa. No van util.litzar la roda.

El 1972 Luis Lumbreras va descobrir una plaça de 21 metres de diàmetre. També tenien un calendari l'Altar de Choque Chinchay. 

S'hi han trobat 35 galeries subterrànees, fosques. els aspirants a rei havien de passar aquests 3 quilometres de galeries amb forats que donaven al riu. Els aspirants no hi havien de caure, doncs si ho feien era una morta segura. Les proves s'havien de fer en 24 hores. El final era el moments en que es reflectia la llum del sol sobre una pedra anomenada Lanzón, esculpida.

FASE 1: els arpirants es presentaven i feien ofrenes

FASE 2: Prenien la beguda hachuma o cactus de Sant Pedro 

Fase 3: els donaven un droga alucinogena que dilatava el ulls, les faves de yopo triturades o la resina de virola D'aquesta forma els era possible veure-hi als tunels.

Util.litzaven els al.lucinògens per alterar la ment i controlar el poble.

Als tunels l'aigua corrents aterria els aspirants amb el so. També hi havia sales on hi situaven persones que imitaven el so de diferents animals; jaguars, serps... i cada sala tenia una acústica diferent.

Chavin de Huàntar va ser la primera civilització precolombina en fer ceràmica i teixits. També van fer objectes de metalls. 

Elements de l'arquitectura de Chavin de Huàntar: Caps de claves que són figures antropomórfíques que tenien un cap que representava la transformació d'un èsser huma en un felí, darrera el cap hi havia un perllongació que s'inseria en el mur. 

El Lanzón, monolític d'una sola peça de 4,5 metres d'alçada. Estava situat al final de les galeries i els aspirants se'l trobaven. Es creu que els sacerdots hi abocaven sang per damunt perquè tingués una aparença més sinistre.

Estel.la de Raimondi de 1,98 metres d'alçada.

L'Obelisc Tello estava situat en el punt on el futur rei o reina començava i acabava les proves.

El 1966 el Dr. Luis Lumbreras va descobrir ossos d'animals i humans que sembla que van ser menjats, el que representa que s'havien fet sacrificis humans i van practicar l'antropofagia.

El 2018 es van descobrir 3 galeries més i mercès a robots s'hi van trobar enterraments de reis i reines amb el cap deformat.

Es pensa que la gent de Chavis de Huàntar provenia de Caral Supe perquè Caral Supe va desapareixer sobre el 1500 Ac i Chavin de Huàntar va començar centa anys després. El 550 AC a Chavin de Huàntar hi va haver un terratremol i la gent comença a marxar per la desconfiança en el poder diví i els reis i sacerdots.

El seu llegat seran els Azteques, Maies, Inques...

Maria Sabaté

Al Programa IBERMEDIA He trobat la fitxa tècnica de la pel.licula sobre Chavin de Huàntar del 2015. 

EL TEATRO DEL MÁS ALLÁ. CHAVÍN DE HUÁNTAR

PAÍS:

ESPAÑA

PRODUCTOR / COPRODUCTORES:

WANDA FILMS, CINECORP SAC (Perú)

AÑO DE LA CONVOCATORIA:

2014

AÑO DE ESTRENO:

2015

GÉNERO:

SINOPSIS

Hace unos 3300 años, en el actual Perú, aparecen los primeros santuarios donde una clase de especialistas – sacerdotes, herederos de la tradición chamánica, se erigen en gobernantes teocráticos y dominan sobre la población común. El más importante fue el de Chavín de Huantar.
De la mano del Dr. John Rick, de la Universidad de Stanford, y del Dr. Luis Lumbreras, uno de los arqueólogos más brillantes de Latinoamérica, trataremos de desvelar los misterios que todavía atesoran los muros pétreos de este enigmático santuario.
Realmente Chavín de Huantar era un escenario, en el que se representaba el teatro del más allá. Los sacerdotes ponían en escena una complicada liturgia, que reforzaba su poder ante los peregrinos que acudían al santuario en busca de respuestas. Utilizaban sustancias alucinógenas y todo tipo de efectos sonoros, olfativos y acústicos para manipular las percepciones que experimentaban los neófitos cuando se sometían a sus siniestros procesos iniciáticos. Todo estaba en función de una elaborada estrategia de convencimiento. Este fue el principio de la desigualdad y el desequilibrio social.
La casta de sacerdotes y especialistas se colocó en la cima de la pirámide social y pudieron mantener su autoridad durante 800 años, sin la necesidad de ejército.
Mediante recreaciones en 3D, reconstruiremos el templo, tal y como fue edificado en sus diferentes fases. Las secuencias dramatizadas con actores y figurantes, nos aproximarán a los rituales secretos que se realizaban en las galerías subterráneas y a los que tenían lugar en las grandes plazas ceremoniales públicas.

FICHA TÉCNICA

DIRECTOR(ES):

Jose Manuel Navoa

GUIONISTA(S):

José Manuel Novoa

FOTOGRAFÍA:

Alberto (Magoo) Moro

MÚSICA:

Santi Vega

MONTAJE:

SONIDO:

Carlos de Hita, Rubén Carregal

DIRECTOR ARTÍSTICO:

Bertha Denize Cabrejos Paz, Frida Fabiola Salinas Janssen

PRODUCTOR EJECUTIVO:

José María Morales, Daniel Rodríguez

DURACIÓN:

REPARTO:

Gerardo Zamora

PREMIOS:

Goya 2016: Nominación a mejor música original

HISTÒRIA URBANA C/PARAL.LEL, BARCELONA

Professor: Marc Jovani Fernández

18 d'abril 2024

Llicenciat en Història.

EL PRIMER PARAL.LEL 1894-1939 LA FIRA PERMANENT DE BARCELONA.

L'etapa inicial del Paral.lel, del 1894 al 1939, forja l'essència de l'avinguda. És una arteria aglutinadora, integradora i esdevé un espai d'oci per la gent treballadora.

El Paral.lel és una construcció popular que neix en un moment en que s'enderroquen les muralles. La ciutat de Barcelona acolli gent arribada de tot l'estat.

Hi trobem el SALON ARNAU que hi és des del 1903. El senyor Arnau s'havia fet ric amb la fabricació i venda de sostenidors, idea que va començar després d'un viatge a París. Part de la seva fortuna la va invertir en el Salon Arnau, ara és un edifici abandonat pendent de la seva reconstrucció.

El Paral.lel ja era una avinguda en la planificació del Pla Cerdà i coincideix amb el paral.lel 44. L'avinguda sustituia un antic cami entre horts.

El Sr. Cerdà va proposar una amplada de 50 metres, cosa que no va agradar tothom. La solució fou construir uns edificis amb baixos porticats, de 5 metres: 5 metres sota porxos + 5 metres sota porxos + 40 metres, sortien els 50 metres originals. La llei dels porxos no es va mantenir i van ser ocupats per negocis.

A l'anys 1929 amb l'Exposició Universla va desaparèixer la llei de porxos.

Miquel Badenas i Rico - EL Paral.lel, Història d'un mite. Ed. Amarantos BCN 1993

A partir de 1895, aproximadament, s'instal.len al Paral.lel molts negocis d'entreteniment i barraques o, el que s'anomena, edificis sense fonaments. El primer teatre Apol.lo no tenia fonaments.

S'hi instal.la La Canadenca.

En 600 metres d'avinguda es concentraven totes les activitats d'oci.

Barcelona havia integrat diversos barris, la ciutat era una socitetat de masses i en àquella època ja tenia 3 places de toros.

El 1893 i fins el 1907 va existir EL CIRCO TEATRO ESPAÑOL. Manuel Suñe Sucarrats, un dels propietaris, va inventar les ofertes del 2 x 1. Tenia un café al costat del teatre.

Al llocs d'oci del Paral.lel hi havia moltes dones: cantants, ensinistradores, acròbates, etc. Per exemple Leoniska ensinistrava cacatues. Miss Sefora era equilibrista. Al Cookpit s'hi feien lluites de galls. Els germans Onofri van trionfar com mims i gaudiren d'un gran èxit.

El Teatre Circ Español es va cremar i es va reconstruir el 1908 i al seu costat també va construir-se el café español.

El 1897 es va inaugurar el Cinematograf amb titols com "Soldados en el campamento" "Llegada de un tren" "Batalla de mujeres" "Salida de trabajadores"...

"Setze Jutges" sarsuela de l'any 1858 escrita per Manuel Angelón i Broquetas va ser  escenificada en la inauguració del Teatre de la Delicias -1900-1906 

Caballero Felip fou un ventriloc que inicia les seves actuacins a La Pajarera Catalana (1901-1905) després seria EL Molino

El Teatre Onofri  l'arquitecte que el va dissenyar fou Andreu Audet que també va dissenyar El Casal de Vilafranca. L'Onofri va ser un teatre gegantí on els Onofri no van acabar de tenir èxit per la llunyania dels espectadors feia que el teatre de mim no acabés d'agradar. 

Teatre Apolo (1904) Aquest teatre encara, avui, ofereix espectacles. 

El Café Sevilla estava situat al costat de la Gran Barberia del Obrero. En el Café Sevilla, Isidre Nonell hi cantava fandangos. 

El Paral.lel era una avinguda interclassista que acollia gent de totes les classes socials. En aquest carrer s'hi van concentrar moltes lluites obreres.

El 1904, L'Ajuntament va sanejar el Paral.lel de barraques.

El Teatre Victòria també va ser dissenyat per Andreu Audet. A l'actualitat pertany al Mago Pop. S'hi va representar "L'Auca del Senyor Esteve"  de Santiago Rusiñol, aquesta obra no l'havien volgut a cap altre teatre però el 1917 fou estrenada al Victòria amb un gran èxit de públic i de crítica. 

Raquel Meller fou una cupletista molt coneguda, admirada per tot el món i amb una gran carrera Raquel Meller aconseguí de dignificar aquest gènere musical i introduir-lo al repertori dels millors teatres i sales d'espectacles d'arreu del món.

Felip Cortiella i Ferrer (1871-1937) va ser un dramaturg, poeta, narrador i tipograf anarquista catalinsta. Introduï Henry Ibsen perquè volia modernitzar el teatre català.

El Paral.lel també va ser zona per les bandes: "Els Pinxos" controlaven les zones del Paral.lel per la prostitució. Juli Vallmitjana que va introduir el Caló al català, n'era un gran coneixedor i els descriu a "L'Esquetlla de la Torratxa" La cançó "El pinxo li va dir a en panxo..." prové d'aquestes bandes.  La conflictivitat social va ser molt present al Paral.lel. El treballadors es trobaven al Bar La Tranquilidad.

El Teatre Olimpia va tenir 6000 localitats i l'anomenaven el Liceo del Paral.lel (1924-1947) La pista era inundable "Kosmopolis"(1928) obra de Josep Amich que també va escriure "Baixant de la font de baix"

Charles Nicolàs va estar 240 hores ballant i ho va fer al Teatre Talia.

Mercè Serós i Ballester va ser una cantant amb una bona educació musical.

Josep Santpere fou una gran estrella al Paral.lel.

Elena Jordi va ser la primera dona que dirigí i produí una pel.licula que no s'ha conservat. Fou una actriu i empresària teatral de vodevil catalana. Va desenvolupar la seva activitat teatral al Paral.lel barceloní. especialment entre els anys 1909 i 1920. És considerada la primera directora de cinema d'Espanya.

La Bella Dorita va treballar al music-hall Pompeya i a l'Apolo, on va guanyar un concurs de bellesa i va popularitzar els cuplets frívols, ja amb el nom artístic de Bella Dorita. L'any 1923 va començar a treballar a El Molino i va consolidar la seva popularitat, amb cançons com «La pulga», «La vaselina» o «Fumando espero...» i amb el seu estil, basat en la provocació, les insinuacions picants i els dobles sentits, que la censura intentà controlar.

Durant la Guerra Civil, la CNT va tancar tots els Cabarets. Però l'avinguda ha sobreviscut i ha evolucionat i segueix atraient públic.

Maria Sabaté 

 

JOAN ORÓ. EL CINETÍFIC DE LA VIDA

 7 de març de 2024

Professor: Joan A. Català Amigó. Màster en Astronomia i Astrofísica per la Universitat Internacional de València, i llicenciat en Ciències Químiques, especialitat en Quàntica, per la Universitat de Barcelona. Ës el comisari de l'any Joan Oró.

A CaixaForum+ es pot veure el document sobre Joan Oró. La plataforma és d'accés gratuit previ registre personal. 

La Fundació Joan Oró amb seu a Lleida, té tots els actius de Joan Oró: Diaris, anotacions, etc.

En Joan Oró I Florensa neix a Lleida el 1923. 

CAPÍTOL 1 - EL MISTERI DE LA VIDA

"El dia que poguem veure el món des de l'exterior, des de l'espai, ens ho mirarem tot d'una altra manera, diferent"

Hem descobret 1.250.000 especies vives. D'aquestes se n'han estudiar un 75 %. Hi ha un grup  de persones que penesen que hi ha prop de 50.000.000 d'espècies al món.

Els EXTREMOFILS són organismes que poden viure en condicions extremes, sense llum, sense aigua, sense aliment, durant molt de temps i no s'alteren.

Els Ossets d'Aigua són extremofils poden sobreviure sense aigua ni aliments durant anys. 

Els Bacteris  són la majoria d'organismes que hi ha a la Terra i la majoria (també) són beneficiosos. Els bacteris són vida.

Els Virus, d'aquests s'ha arribat al consens de que no són vida. Els virus se serveixen de les cel.lules, aquestes fan copies del virus fins que àquest mata la cel.lula.

La vida va aparèixer a la Terra fa 4000 milions d'anys, d'un sol organisme. Un únic organisme. Tots provenim d'una sola cel.lula única.

Charles Darwin va ser un dels primers autors que va parlar de l'evolució. Ell va ser un dels referents de Joan Oró.

En front de les teories evolucionistes hi havia els qui defensaven la teoria de l'espontaneïtat com el naturalista Jean Baptiste Van Helmont que el 1667 va descriure el que, durant segles, el saber popular i bona part del món acadèmic havien anomenat "generació espontània". És a dir, que certes formes de vida sorgien de forma espontània a partir de materia orgànica, inorganica o d'una barreja d'ambdues.  

Alexander Oparin fou un bioquimic soviètic que va escriure "L'origen de la Vida" i que esdeveé un dels primers models per a Joan Oró.  Oparin deia que si volem saber l'orígen de la vida ens hauriem de basar en la química. Som química pura. Oparin diu que la clau es trobar com era la Terra primigenia per veure si trobem les molècules originarl.

Molècules imprescindibles per la vida.

- Proteines

- Sucres

- Greixos

- Acids nucleics ADN-ARN L'ADN és el nostre llibre d'instruccions i és únic per cada ésser.

CAPÍITOL 2 LA DETERMINACIÓ D'UN JOVE

Joan Oró era fill de flequers del barri de la Bordeta de Lleida. L'establiment li deien La Ràdio perquè sempre tenien una ràdio funcionant. Joan Oró era un nen una mica "Friki" (Tal com diriem ara) perquè es feia preguntes sobre la vida, l'orígen de la vida. Unes preguntes que ni la filosofía ni la religió li contestaven. Llegia A Charles Darwin però també va llegir obres de l'astrònom, escriptor de diverses obres d'astronomia i novel.les de ciència-ficció Camille Flammarion.

Als setze anys, Joan Oró, decideix que ell trobarà com es va iniciar la vida a la Terra. Ho farà des de la Química i es matricula als estudis de Química a la Universitat se Barcelona, als anys quaranta. A sobre de la fleca dels pares hi va construir un laboratori.

La Fundació Joan Oró conserva totes les seves notes, diaris, agendes perque ho va escriure tot.

Quan va acabar la carrera de química ja havia conegut la seva dona, la Francesca Forteza -la Paquita- I serà ella qui aguantarà la família. En Joan Oró, en aquella època creà dues empreses, la primera de sabons que eren de tant bona qualitat que no els comprarà ningú. La segona empresa també fracasa i es posa a treballar de forner. 

En plena dictadura i conscient de que ha de donar un salt per poder desenvolupar-se, decideix que serà ala EEUU on anirà a fer el doctorat.

CAPÍTOL 3 - L'AVENTURA AMERICANA

Amb l'ajut de la família i de la seva dona, escriu fins a 50 cartes a diferents institucions d'EEUU per demanar una beca. Li ofereixen una beca perque estudiï una altra vegada la carrera de Química. Ell accepta veient que serà la única manera d'anar a EEUU. En arribar a Nova York va anar a dinar amb Severo Ochoa i d'aqui mantindràn una relacií d'amistat. 

Serà l'Escola de Medicina de Baylor de  Houston, Texas, que el captarà perque faci el doctorat. La tesi doctoral estudià el metabolisme de l'àcid fòrmic en els teixits animals. 

Serà el llavors senador per Texas, Lyndon B. Johnson qui promourà que el Senat d'EEUU canviï la llei d'inmigració perquè Joan Oró es pugui quedar a viure i treballar a EEUU.

CAPÍTOL 4 - EL DIA DE NADAL DE 1959

El 1955 entra com a professor a la Universitat de Houston. 

L'any 1953 Stanley Miller, juntament amb Harol Urey, va dissenyar un dels experiments més importants de la història de la biologia. Consistia en la mescla dels gasos Ta de l'atmosfera primitiva (hidrogen, metà, amoníac  i vapor d'aigua), a descàrregues elèctriques constants i tancats en un recipient a 80 graus C. Més tard van analitzar el resultat i hi van trobar aminoàcids, la part fonamental de les proteïnes. Això volia dir que hi va poder haver la possibilitat de creació de matèria orgànica a partir de compostos inorgànics en un cert ambient humit amb càrregues elèctriques i temperatures elevades.

Serà el dia de nadal del 1955  quan tancat al seu laboratori, va descobrir la síntesi de l'adenina, una de les molècules més importants per a la vida. La paradoxa del seu descobriment va ser que aquesta substància la va sintetitzar a partir de l'àcid cianhídric un compost químic molt verinós.

L'ADENINA (C5 H5 N5) és una base nitrogenada que entre altres forma part com a grup funcional a l'ADN i l'ARN del grup de les purines que en el codi genètic es representa amb la lletra A majúscula. Les cel.lules compensen amb Adenina la fabricació de l'energía.

CAPÍTOL 5 - EL CEL I MÉS ENLLÀ 

El mandat que tenia la NASA era que s'estudiés la vida i Joan Oró esdevé un assessor imprescindible per l'agència espacial. Li donen tot el material que li cal, entre tot, també li donaran mostres del sòl de la Lluna. Va ser amic de nei Amstrong.

A l'any 1976, EEUU farica dues naus molt cares que enviarien a Mart per buscar-hi vida, Viking 1 i 2 

Es fa un experiment que dona positiu però Joan Oró els diu que allò no era vida. La NASA es disposava a anunciar que havia trobat vida al planeta vermell, però Oró va forçar una reanàlisi fent notar que ell mateix havia sintetitzat elements orgànics en un laboratori; evitant així un notori ridícul de l'agència estatunidenca per un fet tan rellevant. Un cop reconegut que no hi ha vida a Mart, s'hi aha anat per fer recerques sobre minerals, la temperatura, la metereologia. 

CAPÍTOL 6 - L'ATZARÓS ORÍGEN DE LA VIDA

Se sap quan va començas la vida a la Terra però no sabem com ni a on. L'opció més defensada es que és molt possible que fos en uns tolls d'aigua on es troben molécules imprescindibles per la vida que com les mans son de dretes o d'esquerres 

Els aminoàcids són d'esquerres.

Els sucres són de dretes.

EPILEG

Joan oró sempre va estar molt lligat a Lleida i Catalunya. Jordi Pujol el presentà com el "Català de la NASA" i Joan Oró s'arriba a presentar com diputat per Lleida però sols agunatarà un any, s'entornà a EEUU on hi viurà i treballarà fins que el 1994 es jubila i tornarà a Catalunya. 

Havia enviudat i es casà amb l'Antonieta Vilajoiu i s'instal.len a Les Corts.

Joan Orò sempre va parlar de la PAU i la necessitat de la formació i la cultura. 

Avui, tot i que l’enigma de l’origen de la vida encara està lluny de resoldre’s, ha perdut la major part del seu mantell de misteri i comença a entendre’s en termes moleculars gràcies a la intel·ligència i l’esforç de científics destacats com el professor Joan Oró.

Maria Sabaté

  

GABRIEL FERRATER. El Poeta que va sacsejar el panorama literari català

 22 de febrer 2024

Professor Sr. Joan Tre i Arnal  Docotor en Filologia Catalana.

GABRIEL FERRATER fou un gran poeta i un gran intel.lectual, segurament va ser el poeta més gran in més influent del segle XX. Fou bandejat i no massa estimat per la cultura oficial entre d'altres coses perquè el consideraven un viciós i és que bebia molt i era una pendó.

Aquest darrer aspecte de la vida de Ferrater també ho van viure autors i intel.lectuals com Hemingway, Oscar Wilde, E. Adgar Poe, Baudelaire, Shakespeare o Santiago RussinyoL -que era addicte a la morfina- Tots ells, amb vicis reconeguts, a les seves èpoques es van veure menystinguts.

G.Ferrater va nèixer a Reus, al Raval de Santa Anna. Provinent d'una família molt rica que es dedicava a la comercialització i exportació del vi. 

El seu pare era molt sensible i fantasiós, poc pràctic i també era un reconegut catalanista i republicà però va ajudar molta gent de dretes per salvar-los dels anarquistes. A casa dels Ferraté (En Gabriel canvià el cognom per FERRATER) hi havia una biblioteca que ocupava un pis sencer i que cada setmana rebia les darreres novetats literàries. Els tres germans Ferreté; en Gabriel, en Joan i l'Amàlia, tenien accés lliure a la biblioteca familiar, sense cap limitació a l'hora d'escollir un llibre per llegir. 

La seva mare, l'Amàlia Soler, era molt culta però una mica snob, el seu fill preferit era en Gabriel.

En Gabriel no va anar a l'escola fins els 10 anys perquè el seu pare tenia unes idees molt pròpies sobre la pedagogia i també perquè hi havia molta tuberculosi. A casa tenien una dida alemanya. A taula es parlava de literatura. En Gabriel era un alumne caótic, sols aprobava el que li agradava. No va acceptar mai el sistema educatiu, sols estudiava les assignatues que li agradaven. 

El juliol del 1936 es produeix l'esclat de la Gerra Civil, en Ferrater explica les coses que li van afectar dels primers temps de la guerra al poema In Memoriam: 

"Quan va esclatar la guerra , jo tenia catorze anys i dos mesos.

De moment no em va fer gaire efecte.

El cap m'anava tot ple d'una altra cosa, que ara encara trobo més important.

Vaig descobrir Les Fleurs du Mal, i això volia dir la poesia, certament."

El meu col.legi de capellans el van cremar, i el Guiu

que era el sergent que ens feia gimnàstica premilitar, i l'odiavem tots...

el Guiu, havia estat assassinat a trets,

i ens van contar que havia costat molts, perquè portava

una cota de malla sota la disfressa de velleta pagesa , i al cistell,

sota els ous, hi amagava tres granades..."

El Gener del 37, en plena guerra, comença el batxillerat. Els professors el tenien com un cas perdut però ell era un lector empedernit.

El Març de 1938, la família ha d'abandonar Reus cap a Barcelona i després a l'exili. S'instal.len a Burdeus, a casa d'uns amics, el Chateau Peiro. 

Per Gabriel Ferrater, ser a França li obre un món. Es matricula al Liceo Francés on apren l'idiomes. De fet arribaria a parlar vuit idiomes: català, castellà, anglés, francés, alemany, polonés, rus, grec i llatí, alguns d'ells els va aprendre de forma autodicàctica.

Quan, a l'any 1941, torna a Reus, va haver-se de tornar a matricular de 4t. i 5è. de batxillerat. Però, ja aleshores, duia una vida nocturna molt intensa. El 43, va anar a fer la mili durant 3 anys, en tenia 24 i encara no havia acabat el batxillerat que va tardar 12 any en finalitzar.

Va matricular-se de Ciències exactes que no va acabar. 21 anys més tard es va llicenciar en Filosofia i lletres per la insistència dels companys de que es presentés als exàmens doncs volien contractar-lo com a professor per la recent inaugurada Universitat Autonoma de Barcelona. 

Gabriel Ferrater acaba anant a viure a Barcelona i el barri que més freqüentava era el barri cinquè (Barri Xino, tal i com es coneixia) i el Bar Pastis (que encara existeix).

Els negocis que va tornar a iniciar el pare no li funcionen. així que en Ricard Ferraté contracta una assegurança de vida que ha d'incloure, si o si, una clausula per suicidi. Quan va fer un any d'aquesta assegurança, el pare es suicidà. De fet, dels cinc membres de la familia, tres s'acabaran suicidant. Sols l'Amàlia (la filla) va morir de mort natural. En Gabriel Ferrater no va parlar mai dela mort del seu pare.

A Barcelona, Ferrater coneix Josep M. Martin i comença a escriure critiques d'art a la revista LAYE. Se'l considerava un gran crític. També va arribar a pintar 5 o 6 quadres. Es va començar a relacionar amb el poetes Valentí Fiol i Joan Vinyoli .

Mentre Gabriel Ferrater no estava gens interessat en publicar i va començar a treballar com traductor. El 53 es comença a veure amb J.V.Foix i Carles Riba . Foix deia d'ell que era una persona molt intel.ligent i que era l'únic que li podia comentar els treballs.

En Ferrater comença escriure poesia per un fracàs amorós amb la neboda de'n Barral. LaCateta Roja. Ella es deixà festejar durant dos anys però no n'estava enamorada.

Jo sé que (Tú) no l'estimes

No ho diguis a ningú.

Jo: Gabriel poeta. El que escriu el poema. Li parla a ella, a la noia (Isabel Rocha) A qui no estima? Al Gabriel enamorat.

A partir d'aqui escriu "Da nuces pueris" i "Menja't una cama" Amb aquests dos llibres ja esdevé un poeta important.

1961 comença un amor amb Helena Valentí, 18 anys més jove que ell que ja en tenia 39 (Ella 21). Helena va ser l'amor de la seva vida, era una noia revolucionaria, feminista que va arribar a escriure 4 o 5 novel.les.

D'aquesta relació, en Ferrater, va escriure "Poema inacabat". És un dels seus grans poemes. La història amb Helena va ser una relació passional. Ella marxa a estudiar a Londres i ell la segueix per viure plegats. La convivència amb un home depressiu, alcohólic i drogroadicte es fa difícil, tot i que Ferrater li arriba ademanar que es casi amb ell. Llavors va ser quan l'Helena li va dir que no i que se n'anés.

Ferrater marxa i va a Frankfurt on coneix una noia americana, 19 anys més jove. Jill Jared. Ella és una persona molt culta que estabilitza en Gabriel. Es casen a Gibraltar i al 1965 van a viure a Sant Cugat. Ell treballa a Seix Barral però en sortir de treballar segueix amb la seva rutina de sortir i beure sense control. Al cap de tres anys, la seva dona, cansada, va a viure a Madrid amb la seva mare. Ell, a més, devia molts diners a les llibreries.

A l'alcohol se li afegeixen els barbiturics. L'any 1968 publica "Les dones i els dies"

El 1969, al claustre del monestir de Sant Cugat comencen les classes de la Universitat Autónoma de Barcelona on ell hi donarà classes, després que l'obliguessin a examinar-se per tenir la llicenciatura de Filosofia i Lletres. els alumnes encara el recorden per lo trencadores i innovadores que eren les seves classes. Normalment acabava les classes amb els alumnes al bar i cada dia acabava ben begut però a les classes sempre hi ananva seré. 

El metge li havia prohibit l'alcohol per la sirrosi que arrossegava. Seria a pocs dies de fer els 50 anys que es va suicidar prenent molta ginebra i deprés posant el cap dins una bossa de plàstic. Era el 27 d'abril de 1972.

L'any 2022 es va celebrar el centenari del seu naixement i el 50é. aniversari de la seva mort.

"Cançó del gosar poder"  el va recitar ell mateix (Aquest enllaç duu al Youtube) al Gran Price de Barcelona el 25 d'abril de 1970.

Maria Sabaté. 

L'HERÈNCIA, EL TESTAMENT, ELS PACTES SUCCESSORIS, LA SUCCESIO INTESTADA, L'HEREU, LA LEGITIMA I EL DRET D'US DE FRUIT.

8 de febrer de 2024 

Sra. Rosa Torra Bernaus. Inspectora Tributaria i advocada.

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.  El Dret Civil Català és l'eina que tenim per explicar tots els aspectes privats o públics de les persones  El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium. 

Tota persona que ha nascut a Catalunya o ja fa 10 anys que hi viu o per aquelles persones que fa entre 2 i 10 anys i van a Registre Civil per adquirir el veinatge civil català

El veinatge civil és el lligam que determina la subjecció d'una persona al dret personal d'una determinada comunitat autònoma amb dret civil propi o al dret civil comú.

Si es té un fill a l'estranger, a aquest se li aplicarà la llei del païs on viu.

TESTAMENT OBERT que es pot fer a partir dels 14 anys 

TESTAMENT HOLOGRAF  d'acord amb l'art. 421-17 C.Civ.Cat, cal que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l'atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l'atorgant les ha de salvar amb la seva signatura. Cal, a més, que es presenti davant del jutge o el funcionari competent a fi que se n'ordeni la protocol·lització. El testament hològraf només pot ser atorgat per les persones majors d'edat i pels menors emancipats.

Quan es produeix una defunció es demanen els següents documents:

• Certificat de defunció
• Certificat de darreres voluntats
• Certificat d'assegurances de vida

L'HEREU, és la persona a qui de li deixa tot el que no es deixa als altres. L'hereu paga els deutes del difunt i paga als altres la part de l'herència que no li correspon. Sempre s'ha de designar un hereu.

ÚS DE FRUIT, normalment és dona al cònjugue i els fills tenen la nua propietat. Això és fa amb les propietats, sobretot, però si hi ha diners i es deixen amb us de fruit, aquests diners no es poden gastear. Si no hi ha testament, el Dret Civil Catala l'atorga directament al cònjugue 

PACTES SUCCESSORIS són, segons el dret civil català, aquells contractes o convenis subscrits entre vius, que tenen per objecte ordenar la successió per al moment de la mort  d'algun dels atorgants, sigui per via universal, mitjançant la institució d'hereu (anomenats heretaments), o per via particular, mitjançant la realització d'atribucions a títol particular.

El pacte d'heretament pot afavorir una o diverses persones amb la qualitat d'hereu (si l'afavorit és part del pacte) o amb la crida a l'herència (si l'afavorit no és atorgant del pacte, en quin cas la seva qualitat d'hereu només es farà efectiva en el moment de la mort del causant si el pacte no ha estat revocat pels atorgants o no ha quedat sense efecte per qualsevol altra causa).

Els pactes successoris tenen caràcter familiar, ja que hom només pot atorgar-los amb les persones següents:.

• El cònjuge o futur cònjuge.

• La persona amb qui conviu en unió estable de parella.

• Els parents en línia directa sense limitació de grau en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.

• Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l'altre cònjuge o convivent.

La seva regulació legal, a Catalunya, és l'establerta en el Capítol I (Els pactes successoris) del Títol III (La successió contractual i les donacions per causa de mort) del Llibre IV (Successions), del Codi civil de Catalunya.

El Dert Català diu que en el testament es pot fer el que es cregui convenient però és obligatori deixar el 25 % del total, que és la LLEGITIMA. La llei ho explicita.

Si no hi ha testament ni cap pacte successori, l'ordre a Catalunya per establir un hereu i segons el Codi Civil Català en el seu llibre IV: SUCCESSIONS, el el TITOL IV, Capítol II, diu:

Persones cridades a l'herència

Descendents

En la successió intestada, l'herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació (Art. 442-1 Codi Civil Catalunya). 

El parentiu per adopció produeix els mateixos efectes successoris que el parentiu per consanguinitat. Per tant, la persona adoptada i els seus descendents adquireixen els drets successoris abintestat respecte a la persona adoptant i la seva família, i aquests respecte a aquells, quedant extingits, sense perjudici d'algunes excepcions legals, els drets successoris entre l'adoptat i els seus parents d'origen.

Si algun dels fills ha premort al causant i aquest fill va deixar descendents, aquests descendents heretaran per estirps, d'acord amb el dret de representació

Si els fills o altres descendents concorren, en el moment de la defunció, amb el cònjuge vidu del causant o convivent en unió estable de parella supervivent, aquest darrer tindrà els drets que s'indiquen en el següent apartat.

Cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella

El cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella, si hi ha fills o descendents del causant, té dret a l'usdefruit  vitalici de la totalitat de l'herència. En cas de no haver-hi fills ni descendents, el cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella esdevé hereu, sense perjudici que si els pares del causant viuen tenen el dret a la llegitima en l'herència del seu fill.

Ascendents

Si el causant mor sense fills ni descendents i sense cònjuge o convivent d'unió estable de parella, passen a ésser hereus els progenitors, a parts iguals. Si només en sobreviu un, aquest passa a ésser únic hereu de tots els béns. A manca de progenitors, l'herència passa als ascendents de grau més proper. Si hi ha dues línies de parents del mateix grau, l'herència es divideix per línies i, dins de cada línia, per caps.

Col·laterals

A manca de fills, altres descendents, cònjuge o convivent i d'ascendents, l'herència passa als parents col·laterals fins al quart grau. En primer lloc a favor dels germans, per dret propi, i dels fills de germans, per dret de representació. A manca de germans i de fills de germans, l'herència passa als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral, dins del quart grau, per caps (per parts iguals cada un d'ells, sense tenir en consideració estirps o línies de parentiu.

Generalitat de Catalunya 

En defecte de les persones indicades anteriorment, l'herència passa a correspondre a la Generalitat de Catalunya.

Ser parella de fet, a Catalunya, tampoc garanteix poder cobrar les herències. Val la pena fer-se parella de fet amb escriptura notarial. Si hi ha fills ja es reconeix la parella de fet però pot haver-hi problemes a l'hora de cobrar alguns conceptes, per exemple: la pensió de viudetat.

Document de Voluntats anticipades, és interessant tenir-lo en compte. Es pot fer davant notari. També als CAPs i ja nomes amb el metge de capçalera. També es pot fer poders preventius per establir una persona que es faci responsable d'algunes gestions que es poden limitar. Això ho fan persones amb malalties degeneratives i Alzheimer.  

Un Marmaço és la persona que des del testament s'encarrega que reparteixi l'herència. 

Desheretar un fill és possible i es pot aconseguir que no cobri la llegitima. La legislació no és massa clara, però es pot desheretar un fill per causa del fill, o sigui no hi ha relació perquè el fill no vol veure el pare. Es pot fer però t'han d'informar molt bé, a l'hora de fer el testament.  Des del 2022, el Parlament,van dir que el que sigui deseheratat ha de ser qui demostri que no té cap relació amb el difunt.

També s'haura de tenir en compte designar qui ha de tancar l'empremta digital del difunt. 

En el testament, s'haurien de posar, les inversions, dipòsits, actius financers, assegurances, hipotèques, cotxes finançats. 

Si algú hereta uninmoble hipotecat pot passar que la hipoteca passi a ser de l'hereu. Per això és important consignar-ho explicitament al testament. 

Maria Sabaté.