Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bonambient. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bonambient. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de maig del 2024

SORTIDA CULTURAL 19 A 22 D'ABRIL DE 2024. CURS 2023-2024

 19/04/2024 - VILAFRANCA - CARCASSONE - ROCAMADOUR

Des de Vilafranca vam arribar a la bonica ciutat medieval de Carcassonne  és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània. La vila és la capital de l'Aude i és coneguda per l'arquitectura medieval i restaurada per Viollet-le-duc al segle xix i és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997. Està dividida pel riu Aude en dues parts molt diferenciades: la ciutat baixa o Bastida Sant Loís, i la ciutat alta o la Ciutat, conjunt monumental situat dalt d'un turó, voltat de muralles de l'època medieval. Carcassona està situada al sud de França, 80 quilòmetres a l'est de Tolosa. El seu emplaçament estratègic entre el mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic  és conegut des del neolític. La Ciutat Fortificada de Carcassona va arribar a uns extrems tals d'estat ruïnós que el Govern francès va considerar seriosament de demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial el 1849, però se'n va derivar un gran rebombori: l'historiador Jean Pierre Cross-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mérimée van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument històric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecteEugene Viollet-le-Duc el projecte de renovació de la ciutat alta. La fortificació consisteix en una doble anella de muralles i 53 torres.

Després de la visita pels carrers d'una ciutat on hi ha nombroses botigues i restaurants, vam dinar al restaurant Chez Christine. 



En acabar el dinar vam fer ruta fins Rocamadour on teniem l'hotel Du Chateau 3*.

20/04/2024 - ROCAMADOUR - SARLAT - PERIGORD NEGRE - ROCAMADOUR

Perigord: La capital és Perigús. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya, Olt i Garona. Aquesta comarca se la divideix en  quatre subcomarques:

  • Al nord, el Perigord verd . El nom li ve dels boscos de roures clars que s'hi troben i les terres humides de prats verds.
  • Al centre, el Perigord blanc . El nom prové del sòl calcari d'aquesta regió.
  • Al sud-est, el Perigord negre (al voltant de Sarlat). Històricament la més antiga apel·lació de totes quatre, i prové dels boscos de roures anomenats verds però en realitat molt obacs, així com del color de les tòfones.
  • Al sud-oest, el Perigord porpra). Aquesta apel·lació és la més recent (1970) i és deguda a l'expansió del turisme. El color porpre recorda les fulles de la vinya a la tardor. És el país de l'AOC vins de Bergerac amb denominacions prestigioses com els Costers de Bergerac (Côtes de Bergerac), Montravel, Monbazillac, etc. Abans del 1970 formava part del Perigord Blanc.

SARLAT Sarlat és una ciutat medieval que s'ha desenvolupat al voltant d'una gran abadia benedictina d'origen carolingi. L'abadia de Sarlat és l'única que va ser perdonada pels viking, segurament per estar lluny del marge de la Dordonya i els seus afluents.

Es va situar el 1153 sota la protecció directa de la Santa Creu de Roma. Va ser reconstruïda en estil romànic. El 1318, l'abadia es convertí en la seu del nou bisbat creat pel papa Joan XXII. L'església abacial va progressar a catedral de la diòcesi de Sarlat. Els bisbes, reemplaçant els abats, van començar la seva transformació arquitectònica que no va ser acabada fins al final del segle XVII.



El dinar d'aquest dia es va fer en un hotel Le Perigod Hotel que ho és des del 1900.




La Roque Gageac és molt a prop de Sarlat.  A tot just 10 quilòmetres cap al sud.

La Roque Gageac és a peu d'un penya-segat de manera literal. En un estret marge entre el penya-segat i el riu Dordogne (Dordonya) s'estén un carrer (només un carrer) sobre la qual s'assenten una sèrie de cases qual més bonica, amb el particular estil de construcció de la regió: parets de roca groga (extretes dels mateixos penya-segats en altres temps), sostres de teulades vermellosos. Però el poble més enllà del carrer, comença a enfilar amb algunes construccions pel penya-segat per completar una vista magnífica.

Més enllà de passejar per la carretera que discorre al riu i el penya-segat veient alguns dels seus racons, com la seva església o el jardí tropical que se situa al costat de la mateixa, la millor forma de veure la Roque Gageac és navegant pel riu. 

Navegar a gavarra pel riu Dordonya que ara tenen un ús turístic.

Aquestes realitzen una passejada circular pel riu Dordonya d'una hora de durada aproximadament. La gavarra és una rèplica dels vaixells tradicionals a vela dels segles XVIII de la regió de Dordonya-Perigord. Mitjançant el recorregut es poden veure alguns dels més bells castells de la Dordonya més de la naturalesa, la seva fauna i la seva flora de la conca del riu.



21/04/2024 - ROCAMADOUR - COLLONGES LA ROUGE - MARTEL - ROCAMADOUR 

MARTEL anomenada la Ciutat de les Set Torres, està situada a la vall del riu Dordonya a la regió de l'Occitania. Va ser fundada el segle XI pels vescomtes de Turenne prop de la carretera galoromana que unia Paris amb el sud de França, no molt lluny dels antics ports de sal de la regió. Fou una ciutat fortificada des del segle XIII. El segle XX, Martel va perdre influència degut a l'èxode rural i al desplaçament de la comercialització de la trufa més al sud. Ara és una ciutat molt turística relacionada amb el seu patrimoni arquitectònic.



COLLONGES LA ROUGE Els monjosde l'abadia de Charroux en Poitou funden l'any 782 un priorat després d'una donació del comte Roger de Llemotges. Atreu sota la seva protecció, una població de pagesos, d'artesans i de comerciants.Al voltant dels seus edificis protegits per baluards perforats de quatre portes (dues de les quals encara subsisteixen), la vila esdevé una escala per als pelegrins a Compostela via Rocamadour. Colonjas travessa les guerres de Religió, de manera relativament pacífica, ja que les dues naus de l'església són utilitzades alternativament per al culte catòlic i el culte protestant. Després de lesGeurres de Religio de França (1560-1598) la reconstrucció del patrimoni de la burgesia enriquida i de la petita noblesa coincideix amb la pujada en potència del vescomtat del qual diversos membres fan de Colonjas la capital residencial de la regió. Al segle XVI, el « gran de Collonges » s'aixequen els nobles habitatges dels oficials del vescomtat, que els del poble anomenen avui castels. Després de la venda del vescomtat a la Corona de França l'any 1738 — que suposa la fi dels seus privilegis fiscals — i a continuació la Revolució , que destruït els edificis del priorat, molts habitants abandonen el poble, i Colonjas esdevé una pedrera. La vila no retroba una prosperitat efímera fins al començament del segle XIX. Aquesta fràgil prosperitat és aniquilada per la fil.loxera que delma les vinyes als anys 1880 i per l'èxode rural, de manera que Colonjas perd una gran part de la seva població.] Serrals sencers de ceps malalts són arrencats i reemplaçats per nogueres, avui cultura emblemàtica d'aquest territori. La regió és gira llavors cap a la policultura aquitana (cereals, blat de moro, tabac), la ramaderia i l'engreix d'oques sobre l'altiplà calcari o la ramaderia bovina sobre l'altiplà llemosí més humit. Per tal d'aturar aquest ocàs, la municipalitat de Collonges emprèn tasques de conservació des de 1905. L'ajuntament de Collonges, de posar en valor el patrimoni del poble, i així l'associació « La Societat dels Amics de Collonges » neix el 20 de setembre de 1927 El 4 de setembre de 1969, Charles Ceyrac, home de comunicació i alcalde de Collonges que vol obrir progressivament al turisme, obté que el seu municipi esdevingui oficialment Collonges-la-Rouge. L'alcalde continua els seus esforços en aquest sentit « amb la supressió de tots els fils elèctrics i telefònics, el pavimentat dels carrers, la disposició d'àrees d'aparcament a les seves entrades prohibint a partir de 1970 l'accés als cotxes d'abril a setembre »El poble forma part de l'associació dels pobles més bonics de França (Charles Ceyrac, alcalde de Colonjas de 1965 a 1996 va crear l'associació l'any 1982, i és el primer de la Llista de Les Plus Beaux Villages de France, i el lloc més visitat del Llemosí. 



ROCAMADOUR El nostre grup que s'allotjava a l'hotel du Chateau, vam arrencar el nostre cami fins Rocamadour baixant el cami del Via Crucis, fins arribar a la plaça de les esglèsies. Un cop acabada la visita a les capelles, a la Verge Bruna, vam baixar per l'esacalinata per on pujaven el peregrins. Els edificis de Ròcamador s'enfilen per la falda d'un penya-segat a la dreta del riu Alzou, que en aquest indret corre entre parets rocoses de 120 m d'alçada. Des de la part baixa del poble s'accedeix fins a les esglésies del capdamunt pujant diversos nivells i seguint un camí que passa per edificis que s'incrusten al penya-segat. El principal és l'església de Santa Maria (1479),, on podem trobar la Verge negra, suposadament esculpida per sant Amador. L'església s'obre en una terrassa anomenada el Pla de Sant Miquel, on hi ha una espasa trencada que es diu que és un fragment de Durandal, la que duia l'heroi Rotllan. Les parets de l'interior de l'església del Salvador són cobertes de pintures i inscripcions que recorden els pelegrinatges de persones cèlebres. L'església subterrània de Sant Amador (1166) s'estén per sota de la del Salvador i conté relíquies del sant. Al cim del penya-segat, roman el castell construït a l'ead mitjana per defensar els santuaris. 

Situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània. Forma part d'una vall oberta a la muntanya calcària del Causse de Gramat pel riu Alzou.. El seu nom ve de les relíquies d'Amador, el seu cos fou descobert intacte al cor del santuari marià el 1166. La ciutat dona el seu nom al formatge amb denominació d'origen des del 1996, el qual s'elabora amb llet d'un cert tipus de cabra petita. Forma part del cami de Sant Jaume. La realitat històrica d'Amador sembla inexistent i el topònim original de Ròcamador podria haver estat Ròca Major.

Ròcamador té un pelegrinatge molt antic a la Verge Maria sota l'aparença d'una Verge negra amb el cos cobert de plata. La prova final d'aquest pelegrinatge consistia a pujar de genolls les 216 escales que condueixen a la ciutat religiosa (que comprèn set esglésies, més dotze que les restauracions del segle xix no pogueren aixecar). Finalment, arribats dins dels santuaris després d'aquesta ascensió, els pelegrins deixaven en exvot diversos objectes. Pelegrinatge d'abast europeu com ho testifica el Llibre dels miracles del segle xii, va perdre notorietat després del pas iconoclasta de mercenaris protestants el 1562. Sota la revolució va ser saquejat una vegada més. Al segle xix el santuari va ser completament restaurat, ja que estava en ruïnes.




22/04/2024 - ROCAMADOUR - CAHORS - VILAFRANCA DEL PENEDES 

Des de Rocamandour vam sortir direcció Toulouse per fer una parada a CAHORS per visitar el pont medieval El pont de Balandras (pont Valentré) és un antic pont de pedra medieval que creua el riu Olt, a l'oest de la petita ciutat de Caors al departament d'Olt. La primera pedra va ser col·locada el 17 de juny de 1308. Tenia una funció de fortalesa, destinada a defensar la ciutat contra els atacs provinents del sud. En forma d'esquena d'ase o arc escarpat, amb 138 metres, de longitud, sis grans arcs gòtics de 16,50 m, perfectament conservats, amb uns avanços emmerletats i en forma de bec, dominat per tres torres emmerletades de planta quadrada i uns matacans que dominen l'aigua des d'una altura de 40 metres. Dues barbacanes protegien el seu accés, però la del costat de la ciutat ha desaparegut. Fou acabat  l'any 1378. 

El fet que s'eternitzés la seva construcció, doncs va durar més de mig segle, va donar naixement a la llegenda que cada habitant de Caors es complau a explicar. Exasperat per la lentitud de les obres, el mestre d'obres signa un pacte amb Satàn. El diable posarà tot el seu coneixement al servei de la construcció, i si executa totes les seves ordres, ell li lliurarà la seva ànima a canvi. El pont s'eleva ràpidament, les obres acaben, el contracte arriba al seu terme. Per salvar la seva ànima, ja que pretén no acabar els seus dies en l'infern, el mestre d'obres li demana al diable que vagi amb un sedàs a per aigua a la font dels Cartoixans (que es troba a l'altre costat del riu, a la part exterior de la ciutat) per calmar la set dels seus obrers. Evidentment Satàn torna sense aigua i perd la seva aposta. Disposat a venjar-se, el diable torna cada nit per llevar l'última pedra de la torre central, avui anomenada Torre del Diable, i cada dia els paletes l'han de tornar a col·locar.

L'any 1879, es va fer una restauració del pont, i l'arquitecte Paul Gout va manar col·locar en el forat buit una pedra esculpida amb l'efígie del dimoni que no va tornar a desaparèixer, doncs el dimoni s'havia quedat definitivament en el lloc amb les arpes presoneres del ciment.



Després de la visita a Caors, el grup vam dinar a Castelnaudary, per menjar el plat més típic de la zona: La cassoulete a L'Hôtel de France. Cap a les 20:00 hores arribavem a Vilafranca del Penedès. 



Viatge organitzat per L'aula d'Extensió Universitària i Autocars Vendrell de Vilafranca del Penedès

Maria Sabaté - Abril 2024


                                                                                                                                             



dimecres, 1 de maig del 2024

PRESENTACIÓ DE DOS TREBALLS DE RECERCA

25 d'abril 2024

TREC. Presentació de dos treballs de recerca de l'IES Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès

Presentació de Jordi Beneito, professo de l'IES Milà i Fontanals.

El TREC és el treball de recerca que els alumnes de Batxillerat fan al llarg d'un any. Ells escullen el tema que volen desenvolupar i representa un 10 % de la nota del Batxillerat. 

Els treballs que es presentes són del 2022.

ROGER ARMENGOL MARTÍ. "Efectes visuals en el món del cinema" És la investigació de com es construeixen determinats efectes especials en el món de les produccions cinematogràfiques.

NOA REVIEJO SAEZ. "Presoners espanyols al camp de Mauthausen" Una imatge no val més de 100.000 vides. Recull de fotos del 1940 al 1945 i el seu estudi i sobretot, de com es van poder treure del camp i com s'han pogut conservar i també de com algunes de les fotos conservades van ser útils en els judicis de Nuremberg.


Maria Sabaté



diumenge, 7 d’abril del 2024

UN MARC ECOLÓGIC PER A LA COMPRENSIÓ DEL CONTACTE DE LLENGÜES

 4 d'abril 2024

Professor: Albert Bastardas i Boada

Avui estem plens de contactes de llengües per l'efecte de les migracions. 

Uriel Weinreich va ser el primer lingüista que en va parlar. El 1953 va escriure "Languages in contact".

CAUSES DEL CONTACTE DE LLENGÜES

- Desplaçament de poblacions

- Integració (forçada o volguda) en espais polítics superiors (Catalunya en seria un exemple)

- Educació formal, per exemple, el francés o l'anglés a l'escola.

- Intercanvis econòmics.

- Comunicació tecnomediàtica.


Com podem imaginar la representació d'aquest tema? És pot estudiar com a conjunt de regles. També es pot fer a través dels comportaments humans i aixì arribem a l'estudi d'altres àmbits.

Einar Haugen, lingüista nordamericà, diu: "És l'estudi de la interacció d'una llengua concreta i del seu entorn o medi"

En l'estudi de l'evolució de les llengües i llur relacions introduim la     PRESPECTIVA ECOLÒGICA com a forma de pensament.

1.- Parteix del tot i no només de les parts i ecosistema com a concepte fonamental. La realitat com un conjunt d'interrelacions.

2.- Sempre situa els elements en el seu context.

3.- Prioritza l'estudi de les inter-retroaccions en lloc de les propietats dels elements aillats.

4.- Se situa en una visió dinàmica i evolutiva - temps dels fenòmens.


ECOSISTEMA SOCIOLINGÜÍSTIC.

Ens dona una piràmide invertida, de set nivells, on, de MÉS gran a MÉS petit s'ordenen com segueix:

1.- Organització política

2.- Media i tecnologies de la comunicació

3.- Ecomonia i vida laboral.

4.- Volums demolingüítics

5.- Grupalitats i identitats

6.- Interaccions socials

7.- Cervell

Cada apartat intenta explicar diferents propostes. Totes aquestes dimensions viuen inter-relacionades i lligades. S'ha de tenir consciència de la complexitat de la realitat. 

Una representació pot ser una partitura polifónica perquè té TEMPS, SEQÜENCIALITAT i l TOTALITAT HARMÓNICA. Explica el que fa cada veu per escolat la vellesa de la peça que s'interpreta.


EL CERVELL/MENT

És el facilitador i dipositari de les competències lingüístiques de cada ú.

El que entenem i la parla es produiexen en diferents zones del cervell. No és el mateix entendre que parlar. El facor edat influeix en la rapidesa de l'aprenentatge lingüístic. 

som nosaltres qui atorguem noms, idees sobre el món i també les llengües.


LA INTERACCIÓ DEL CERVELL/MENT

És a la conversa humana on tenen vida o mort. Si es deixen d'usar, les llengües es moren.

És importat l'establliment dels usos lingüística interpresonals: feina, familia, amics. 

Convergència lingüística - adaptació de la parla entre interlocutors, exemple: conversa bilingüe.

Rutinització i continuïtat, establiment dels hàbits o normes d'us. 

Emocions i sentiments que són la base dels conflictes humans perquè dominen el comportament humà.


GRUPALITAT I CATEGORITZACIÓ COL.LECTIVES

Viviem en grups o col.lectius humans. 

Imatges grupSs, representació de nosaltres mateixos i la pregunta: Com veus els altres?

Les conseqüències de les diferències.

Identitats ètnico-nacionals. Conflictivitat?

Les relacions intergrupals


VOLUMS DEMOLINGÜÍSTICS DELS GRUPS.

La história sociodemogràfica dels contactes entre grups diferents. Per exemple els catalans ja no són el grup predominant a Catalunya.

El pes social de cada zona. Quin grup pesa més?

Pes econòmic i polítics

El TEMPS és una varible importantissima perquè en el temps els grups canvien.


ECONOMIA, VIDA LABORAL I ESPECTATIVES DE FUTUR.

Els usos lingüístics a les empreses sóm molt importants. Saber quina és la llengua laboral pot ser determinanta en les espectatives de futur.


TECNOCOMUNICACIÓ

El castellà és EL predominant aquí.

De fet, encetem una nova època en que desconeixem, encara, el poder teconmediàtic, de les xarxes socials, els/les influencers i/o la IA.


EL PODER POLÍTIC

Té molt poder però no tot.

- Marc demopolític dels contactes. Grups majoritaris i grups minoritaris. Subordinació estructural.

- Distribució territorial del poder polític. Estructura del multilingüisme oficial.

- Unions supraestatals. Unió Europea, per exemple, davant la necessitat de veure's amb EEUU i la Xina. Com es reconeixeran les llengües?

- Identitats polítiques, Identitats originaries. Exemples com Suissa i Canadà on conviuen els originaris i els inmigrans d'altres paissos i es parlen amb naturalitat llurs llengües.

- Influències en els usos lingüístics socials i interpersonals.


TEMPS, PERSISTÈNCIES I CANVIS

Tot ocorre en el temps. El reemplaçament intergeneracional de les poblacions.

Resultats més freqüents dels contactes lingüístics:

- Interferències i prèstecs lingüístics

- Mescla de llengües

- Bilingüització

- Reemplaçament social d'usos i sustitució lingüista

- Distribucions de funcions en la societat.


Maria Sabaté








diumenge, 25 de febrer del 2024

GABRIEL FERRATER. El Poeta que va sacsejar el panorama literari català

 22 de febrer 2024

Professor Sr. Joan Tre i Arnal  Docotor en Filologia Catalana.

GABRIEL FERRATER fou un gran poeta i un gran intel.lectual, segurament va ser el poeta més gran in més influent del segle XX. Fou bandejat i no massa estimat per la cultura oficial entre d'altres coses perquè el consideraven un viciós i és que bebia molt i era una pendó.

Aquest darrer aspecte de la vida de Ferrater també ho van viure autors i intel.lectuals com Hemingway, Oscar Wilde, E. Adgar Poe, Baudelaire, Shakespeare o Santiago RussinyoL -que era addicte a la morfina- Tots ells, amb vicis reconeguts, a les seves èpoques es van veure menystinguts.

G.Ferrater va nèixer a Reus, al Raval de Santa Anna. Provinent d'una família molt rica que es dedicava a la comercialització i exportació del vi. 

El seu pare era molt sensible i fantasiós, poc pràctic i també era un reconegut catalanista i republicà però va ajudar molta gent de dretes per salvar-los dels anarquistes. A casa dels Ferraté (En Gabriel canvià el cognom per FERRATER) hi havia una biblioteca que ocupava un pis sencer i que cada setmana rebia les darreres novetats literàries. Els tres germans Ferreté; en Gabriel, en Joan i l'Amàlia, tenien accés lliure a la biblioteca familiar, sense cap limitació a l'hora d'escollir un llibre per llegir. 

La seva mare, l'Amàlia Soler, era molt culta però una mica snob, el seu fill preferit era en Gabriel.

En Gabriel no va anar a l'escola fins els 10 anys perquè el seu pare tenia unes idees molt pròpies sobre la pedagogia i també perquè hi havia molta tuberculosi. A casa tenien una dida alemanya. A taula es parlava de literatura. En Gabriel era un alumne caótic, sols aprobava el que li agradava. No va acceptar mai el sistema educatiu, sols estudiava les assignatues que li agradaven. 

El juliol del 1936 es produeix l'esclat de la Gerra Civil, en Ferrater explica les coses que li van afectar dels primers temps de la guerra al poema In Memoriam: 

"Quan va esclatar la guerra , jo tenia catorze anys i dos mesos.

De moment no em va fer gaire efecte.

El cap m'anava tot ple d'una altra cosa, que ara encara trobo més important.

Vaig descobrir Les Fleurs du Mal, i això volia dir la poesia, certament."

El meu col.legi de capellans el van cremar, i el Guiu

que era el sergent que ens feia gimnàstica premilitar, i l'odiavem tots...

el Guiu, havia estat assassinat a trets,

i ens van contar que havia costat molts, perquè portava

una cota de malla sota la disfressa de velleta pagesa , i al cistell,

sota els ous, hi amagava tres granades..."

El Gener del 37, en plena guerra, comença el batxillerat. Els professors el tenien com un cas perdut però ell era un lector empedernit.

El Març de 1938, la família ha d'abandonar Reus cap a Barcelona i després a l'exili. S'instal.len a Burdeus, a casa d'uns amics, el Chateau Peiro. 

Per Gabriel Ferrater, ser a França li obre un món. Es matricula al Liceo Francés on apren l'idiomes. De fet arribaria a parlar vuit idiomes: català, castellà, anglés, francés, alemany, polonés, rus, grec i llatí, alguns d'ells els va aprendre de forma autodicàctica.

Quan, a l'any 1941, torna a Reus, va haver-se de tornar a matricular de 4t. i 5è. de batxillerat. Però, ja aleshores, duia una vida nocturna molt intensa. El 43, va anar a fer la mili durant 3 anys, en tenia 24 i encara no havia acabat el batxillerat que va tardar 12 any en finalitzar.

Va matricular-se de Ciències exactes que no va acabar. 21 anys més tard es va llicenciar en Filosofia i lletres per la insistència dels companys de que es presentés als exàmens doncs volien contractar-lo com a professor per la recent inaugurada Universitat Autonoma de Barcelona. 

Gabriel Ferrater acaba anant a viure a Barcelona i el barri que més freqüentava era el barri cinquè (Barri Xino, tal i com es coneixia) i el Bar Pastis (que encara existeix).

Els negocis que va tornar a iniciar el pare no li funcionen. així que en Ricard Ferraté contracta una assegurança de vida que ha d'incloure, si o si, una clausula per suicidi. Quan va fer un any d'aquesta assegurança, el pare es suicidà. De fet, dels cinc membres de la familia, tres s'acabaran suicidant. Sols l'Amàlia (la filla) va morir de mort natural. En Gabriel Ferrater no va parlar mai dela mort del seu pare.

A Barcelona, Ferrater coneix Josep M. Martin i comença a escriure critiques d'art a la revista LAYE. Se'l considerava un gran crític. També va arribar a pintar 5 o 6 quadres. Es va començar a relacionar amb el poetes Valentí Fiol i Joan Vinyoli .

Mentre Gabriel Ferrater no estava gens interessat en publicar i va començar a treballar com traductor. El 53 es comença a veure amb J.V.Foix i Carles Riba . Foix deia d'ell que era una persona molt intel.ligent i que era l'únic que li podia comentar els treballs.

En Ferrater comença escriure poesia per un fracàs amorós amb la neboda de'n Barral. LaCateta Roja. Ella es deixà festejar durant dos anys però no n'estava enamorada.

Jo sé que (Tú) no l'estimes

No ho diguis a ningú.

Jo: Gabriel poeta. El que escriu el poema. Li parla a ella, a la noia (Isabel Rocha) A qui no estima? Al Gabriel enamorat.

A partir d'aqui escriu "Da nuces pueris" i "Menja't una cama" Amb aquests dos llibres ja esdevé un poeta important.

1961 comença un amor amb Helena Valentí, 18 anys més jove que ell que ja en tenia 39 (Ella 21). Helena va ser l'amor de la seva vida, era una noia revolucionaria, feminista que va arribar a escriure 4 o 5 novel.les.

D'aquesta relació, en Ferrater, va escriure "Poema inacabat". És un dels seus grans poemes. La història amb Helena va ser una relació passional. Ella marxa a estudiar a Londres i ell la segueix per viure plegats. La convivència amb un home depressiu, alcohólic i drogroadicte es fa difícil, tot i que Ferrater li arriba ademanar que es casi amb ell. Llavors va ser quan l'Helena li va dir que no i que se n'anés.

Ferrater marxa i va a Frankfurt on coneix una noia americana, 19 anys més jove. Jill Jared. Ella és una persona molt culta que estabilitza en Gabriel. Es casen a Gibraltar i al 1965 van a viure a Sant Cugat. Ell treballa a Seix Barral però en sortir de treballar segueix amb la seva rutina de sortir i beure sense control. Al cap de tres anys, la seva dona, cansada, va a viure a Madrid amb la seva mare. Ell, a més, devia molts diners a les llibreries.

A l'alcohol se li afegeixen els barbiturics. L'any 1968 publica "Les dones i els dies"

El 1969, al claustre del monestir de Sant Cugat comencen les classes de la Universitat Autónoma de Barcelona on ell hi donarà classes, després que l'obliguessin a examinar-se per tenir la llicenciatura de Filosofia i Lletres. els alumnes encara el recorden per lo trencadores i innovadores que eren les seves classes. Normalment acabava les classes amb els alumnes al bar i cada dia acabava ben begut però a les classes sempre hi ananva seré. 

El metge li havia prohibit l'alcohol per la sirrosi que arrossegava. Seria a pocs dies de fer els 50 anys que es va suicidar prenent molta ginebra i deprés posant el cap dins una bossa de plàstic. Era el 27 d'abril de 1972.

L'any 2022 es va celebrar el centenari del seu naixement i el 50é. aniversari de la seva mort.

"Cançó del gosar poder"  el va recitar ell mateix (Aquest enllaç duu al Youtube) al Gran Price de Barcelona el 25 d'abril de 1970.


Maria Sabaté. 






dimarts, 6 de febrer del 2024

PERQUÈ LA INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICAL NECESSITA INCORPORAR LES HUMANITATS?

25 gener 2024

Professor: Joan Manuel del Pozo Alvàrez . Doctor en filosofía. Professor emèrit.

L'any passat vàrem parlar de Les aportacions i els reptes  a lA Intel.ligència Artificial. Avui, també, tenirm una efemèride a la Vila, l'Institut Eugeni d'Ors fa 90 anys. Els Instituts, al llarg de la seva existència, han donat molta formació humanística i filosófica a alumnes que han arribat a ser molt bons professionals.

Rudyard Kipling  escriptor britànic nascut a l'India, fa 100 anys va fer una poesia sobre les màquines que diu: "Les màquines són fills/es del teu cervell (humà)" 

A l'igual que l'IA és fruít de l'home, és la nostra filla i ens n'hem de cuidar.

CONCEPTES.

Intel.ligència Artificial: Hi ha moltes definicions però l'IA és una tecnologia avançada de la vella tecnologia informàtica que té els seus inicis fa uns setanta anys. Als anys 50, la programació, el software ja li van posar el nom Intel.ligència Artificial en veure els avenços que feien. 

La IA, diuen, no es absolutament INTEL.LIGENT però és ARTIFICIAL.  

Als anys 50, els programadors ho van batejar com CIBERNÈTICA ,paraula d'origen grec que significa l'art de pilotar un navili - el pilots del vaixell el pilota però no decideix cap on va. El nom Cibernètica el van canviar per IA.

IA és una informàtica avançada amb capacitat de fer moltes coses.

La persona Intel.ligent sap triar, mira en profunditat les coses per escollir. La IA no sap entendre la profunditat de les coses. No sap triar.

Les Humanitats arrenquen dels grecs, i té un renaixement als segles XIV i XV. L'Humanisme està associat a la construcció de la persona humana. 

Protàgoras digué: L'esser humà és la mesura de totes les coses. 

Terenci: Sóc ésser humà i tot el que és humà, m'interessa. 

L'humanisme està fet sobre tot en la llibertat de l'èsser, fé en l'intel.ligència, fé en la paraula, l'ètica, el compromís social i l'interés per l'oratoria perquè en la paraula hi ha el poder de convicció. Sent un bon orador es pot ser un bon polític. 

Mario Quintana diu: Els fets de la vida són els aspectes secundaris de la realitat. 

Els fets són importants però ho és més l'interpretació dels fets. La IA no té capacitat interpretativa perquè aquesta capacitat és estrictament humana. La nostra intel.ligència està lligada a les emocions.

Perquè és necessaria la IA?

Els fabricants d'IA creuen que no necessiten les humanitats però l'IA és molt poderosa i reforça els poder d'uns sobre els altres.

L'aprenentatge dels límits del poder ho donen les humanitats. Els poderosos haurien d'aprendre quins són els límits del poder per no traspassar-los. Qui passa els límits, els deus el condemnen.

Si tú tens més eines pots fer més mal. Els productors d'IA són els amos del nostre TEMPS. Ens han fet esclaus de les màquines. Des de Google hi ha la idea que han aconseguit alterar el temps de la gent.

El punt de vista dels usuaris: La nostra privacitat està en joc. La convicció de que la nostra llibertat i intimitat estan amenaçades.

ARISTOTIL  afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató—el món de les idees i el món de les coses—, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació.

KANT  defensava el nostre món simbólic.

El món simbólic inclou el llenguatge. el llenguatge ens ha fet humans. 

La nostra riquesa comunicativa és molt gran però no és bona perquè estem a l'època de la post veritat i vivim en mig de molta mentida i Fakenews. Els sofistes deien que la veritat no era important, lo important és guanyar en el debat.

Ara no et pots fiar de cap comunicació i això és un atac directe a la democràcia. Ara els diners corren per comprar dades que és on es fan els diners: Meet, X (Antiga Twitter)... 

CHAPLIN a El Gran Dictador va dir: Hem progressat molt depressa però ens hem empressonat nosaltres mateixos. 


Maria Sabaté







 

diumenge, 4 de febrer del 2024

MUSICA - GIACOMO PUCCINI

14 desembre 2023 

Professor Joan Vives Bellalta , és un flautista de bec, professor d'Història de la Música i divulgador musical. Des del 2017 és el redactor i presentador del programa de Catalunya Musica: "Tots els matins del món".

L'any 2024 se celebrarà el centenari de la mort de Giacomo Puccini (Luca 1858 - Brusel.les 1924).

Puccini es forma el segle XIX i es el segle XX es mantindrà en el seu estil que li donarà ressó en el món operístic. 

El 1924, any de la mort de Puccini es van fer les emisores de ràdio de tot l'estat, des de Barcelona.

A Itàlia, des dels segles XVII i XVIII, els autors havien de triar entre fer música per l'ésglésia o escriure ópera on, a pesar del risc, es podien guanyar molts diners.

Itàlia són els inventors de l'opera.  Claudio Montiverdi (1567-1643): Bel Canto que és el cant construit amb voluntat de bellesa.  Giuseppe Verdi (1813-1901) introdueix l'expressio dramàtica del romanticisme.

Puccini recull les tradicions del Bell Canto i l'expressió dramàtica. Això també ho ha seguit Wagner i els compositors francesos. Puccini, però, ho sintetitza tot. 

Els avantpassats de Puccini venen del segle XVII i són de Luca a la Toscana. Aquests avantpassats eren mestres de capella de la Catedral de Luca. Giacomo Puccini va estudiar al Conservatori de Milà. Ell no serà un compositor de capella. El treball de fi de carrera és La Missa de Glòria (1880) que és una gran obra i l'estrena a Luca. L'obra deixa entreveure  la força dramàtica que Puccini estava a punt de mostrar. L'orquestració i el sentiment general del drama  estableix un diàleg amb el Rèquiem de Verdi i constitueix, potser, una predicció de la futura carrera operística que Puccini desenvoluparia la resta de la seva vida. És considerada la millor composició de Puccini, fora de la producció de l'òpera. 

Ferdinando Fontana (1850-1919) era llibretista que treballava per diferents compositors, s'acabarà exilliant a Suissa el 1898 per ser socialista. Amb Puccini escriurá la primera ópera: La Villi que parla de dones d'aigua, sirenes. Estrenada el 31 de maig de 1885, explica el pas d'Ulises per la illa de les sirenes. L'altra ópera que van escriure plegats fou Edgar.

Puccini procedia, en el terreny creatiu, de forma molt pausada. El seu següent treball no va accedir als escenaris fins al 1889. Es tractava d'un drama líric que es basava en aquesta ocasió en una obra de l'escriptor francès Alfred de MussetLa coupe et les lèvres. El treball es va iniciar el 1884 quan Fontana va començar a treballar en el llibret. Puccini va acabar una primera composició el 1887 i l'orquestració el 1888. Edgar es va estrenar a La Scala el 21 d'abril de 1889 amb una tèbia resposta,  l'obra va ser retirada per a revisar-la després de la seva tercera actuació. En un diari milanès, Giulio Ricordi va publicar una defensa de l'habilitat de Puccini com a compositor, alhora que criticava el llibret de Fontana.

Totes les dones de les óperes de Puccini són dones fortes. S'anomenen les heroïnes de Puccini.

Després d'aquest èxit es compra una casa a Torre del Lago, tota la família està enterrada en aquesta casa. 

Manon Lescaut va ser una obra que agafa l'obra d'Abad Prevost del segle XVIII i es fa una gran ópera que s'estrena al Teatro Regio de Torí l'1 de febrer de 1893. Va ser un gran èxit. Els llibretistes foren Giuseeppe Giacosa (1847-1906) i Luigi Illica(1857-1919). El primer llegia l'obra en profunditat i treballava el text i el segon feia un resum de l'obra.

La Boheme agafa la història escrita per Henry Murger, francés i s'estrenarà al Teatro Regio de Torí l'1 de febrer de 1896, també col.labora amb els dos llibretistes. La Bohème atorgà a Puccini una tranquil·litat material important. Era ja un artista reconegut, el compositor operístic més admirat pel públic.

El 14 e gener de 1900, al Teatre Constanzi de Roma,s'estrena Tosca inspirada en l'obra de Victorien Sardou i també comptà amb la col.laboració de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica. El drama original s'estrenà a Paris el 1887 i Puccini el va veure a Milà protagonitzat per Sarah Bernhardt. A partir d'aqui Puccini i els seus col.laboradors treballaran tres anys amb molts entrebancs entre ells. L'estrena fou un gran èxit.

El 28 de maig de 1904 s'estrena a l'Escala de Milà Madama Butterfly també amb la col.laboració de Giacosa i Illica. Està basada en una història real japonesa i Puccini d'endinsa en el coneixement de la música japonesa que introduirà en la composició.

El 1919 s'estrenà Il Trittico. Aquesta peça està composta de tres òperes d'un acte: un episodi terrorífic (IL Tabarro), una tragèdia sentimental (Suo Angelica) i una comèdia o farsa (Gianni Schicchi). De les tres, Gianni Schicchi és la més popular, mentre que Il Tabarro n'és la menys. 

Turandot es la seva obra póstuma, li va quedar per escriure la darrera escena. Nesum Dorma és molt coneguda i vol dir que ningú dormi. Malgrat la crueltat de la seva trama, Turandot s’ha guanyat un lloc preeminent en el cànon del repertori universal i també en els cors dels públics de tot el món. Amb una partitura brillant i sense precedents, Puccini retrata la princesa sense ànima, freda i implacable en oposició a l’home decidit a guanyar-la costi el que costi. Puccini no va poder acabar el tercer acte de la partitura, moria l’any 1924 a Brussel·les abans de poder enllestir el duet final, i va ser el seu ajudant, Franco Alfano, qui va completar-la. La primera representació de l’obra al Teatro alla Scala de Milà el 1926 va ser una mena de rèquiem per a Puccini. Arturo Toscanini va dirigir l’obra fins a les últimes notes deixades per Puccini i després va baixar la batuta tot dient: “Aquí acaba l’obra del mestre. Després d’això, va morir”.


Maria Sabaté






dimecres, 31 de gener del 2024

TESLA I EL MÓN D'AHIR

30 novembre 2024 

Xavier Roqué Rodriguez. Professor d'Història de la Ciència de la UAB. Doctor en Història de la Ciència.

Qui era Nikola Tesla? I no confondre Tesla amb la marca actual d'automobils. Si anem a la Viquipèdia trobem el següent resum. 

Nikola Tesla (SmiljanImperi Austríac, actual Croàcia10 de juliol de 1856 - Ciutat de Nova York7 de gener de 1943)[ va ser un enginyer elèctric serbo-estatunidenc.

Nascut el 10 de juliol de 1856 a Smiljan, a la Krajina austrohongaresa (actual Croàcia), es va educar a Graz, on va estudiar enginyeria elèctrica. L'any 1881 es traslladà a Budapest per treballar en una companyia de telègrafs nord-americana. L'any següent es mudà a París per treballar en una de les companyies d'Edison, on va realitzar la seva major aportació: la teoria del corrent altern en electricitat, la qual cosa li va permetre idear el primer motor d'inducció el 1882.

Malgrat els contratemps professionals i socials a què va haver de fer front al llarg de tota la seva vida, Nikola Tesla no va deixar que res li impedís de continuar investigant i, d'aquesta manera, va fer de la necessitat (el treball) virtut. Tot i que no va tenir els diners ni la fama com a rerefons de les seves troballes, la fama li va arribar després de registrar entre 700 i 800 patents amb el seu nom, entre les quals hi ha la ràdio. Així doncs, finalment va ser reconegut com un dels inventors més prolífics del segle XIX-XX, de tal manera que, el 1915, el seu esforç es va veure recompensat amb el premi Nobel de Física, que va haver de compartir amb Edison, un altre gran inventor coetani de Tesla i amb el qual va tenir algun frec a frec. Molts creuen que Tesla no va arribar a acceptar aquest reconeixement, ni els $20.000 que aquest proporcionava, i d'altres que finalment no fou el guardonat. En tot cas, per culpa dels seus principis va viure els darrers anys de la seva vida en una pobresa considerable.

Del 29 de setembre de 2022 al 8 de gener del 2023, el Caixa Forum va organitzar una exposició titulada Nikola Tesla, el Genio de la Electricidad Moderna. El futur és Tesla. "Deixem que el futur digui la veritat i avalui cadascú amb el seu treball i els seus èxits."

Tesla va ser un gran inventor, molt prolífic i va guanyar una fortuna però va morir pobre a Nova York.

Stefan Zweig (1881 - 1942) fou contemporani de Tesla. Zweig  va escriure EL Món D'Ahir on, reflexiona sobre els canvis que van trasbalsar l’Europa del segle xx entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya—en unes circumstàncies personals d’insospitat dramatisme—, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d’aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta.  

Amb el segle XX es consolidaràn noves Xarxes de Poder i les Xarxes Tecnològiques seràn, també, les Xarxes Polítiques.

Tesla va viure l'auge de la nova teoria de l'univers: La Teoria de la relativitat que va enderrocar la teoria de l'univers total de Newton.

L'any 1856 fou el del naixement de Tesla i a l'hora va ser l'any en que es va proposar unir l'Illa de Valentia a Irlanda amb el nord de Canadà amb un cable d'acer i de coure. Serà el 1865 quan s'aconsegueixi.

Un cop estés es podran trasmetre 8 paraules per minut.

Cap el 1900. 300.000 kilometres de cable unien diferents parts del món. Ara són cables de fibra óptica per on circulen milions de Terabites. A escala mundial són imprescindibles aquests cables.

Però tornem al segle SXVIII quan l'estudi de l'electricitat és una cosa curiosa, no se li veu cap utilitat. Era un fenomen puntual, de descarregues com les guspires de la roba quan està carregada d'electricitat estàtica.

Al 1800 Alexandre Volta descobreix la pila que genera un corren continuu, estable.

Això possibilitarà la connexió entre l'electricitat i el magnetisme. Electromagnetisme. Això es descobrirà cap el 1820.

Faraday, un estudiós autodidacte, va descobrir en un manuscrit, que un corrent elèctric es mou al voltant dels pols Nord i Sud. Més endevant va descobrir la inducció que és la base dels acumuladors.

Aquests descobriments seran la base dels estudis de Tesla però encara no hi la teoria que s'anirà escribint poc a poc. Tesla creix en el context de que la industria incorpora avenços, bobines, resistències, etcètera abans que els laboratoris ho concretin o arribin a teoritzar-ho.

El 1884, Tesla arriba a EEUU i treballa amb Edison però al cap de pocs mesos muntarà la seva propia empresa. Tesla i Edison van mantenir moltes diferències al llarg de la vida.

1884 és l'any en que s'arriba a un acord per dividir el món en fusos horaris, meridians.

Tesla inventa el motor de corrent altern. Més endavant, el 1888 patenta amb el número 381.968 el motor elèctric magnètic. És en aquests anys de molts invents que Tesla s'envolta de tècnics, advocats especialistes en Patents, per la compentència amb altres inventors.

Proposa torres d'alta tensió pel transport d'elècticitat alterna amb compentició amb Edison que defensa que el corrent elèctric ha de ser continuu.

Per l'Exposició de Colombina a Chicago del 1893, Tesla i Westinghouse guanyen el concurs i serà on Tesla es donarà a conèixer. 

Després d'això renuncia a totes les seves patents, no se sap perquè ho va fer.

De nou a Europa, cap el 1899 Herz descobreix les ones electromagnètiques que més tard donen lloc a la radio. Herz les genera a conciència i les dibuixa.

Tesla també entra en litigi per la patent de la radio. 

Es diu que Nikola Tesla no feia plànols, sinó que ho memoritzava i visualitzava tot. També es diu que només dormia tres hores al dia. Bona part de l'etapa final de la seva vida la va viure absort en el procés judicial que va iniciar per la invenció de la ràdio, que es disputava amb Marconi, ja que Tesla havia inventat un dispositiu similar almenys 15 anys abans que ell. En la dècada dels seixanta el Tribunal Suprem dels Estats Units va dictaminar que la patent relativa a la ràdio era legítimament propietat de Tesla, reconeixent-lo legalment, poc abans de la seva mort, com a inventor d'aquesta, si bé això no va transcendir a l'opinió pública, que continua considerant Marconi com el seu inventor.

Segons certs rumors, a mesura que envellia es tornava més i més excèntric; a la fi de la seva vida vivia constantment en hotels, dels quals partia (a la recerca d'un altre de nou) quan no podia pagar els comptes exorbitants. Periòdicament convocava a la premsa per a presentar algunes de les seves invencions, fins les més excèntriques. Per exemple, va proposar il·luminar part del desert del Sàhara perquè els marcians vegessin que la Terra era habitada i tenia éssers intel·ligents. En els seus darrers anys va viure sol, eixut i desconfiat.


Maria Sabaté







COS HUMÀ 2. L'ORÍGEN DE LA VIDA. CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA

Prof. Dr. Enric Contreras Barbeta.  Especialista en hematologia i hemoteràpia per la UAB. Fa 5000 milions d'anys es va formar el sol, fa...