REPTES MEDIAMBIENTALS A CATALUNYA

11 de gener 2024 

Professora: Dra. Rosa Nonell Torres Catedràtica d'economia i investigadora.

Parlem del repte de Catalunya dins el Marc Europeu per la transició energética.

L'aigua, a Catalunya, sempre serà un bé escàs i això obliga a buscar noves formes de gestió.

A la Terra hi habitem uns 8.000 milions d'habitants que consumim recursos energétics i produim residus. El patró de creixement del s.XX és: extracció - producció - consum i producció de residus. D'això n'anomenem Model Lineal  que s'enfronta al Model circular que proposa la cultura dels productes reciclables.

La producció d'electricitat suposa molta contaminació i molts residus. 

Comencen a sortir les idees del Drecreixement i en front d'això hi ha la idea de creixement sostenible.

Exemples d'empreses molt contaminants:

- Les granges d'ordinadors per les criptomonedes, que estan endollades permanentment a la xarxa elèctrica.

- Exportar residus, pellets de plàstic.

- Les grans empreses de moda són molt contaminants. Produeixen molt perquè ens han acostumat a no aprofitar la roba.

Per participar en l'economia circular, els particulars han de tenir incentius. 

En temps de canvi climàtic, existeixen fenomens com:

- Més CO2 a l'atmósfera que reté més la calor.

- Incendis més complexos.

- Onades de calor.

- Molta més virulència dels fenòmens atmosfèrics.

- Desglaç de les glaceres i augment del nivell del mar.

Segons es va pactar a l'ACORD PARIS 2015 es té l'objectiu de mantenir la temperatura global per sota dels 2 graus. 

A la Mediterrània s'ha augmentat fins el 1,4 graus.

Amb les dades a les mans no es pot negar el canvi climàtic. Lo absurd és veure que hi ha partits polítics que són negacionistes.

A França ja estan restructurant les vinyes.

Impacte del canvi climàtic i risc econòmic:

- A l'agricultura, sequera perllongada, impacte en la producció.

- Impacte directe a la pesca.

- Cal una re-formulació del Turisme.

- Impacte en les infraestructures.

- Dificultats per l'accés a l'aigua, implica re-pensar el cicle de l'aigua i el seu abastament.

- Augment de malalties víriques i infeccioses.

- Problemes de salut mental.

- Inmigracions pel canvi climàtic.

El CO2 es produeix, primer per la producció de l'electricitat i el gran consum de carbó al món, segon per la util.lització del gas per produir-ne.

Les zones més riques del món és on es consumeix més energia. La India, Austràlia i la Xina són territoris on es consumeix molt carbó. Són territoris on encara no s'està fent la reconversió a les energies netes. Tots ells arriben al 75 % de la contaminació global. 

De l'us de renovables, Espanya està al 40 %, Catalunya al 30 %. europa vol arribar al 100 % en l'us de renovables i lidera la transició energètica.

Politiques de l'UE:

- Transició energètica i ecológica, el 2050 es volen tenir les emisions neutres.

- PACTE VERD.

- PLANS NACIONALS D'ENERGIA I CLIMA per establir objectius fins el 2030.

- Canvi tecnológic per l'us de camps fotovoltaics i eólics. 

A Espanya s'ha creat un Ministeri de Transició Ecológica. Si no es fa res en aquest sentit, el PIB d'Espanya caurà un 46 %.

Una peça clau passa per reformar el sector eléctric que és molt complicat perquè implica molts sectors.

Cal una política fiscal medioambiental.

Gestió de l'aigua i tractament d'aigües residuals i desanilització. I cal una bona política de reciclatge de l'aigua. A Andorra ja s'obliga a construir els habitatges amb un doble circuit d'aigua per re-aprofitar les aigües grises.

A Canadà, el transport de mercaderies es fa a la nit i es fa amb Inteligència Artificial.

A Londres, Amazon no pot entrar al centre de la ciutat per repartir.

La UE va inventar el Certificat d'Eficiència Energètica que a Catalunya no s'aplica.

Al nord d'Europa s'estan construint edificis on s'aprofita l'energia de la terra per climatitzar-los.

Politiques a Catalunya:

- La Llei 16/2017 de l'1 d'agost del canvi climàtic no s'ha desenvolupat per manca de diners i poca coordinació entre institucions. Hi ha també hostilitats entre territoris veïns.

Catalunya és molt lluny de la sobirania energètica.

Hi ha una oposició als parcs de molins de vent, retard en el desplegament de les grans infraestructures eóliques i solars, també hi ha una gran oposició vers aquestes grans infraestructures. Per exemple La MATT.

S'ha de veure qui guanya, qui perd, i com s'ha de compensar el territori que ha de patir les infraestructures. 

A Catalunya calen incentius positius.

Si volem encarar el futur a les ciutats s'ha de millorar el transport i que sigui gratuit.

Implementació de politiques medioambientals en positiu i oferir compensacions.

Cal adaptar-nos a cada territori i no imposar perquè el que val en un lloc, no serveix a l'altre. 

Maria Sabaté.

TESLA I EL MÓN D'AHIR

30 novembre 2024 

Xavier Roqué Rodriguez. Professor d'Història de la Ciència de la UAB. Doctor en Història de la Ciència.

Qui era Nikola Tesla? I no confondre Tesla amb la marca actual d'automobils. Si anem a la Viquipèdia trobem el següent resum. 

Nikola Tesla (Smiljan, Imperi Austríac, actual Croàcia, 10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York, 7 de gener de 1943)^[ va ser un enginyer elèctric serbo-estatunidenc.

Nascut el 10 de juliol de 1856 a Smiljan, a la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar a Graz, on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 es traslladà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana. L'any següent es mudà a París per treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportació: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.

Malgrat els contratemps professionals i socials a què va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res li impedís de continuar investigant i, d'aquesta manera, va fer de la necessitat (el treball) virtut. Tot i que no va tenir els diners ni la fama com a rerefons de les seves troballes, la fama li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents amb el seu nom, entre les quals hi ha la ràdio. Així doncs, finalment va ser reconegut com un dels inventors més prolífics del segle XIX-XX, de tal manera que, el 1915, el seu esforç es va veure recompensat amb el premi Nobel de Física, que va haver de compartir amb Edison, un altre gran inventor coetani de Tesla i amb el qual va tenir algun frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar aquest reconeixement, ni els $20.000 que aquest proporcionava, i d'altres que finalment no fou el guardonat. En tot cas, per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seva vida en una pobresa considerable.

Del 29 de setembre de 2022 al 8 de gener del 2023, el Caixa Forum va organitzar una exposició titulada Nikola Tesla, el Genio de la Electricidad Moderna. El futur és Tesla. "Deixem que el futur digui la veritat i avalui cadascú amb el seu treball i els seus èxits."

Tesla va ser un gran inventor, molt prolífic i va guanyar una fortuna però va morir pobre a Nova York.

Stefan Zweig (1881 - 1942) fou contemporani de Tesla. Zweig  va escriure EL Món D'Ahir on, reflexiona sobre els canvis que van trasbalsar l’Europa del segle xx entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya—en unes circumstàncies personals d’insospitat dramatisme—, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta.  

Amb el segle XX es consolidaràn noves Xarxes de Poder i les Xarxes Tecnològiques seràn, també, les Xarxes Polítiques.

Tesla va viure l'auge de la nova teoria de l'univers: La Teoria de la relativitat que va enderrocar la teoria de l'univers total de Newton.

L'any 1856 fou el del naixement de Tesla i a l'hora va ser l'any en que es va proposar unir l'Illa de Valentia a Irlanda amb el nord de Canadà amb un cable d'acer i de coure. Serà el 1865 quan s'aconsegueixi.

Un cop estés es podran trasmetre 8 paraules per minut.

Cap el 1900. 300.000 kilometres de cable unien diferents parts del món. Ara són cables de fibra óptica per on circulen milions de Terabites. A escala mundial són imprescindibles aquests cables.

Però tornem al segle SXVIII quan l'estudi de l'electricitat és una cosa curiosa, no se li veu cap utilitat. Era un fenomen puntual, de descarregues com les guspires de la roba quan està carregada d'electricitat estàtica.

Al 1800 Alexandre Volta descobreix la pila que genera un corren continuu, estable.

Això possibilitarà la connexió entre l'electricitat i el magnetisme. Electromagnetisme. Això es descobrirà cap el 1820.

Faraday, un estudiós autodidacte, va descobrir en un manuscrit, que un corrent elèctric es mou al voltant dels pols Nord i Sud. Més endevant va descobrir la inducció que és la base dels acumuladors.

Aquests descobriments seran la base dels estudis de Tesla però encara no hi la teoria que s'anirà escribint poc a poc. Tesla creix en el context de que la industria incorpora avenços, bobines, resistències, etcètera abans que els laboratoris ho concretin o arribin a teoritzar-ho.

El 1884, Tesla arriba a EEUU i treballa amb Edison però al cap de pocs mesos muntarà la seva propia empresa. Tesla i Edison van mantenir moltes diferències al llarg de la vida.

1884 és l'any en que s'arriba a un acord per dividir el món en fusos horaris, meridians.

Tesla inventa el motor de corrent altern. Més endavant, el 1888 patenta amb el número 381.968 el motor elèctric magnètic. És en aquests anys de molts invents que Tesla s'envolta de tècnics, advocats especialistes en Patents, per la compentència amb altres inventors.

Proposa torres d'alta tensió pel transport d'elècticitat alterna amb compentició amb Edison que defensa que el corrent elèctric ha de ser continuu.

Per l'Exposició de Colombina a Chicago del 1893, Tesla i Westinghouse guanyen el concurs i serà on Tesla es donarà a conèixer. 

Després d'això renuncia a totes les seves patents, no se sap perquè ho va fer.

De nou a Europa, cap el 1899 Herz descobreix les ones electromagnètiques que més tard donen lloc a la radio. Herz les genera a conciència i les dibuixa.

Tesla també entra en litigi per la patent de la radio. 

Es diu que Nikola Tesla no feia plànols, sinó que ho memoritzava i visualitzava tot. També es diu que només dormia tres hores al dia. Bona part de l'etapa final de la seva vida la va viure absort en el procés judicial que va iniciar per la invenció de la ràdio, que es disputava amb Marconi, ja que Tesla havia inventat un dispositiu similar almenys 15 anys abans que ell. En la dècada dels seixanta el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla, reconeixent-lo legalment, poc abans de la seva mort, com a inventor d'aquesta, si bé això no va transcendir a l'opinió pública, que continua considerant Marconi com el seu inventor.

Segons certs rumors, a mesura que envellia es tornava més i més excèntric; a la fi de la seva vida vivia constantment en hotels, dels quals partia (a la recerca d'un altre de nou) quan no podia pagar els comptes exorbitants. Periòdicament convocava a la premsa per a presentar algunes de les seves invencions, fins les més excèntriques. Per exemple, va proposar il·luminar part del desert del Sàhara perquè els marcians vegessin que la Terra era habitada i tenia éssers intel·ligents. En els seus darrers anys va viure sol, eixut i desconfiat.

Maria Sabaté

EL CONFLICTE D'UCRAÏNA. Causes i Conseqüències a nivell europeu i mundial.

16 de novembre 2024

Professor Lluis Massana Llorens

Nascut el 1945 a Solsona. Va estudiar al Seminari i es va titular com a ajustador-matricer a l’Escola Professional Arrels. A finals dels anys 60, va estudiar Sociologia a Madrid i, a finals dels 70, Història a Sevilla. Des de 1981 va ser director i professor d’Història a l’Escola Intermunicipal d’Ensenyament Secundari de Sant Sadurní d’Anoia fins la seva jubilació, l’any 2010.

La Història serveix per conèixer l'actualitat i les causes dels fets.

La Guerra d'Ucraïna, consideracions a tenir en compte:

• Es tracta d'una guerra fruit de plantejaments del segle XIX, ja que no es tenen en compte ni  les conseqüències polítiques ni les econòmiques.
• És una guerra producte només de l’anàlisi nacional-populista: la meva nació, el meu poble, la meva cultura.
• Una guerra semifeixista o quasi nazi, ja que aquests mateixos objectius són els que van servir a Hitler per justificar la Segona Guerra Mundial.
• Una guerra que suposarà un canvi de paradigma a nivell mundial.
• Naixement d’una nova etapa basada en plantejaments armamentistes a nivell defensiu.
• Suposarà un abans i un després per la UE i per les interrelacions mundials.

Ucraïna té uns 600.000 kilometres d'extensió.

Al segle XI hi va haver una migració de població de Kiev a Russia per l'arribada de tribus; huns, visigods i tàrtars.

Al segle I, a Palestina, es produeix l'expulsió de jueus cap a Europa i molts arriben a Ucraïna. També n'arriben a Espanya i seran fonamentals per l'economia perquè els jueus eren els banquers dels Reïs.

A la Segona Guerra Mundial 1 o 2 milions de jueus ucraïnesos moren als camps de concentració. 

Des del segle XVIII, Catalina la Gran conquereix Ucraïna que havia estat, en part, sota la influència de Lituania, Polonia i Hongria. Fins la Primera Guerra Mundial i, després, de la Revolució Sovietica, formarà part de la URSS. Als anys 30, Stalin col.lectivitza les terres dels pagesos de Ucraïna i tots passen a ser treballadors de l'Estat. Resultat:  2 a 3 milions de persones moren de gana. 

L'avi de Volodimir Zelenski, l'actual president d'Ucraïna, va morir en un camp de concentració nazi.

Després de la Segona Guerra Mundial, Russia agafa tots els territoris d'Ucraïna, fins i tot, la part que havia estat sota el domini de l'Imperi Austro-Hongarés, pel que molta gent que vivia en aquesta àrea havia estat simpatitzant de Hitler. Austria va ser un provincia d'Alemania des del 12 de març del 1938 fins el final de la Segona Guerra Mundial.

Als anys 90, amb l'arribada de Mikhaïl Gorbatxov es reconeixerà la independència de diversos territoris: els Països Bàltics (Estonia, Letonia i Lituania) Ucraïna, Georgia i Azerbaijan.

Amb l'arribada de Putin i l'auge de l'esglèsia ortodoxa s'insisteix en la idea de que tothom vol ser rus. 

A Ucraïna hi ha molta gent russa que arriba per treballar-hi als anys 30 amb Stalin i després amb tota la implantació de centrals nuclears  (Chernobil, Zaporíjia) i la industria del carbó i la siderúrgia. 

Ucraïna és el 1er païs productor i exportador de gra, mentre que Russia és el 3er. Pels Ucraïnesos suposa el 25 % del PIB, produeix 150 milions de tones a l'any. Ucraïna és un païs pla amb molts rius. 

També és molt potent en metall, acer i carbó. MARIUPOL és l'empresa més important d'acer. Exporten 100 milions de tones d'acer. També és productor de Liti (l'or el S XXI). A Crimea hi ha molt turisme i és un lloc de pas d'importants gasoductes i oleoductes.

Des dels anys 90 hi ha un gran moviment per democratitzar Ucraïna en front a les idees de Putin i Medvedev que volen tornar a la russia dels zars. Putin vol un model centralitat com la Xina i es recolza en l'església ortodoxa.

Els anys 2014-2015, Putin es va quedar amb la península de Crimea per dominar el trànsit naval del mar Negre amb el Mediterrani, després vindrà el Donbàs, Donetsk..

Putin volia una invasió ràpida. El 2012, Biden ja va advertir que Russia ho preparava i tothom hi va treure importància.

Ara la situació és millor perquè s'ha avançat però Russia segueix dominat la zona de producció de metall i minera. 

A Moldàvia hi ha una zona pseudoindependent TRANSNÍSTRIA que es considera russa.

En la situació actual les xifres són espectaculars, hi ha porp de 9.000.000 de refugiats ucraïnesos a Europa que ja ha gastat 50.000 milions d'euros per tenir-ne cura.

CONSEQÜÈNCIES:

- Necessitat de consolidar Europa, cal avançar en el reforç de la idea d'Europa.

- Avançar cap un model Federal per Europa.

- Cal una consolidació economica real.

- Amb un govern central (Com EEUU)

- Més inflació = pujada de preus.

- Increment de migrants.

Maria Sabaté