30 de maig 2024
Prof. Maite Rada Caballé Llicenciada en Història Antiga i Arqueologia. Master en Egiptologia
L'estudi de les Piràmides data de 250 anys. A les Piràmides no hi queda res, estan absolutament saquejades. Ara bé, els grecs i romans ja es van interessar per les Piràmides. Herodot (S.V aC) ens parla del mètode constructiu. Diodor de Sicilia que va viure el segle I aC i fou contemporani de Juli Cèsar i August ens diu que a les Piràmides hi treballaven unes 360.000 persones i que tardaven uns 20 anys. Gabriele Capodilista del segle XV va explicar que les Piràmides eren els graners del Faraó.
La feina dels Faraons era preocupar-se per la població, que tinguessin vivenda i menjar.
Any 820 aC el califa Al-Mamun va fer un saqueig a les Piràmides fent uns forats al lateral de les construccions que ara són els accessos que s'util.litzen per accedir-hi. Al-Mamun va arribar a la càmara sepulcral i no hi va trobar res. Algú ja s'havia adelantat.
La cultura faraónica s'inicia cap el 3100 a C. Pels egipcis els més important era el sol i des d'ell es calculava tot.
La Enéada la paraula s'util.litza per denominar el conjunt de nou deus que conformaban la Cosmogonía de Heliopólis creada pels sacerdots d'aquesta ciutat. Formaven part d'ella: Atum, Shu, Tefnut, Nut, Geb, Isis, Osiris, Neftis i Seth. A partir que el sol surt, es fa de dia per tant el món existeix.
Però: com surt el sol?. Hi ha dues versions:
1 .- Un turonet ajuda el sol
2 .- La flor de lotus.
Quan es plantejen com fer les seves tombes imitaran el turo que s'apropa al sol.
Les primeres construccions funeràries seran les MASTABES cap el 3100 aC.
A la tercera dinastía IMHOTEP serà el constructor de les Piràmides. La seva màxima obra fou la piràmide esglaonada de Djoser, la primera piràmide d'Egipte, dins del complex funerari que va bastir per a aquest faraó i que comprenia, a més a més, temples, pavellons, corredors i galeries, capelles, sales i magatzems.
Per fer les piràmides calculaven llur situació en base a la observació del moviment del sol i les estrelles.
Saqqara és una gran necròpolis situada prop de Menfis, al sud del Caire; va estar en ús des de la dinastia I (3050 aC) fins a l'època cristiana (540).
El monument més conegut n'és la piràmide esglaonada de Djoser, construïda durant la tercera dinastia, així com lapiràmides arruianda del faraó Userkaf de la dinastia V, situada a l'esquerra.
La piràmide de Meidum és una piramide situada al llogaret de Meidum, al sud de Menfis (Egipte). Fou construïda probablement per Huni, al final de la dinastia III de l'antic Egipte, i fou modificada per Sefru, primer faraó de la dinastia IV. La seva datació, això no obstant, és controvertida, i molts egiptòlegs pensen que va ser construïda per Snefru. El nom d'Huni mai s'ha trobat a la piràmide o a la vora. Les mastabes de la vora, principalment la mastaba 16 i la mastaba 17, foren probablement construïdes per als fills del faraó Snefru.
La piràmide va ser inicialment esglaonada de fins a 8 esglaons (una primera fase de 7 i més tard se'n va afegir un vuitè). Va ser la segona piràmide esglaonada més gran de les acabades. Snefru la va modificar per convertir-la en una piràmide pura. L'altura amb 8 escalons degué ser d'uns 85 metres. Al convertir-la en piràmide sembla que no va resistir i llavors Snefru va construir la piràmide de Dashur. Les investigacions arquitectòniques però no han trobat cap rastre que permeti assegurar la modificació i l'ensorrament, i si va passar potser no fou durant la construcció afegida per Snefru sinó més tard; alguns fins i tot pensen que les parts que manquen es van arrencar per fer servir en altres monuments.
La piràmide encorbada o piràmide romboidal és una piràmide construïda pel faraó Snefru a Dashur. El seu nom antic fou la piràmide brillant. Es creu que va poder ser planejada així des de bon començament (però, altres opinions diuen que fou un canvi a mitjan construcció) i es caracteritza pel fet que a mitjana alçada fa un canvi d'inclinació. Segons el primer angle de 52 graus, l'alçada total hauria estat d'uns 130 metres. El segon angle fou de 43 graus. Es creu que la seva construcció no es va completar com estava previst perquè van aparèixer esquerdes a l'interior, per culpa del terreny. La seva alçària total va quedar en 105 metres. Una vegada deixada com està, el faraó potser va decidir acabar la de Meidum.
La piràmide roja fou la darrera piràmide construïda pel faraó Snefru de la dinastia IV de l'sntic Egipte i probablement el seu temple mortuori. És la segona piràmide més gran d'Egipte, si bé pel seu angle d'inclinació (una mica més de 43°) és menys alta (amb 104 metres, és la quarta del país). Fou la primera piràmide autèntica que es va bastir a Egipte.Rep el seu nom de la pedra vermella que es va usar per al seu recobriment, procedent de les pedreres de Tura. També se l'anomena piràmide del nord. La piràmide roja té una base quadrada de 220 metres de costat i una altura de 104 metres. S'hi han trobat gravats cartutxos de Snefru. Fou iniciada la construcció entre el 22è i el 29è any del regnat de Snefru. Al cap de dos anys, s'hi havien construït sis capes de pedra i, en 4 anys, estava completada en un 30%. Es va acabar en 17 anys.
Per fer les piràmides hi treballaven la població d'Egipte que eren equips de persones especialitzades que vivien prop de les construccions. Es consideràven funcionaris especialitzats. En les ciutats hi vivien els obrers amb llurs famílies, estaven organitzats amb botigues i oci, tots treballaven.
Al costat de les ciutats dels treballadors s'hi han trobat cementiris i antics canals d'aigua que facil.litaven el transport i l'arribada de grans pedres, cal recordar que no feien servir la roda. Les pedres de les canteres del sud del païs passaven pel Nil i es desplaçaven damunt de trineu de fusta.
CONJUNT PIRAMIDAL. es construia un Temple Baix al costat del riu, funcionava com espai de recepció i el Temple Alt on es feien els cultes diàris al Faraó difunt amb ofrennes.
PIRÀMIDE DE QUEOPS, fou la construcció que aglutinà tots els coneixements constructius. A partir de Queops es faran més piràmides però seràn més petites.
La Vall dels Reïs, Luxor de l'Imperi Nou no són piràmides sino que la ciutat dels morts està sota una muntanya en forma de piràmide.
A Sudàn trobem les piràmides de Núbia són les piràmides que van ser construïdes pels governants dels regnes cuixita (centrats a Napata i Méroe) i egipci. Abans de la construcció d'aquestes piràmides cuixites (que es troben en l'actual Sudan), no hi va haver construcció de piràmides a Egipte i la vall del Nil durant més de 500 anys.
L'àrea de la vall del Nil, coneguda com a Núbia, que es troba en l'actual Sudan, va ser la llar de tres regnes cuixites durant l'antiguitat. El primer tenia la seva capital a Kerma (2600-1520 aC). El segon se centrà en Napata (1000-300 aC). Finalment, l'últim regne se centra al voltant de Mèroe (300 aC-300 dC).
Kerma fou el primer estat centralitzat de Núbia, amb les seves pròpies formes indígenes d'arquitectura i costums funeraris. Els últims dos regnes, Napata i Mèroe, estigueren molt influenciats per l'antic Egipte, culturalment, econòmicament, políticament i militar. Els regnes cuixites, al seu torn, va competir fortament amb Egipte. De fet, durant el període tardà de la història de l'antic Egipte, els governants de Napata van conquistar Egipte i l'unificaren. Els napateus van governar com a faraons de la dinastia XXV d'Egipte. La dominació napatea d'Egipte va acabar amb la conquesta assíria el 656 aC.
Finalment, es van construir aproximadament 255 piràmides en tres llocs a Núbia, durant un període d'uns pocs centenars d'anys, per servir com a tombes per als reis i reines de Napata i Mèroe. La primera en va ser construïda al lloc del-Kurru, incloent-hi les tombes del rei Kashta i el seu fill Piye (Piankhi), juntament amb els successors de Piye Shabaka, Shabataka i Tanwetamani. Es van construir catorze piràmides de les seves reines, diverses de les quals eren famoses reines guerreres. Això pot ser comparat a les aproximadament 120 piràmides molt més grans que es van construir a l'antic Egipte durant un període de 3.000 anys. Posteriorment, es van localitzar piràmides napatees a Nuri, a la riba oest del Nil, a Núbia Superior. Aquesta necròpolis va ser el lloc d'enterrament de 21 reis i 52 reines i prínceps com Anlami i Aspelta. Els cossos d'aquests reis van ser col·locats en enormes sarcòfags de granit. El d'Aspelta pesava 15,5 tones, i la seva tapa en pesava quatre.La piràmide més gran i antiga a Nuri és la del rei napateu, i faraó de la XXV dinastia, Taharqa.
