diumenge, 25 de febrer del 2024

GABRIEL FERRATER. El Poeta que va sacsejar el panorama literari català

 22 de febrer 2024

Professor Sr. Joan Tre i Arnal  Docotor en Filologia Catalana.

GABRIEL FERRATER fou un gran poeta i un gran intel.lectual, segurament va ser el poeta més gran in més influent del segle XX. Fou bandejat i no massa estimat per la cultura oficial entre d'altres coses perquè el consideraven un viciós i és que bebia molt i era una pendó.

Aquest darrer aspecte de la vida de Ferrater també ho van viure autors i intel.lectuals com Hemingway, Oscar Wilde, E. Adgar Poe, Baudelaire, Shakespeare o Santiago RussinyoL -que era addicte a la morfina- Tots ells, amb vicis reconeguts, a les seves èpoques es van veure menystinguts.

G.Ferrater va nèixer a Reus, al Raval de Santa Anna. Provinent d'una família molt rica que es dedicava a la comercialització i exportació del vi. 

El seu pare era molt sensible i fantasiós, poc pràctic i també era un reconegut catalanista i republicà però va ajudar molta gent de dretes per salvar-los dels anarquistes. A casa dels Ferraté (En Gabriel canvià el cognom per FERRATER) hi havia una biblioteca que ocupava un pis sencer i que cada setmana rebia les darreres novetats literàries. Els tres germans Ferreté; en Gabriel, en Joan i l'Amàlia, tenien accés lliure a la biblioteca familiar, sense cap limitació a l'hora d'escollir un llibre per llegir. 

La seva mare, l'Amàlia Soler, era molt culta però una mica snob, el seu fill preferit era en Gabriel.

En Gabriel no va anar a l'escola fins els 10 anys perquè el seu pare tenia unes idees molt pròpies sobre la pedagogia i també perquè hi havia molta tuberculosi. A casa tenien una dida alemanya. A taula es parlava de literatura. En Gabriel era un alumne caótic, sols aprobava el que li agradava. No va acceptar mai el sistema educatiu, sols estudiava les assignatues que li agradaven. 

El juliol del 1936 es produeix l'esclat de la Gerra Civil, en Ferrater explica les coses que li van afectar dels primers temps de la guerra al poema In Memoriam: 

"Quan va esclatar la guerra , jo tenia catorze anys i dos mesos.

De moment no em va fer gaire efecte.

El cap m'anava tot ple d'una altra cosa, que ara encara trobo més important.

Vaig descobrir Les Fleurs du Mal, i això volia dir la poesia, certament."

El meu col.legi de capellans el van cremar, i el Guiu

que era el sergent que ens feia gimnàstica premilitar, i l'odiavem tots...

el Guiu, havia estat assassinat a trets,

i ens van contar que havia costat molts, perquè portava

una cota de malla sota la disfressa de velleta pagesa , i al cistell,

sota els ous, hi amagava tres granades..."

El Gener del 37, en plena guerra, comença el batxillerat. Els professors el tenien com un cas perdut però ell era un lector empedernit.

El Març de 1938, la família ha d'abandonar Reus cap a Barcelona i després a l'exili. S'instal.len a Burdeus, a casa d'uns amics, el Chateau Peiro. 

Per Gabriel Ferrater, ser a França li obre un món. Es matricula al Liceo Francés on apren l'idiomes. De fet arribaria a parlar vuit idiomes: català, castellà, anglés, francés, alemany, polonés, rus, grec i llatí, alguns d'ells els va aprendre de forma autodicàctica.

Quan, a l'any 1941, torna a Reus, va haver-se de tornar a matricular de 4t. i 5è. de batxillerat. Però, ja aleshores, duia una vida nocturna molt intensa. El 43, va anar a fer la mili durant 3 anys, en tenia 24 i encara no havia acabat el batxillerat que va tardar 12 any en finalitzar.

Va matricular-se de Ciències exactes que no va acabar. 21 anys més tard es va llicenciar en Filosofia i lletres per la insistència dels companys de que es presentés als exàmens doncs volien contractar-lo com a professor per la recent inaugurada Universitat Autonoma de Barcelona. 

Gabriel Ferrater acaba anant a viure a Barcelona i el barri que més freqüentava era el barri cinquè (Barri Xino, tal i com es coneixia) i el Bar Pastis (que encara existeix).

Els negocis que va tornar a iniciar el pare no li funcionen. així que en Ricard Ferraté contracta una assegurança de vida que ha d'incloure, si o si, una clausula per suicidi. Quan va fer un any d'aquesta assegurança, el pare es suicidà. De fet, dels cinc membres de la familia, tres s'acabaran suicidant. Sols l'Amàlia (la filla) va morir de mort natural. En Gabriel Ferrater no va parlar mai dela mort del seu pare.

A Barcelona, Ferrater coneix Josep M. Martin i comença a escriure critiques d'art a la revista LAYE. Se'l considerava un gran crític. També va arribar a pintar 5 o 6 quadres. Es va començar a relacionar amb el poetes Valentí Fiol i Joan Vinyoli .

Mentre Gabriel Ferrater no estava gens interessat en publicar i va començar a treballar com traductor. El 53 es comença a veure amb J.V.Foix i Carles Riba . Foix deia d'ell que era una persona molt intel.ligent i que era l'únic que li podia comentar els treballs.

En Ferrater comença escriure poesia per un fracàs amorós amb la neboda de'n Barral. LaCateta Roja. Ella es deixà festejar durant dos anys però no n'estava enamorada.

Jo sé que (Tú) no l'estimes

No ho diguis a ningú.

Jo: Gabriel poeta. El que escriu el poema. Li parla a ella, a la noia (Isabel Rocha) A qui no estima? Al Gabriel enamorat.

A partir d'aqui escriu "Da nuces pueris" i "Menja't una cama" Amb aquests dos llibres ja esdevé un poeta important.

1961 comença un amor amb Helena Valentí, 18 anys més jove que ell que ja en tenia 39 (Ella 21). Helena va ser l'amor de la seva vida, era una noia revolucionaria, feminista que va arribar a escriure 4 o 5 novel.les.

D'aquesta relació, en Ferrater, va escriure "Poema inacabat". És un dels seus grans poemes. La història amb Helena va ser una relació passional. Ella marxa a estudiar a Londres i ell la segueix per viure plegats. La convivència amb un home depressiu, alcohólic i drogroadicte es fa difícil, tot i que Ferrater li arriba ademanar que es casi amb ell. Llavors va ser quan l'Helena li va dir que no i que se n'anés.

Ferrater marxa i va a Frankfurt on coneix una noia americana, 19 anys més jove. Jill Jared. Ella és una persona molt culta que estabilitza en Gabriel. Es casen a Gibraltar i al 1965 van a viure a Sant Cugat. Ell treballa a Seix Barral però en sortir de treballar segueix amb la seva rutina de sortir i beure sense control. Al cap de tres anys, la seva dona, cansada, va a viure a Madrid amb la seva mare. Ell, a més, devia molts diners a les llibreries.

A l'alcohol se li afegeixen els barbiturics. L'any 1968 publica "Les dones i els dies"

El 1969, al claustre del monestir de Sant Cugat comencen les classes de la Universitat Autónoma de Barcelona on ell hi donarà classes, després que l'obliguessin a examinar-se per tenir la llicenciatura de Filosofia i Lletres. els alumnes encara el recorden per lo trencadores i innovadores que eren les seves classes. Normalment acabava les classes amb els alumnes al bar i cada dia acabava ben begut però a les classes sempre hi ananva seré. 

El metge li havia prohibit l'alcohol per la sirrosi que arrossegava. Seria a pocs dies de fer els 50 anys que es va suicidar prenent molta ginebra i deprés posant el cap dins una bossa de plàstic. Era el 27 d'abril de 1972.

L'any 2022 es va celebrar el centenari del seu naixement i el 50é. aniversari de la seva mort.

"Cançó del gosar poder"  el va recitar ell mateix (Aquest enllaç duu al Youtube) al Gran Price de Barcelona el 25 d'abril de 1970.


Maria Sabaté. 






dissabte, 10 de febrer del 2024

L'HERÈNCIA, EL TESTAMENT, ELS PACTES SUCCESSORIS, LA SUCCESIO INTESTADA, L'HEREU, LA LEGITIMA I EL DRET D'US DE FRUIT.

8 de febrer de 2024 

Sra. Rosa Torra Bernaus. Inspectora Tributaria i advocada.

El Codi Civil de Catalunya, que recull la majoria del dret civil català, està format per sis llibres, i cada llibre format per títols, capítols i seccions.  El Dret Civil Català és l'eina que tenim per explicar tots els aspectes privats o públics de les persones  El dret civil és el conjunt de normes jurídiques i principis que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques, de caràcter privat i públic, o inclús entre les últimes, sempre que actuen desproveïdes d'imperium

Tota persona que ha nascut a Catalunya o ja fa 10 anys que hi viu o per aquelles persones que fa entre 2 i 10 anys i van a Registre Civil per adquirir el veinatge civil català

El veinatge civil és el lligam que determina la subjecció d'una persona al dret personal d'una determinada comunitat autònoma amb dret civil propi o al dret civil comú.

Si es té un fill a l'estranger, a aquest se li aplicarà la llei del païs on viu.

TESTAMENT OBERT que es pot fer a partir dels 14 anys 

TESTAMENT HOLOGRAF  d'acord amb l'art. 421-17 C.Civ.Cat, cal que estigui escrit i signat de manera autògrafa pel testador amb la indicació del lloc i la data de l'atorgament. Si conté paraules ratllades, esmenades, afegides o entre línies, l'atorgant les ha de salvar amb la seva signatura. Cal, a més, que es presenti davant del jutge o el funcionari competent a fi que se n'ordeni la protocol·lització. El testament hològraf només pot ser atorgat per les persones majors d'edat i pels menors emancipats.

Quan es produeix una defunció es demanen els següents documents:

  • Certificat de defunció
  • Certificat de darreres voluntats
  • Certificat d'assegurances de vida
L'HEREU, és la persona a qui de li deixa tot el que no es deixa als altres. L'hereu paga els deutes del difunt i paga als altres la part de l'herència que no li correspon. Sempre s'ha de designar un hereu.

ÚS DE FRUIT, normalment és dona al cònjugue i els fills tenen la nua propietat. Això és fa amb les propietats, sobretot, però si hi ha diners i es deixen amb us de fruit, aquests diners no es poden gastear. Si no hi ha testament, el Dret Civil Catala l'atorga directament al cònjugue 

PACTES SUCCESSORIS són, segons el dret civil català, aquells contractes o convenis subscrits entre vius, que tenen per objecte ordenar la successió per al moment de la mort  d'algun dels atorgants, sigui per via universal, mitjançant la institució d'hereu (anomenats heretaments), o per via particular, mitjançant la realització d'atribucions a títol particular.

El pacte d'heretament pot afavorir una o diverses persones amb la qualitat d'hereu (si l'afavorit és part del pacte) o amb la crida a l'herència (si l'afavorit no és atorgant del pacte, en quin cas la seva qualitat d'hereu només es farà efectiva en el moment de la mort del causant si el pacte no ha estat revocat pels atorgants o no ha quedat sense efecte per qualsevol altra causa).

Els pactes successoris tenen caràcter familiar, ja que hom només pot atorgar-los amb les persones següents:.

  • El cònjuge o futur cònjuge.
  • La persona amb qui conviu en unió estable de parella.
  • Els parents en línia directa sense limitació de grau en línia col·lateral dins del quart grau, en ambdós casos tant per consanguinitat com per afinitat.
  • Els parents per consanguinitat en línia directa o en línia col·lateral, dins del segon grau, de l'altre cònjuge o convivent.

La seva regulació legal, a Catalunya, és l'establerta en el Capítol I (Els pactes successoris) del Títol III (La successió contractual i les donacions per causa de mort) del Llibre IV (Successions), del Codi civil de Catalunya.

El Dert Català diu que en el testament es pot fer el que es cregui convenient però és obligatori deixar el 25 % del total, que és la LLEGITIMA. La llei ho explicita.

Si no hi ha testament ni cap pacte successori, l'ordre a Catalunya per establir un hereu i segons el Codi Civil Català en el seu llibre IV: SUCCESSIONS, el el TITOL IV, Capítol II, diu:

Persones cridades a l'herència

Descendents

En la successió intestada, l'herència es defereix primerament als fills del causant, per dret propi, i a llurs descendents per dret de representació (Art. 442-1 Codi Civil Catalunya). 

El parentiu per adopció produeix els mateixos efectes successoris que el parentiu per consanguinitat. Per tant, la persona adoptada i els seus descendents adquireixen els drets successoris abintestat respecte a la persona adoptant i la seva família, i aquests respecte a aquells, quedant extingits, sense perjudici d'algunes excepcions legals, els drets successoris entre l'adoptat i els seus parents d'origen.

Si algun dels fills ha premort al causant i aquest fill va deixar descendents, aquests descendents heretaran per estirps, d'acord amb el dret de representació

Si els fills o altres descendents concorren, en el moment de la defunció, amb el cònjuge vidu del causant o convivent en unió estable de parella supervivent, aquest darrer tindrà els drets que s'indiquen en el següent apartat.

Cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella

El cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella, si hi ha fills o descendents del causant, té dret a l'usdefruit  vitalici de la totalitat de l'herència. En cas de no haver-hi fills ni descendents, el cònjuge vidu o convivent en unió estable de parella esdevé hereu, sense perjudici que si els pares del causant viuen tenen el dret a la llegitima en l'herència del seu fill.

Ascendents

Si el causant mor sense fills ni descendents i sense cònjuge o convivent d'unió estable de parella, passen a ésser hereus els progenitors, a parts iguals. Si només en sobreviu un, aquest passa a ésser únic hereu de tots els béns. A manca de progenitors, l'herència passa als ascendents de grau més proper. Si hi ha dues línies de parents del mateix grau, l'herència es divideix per línies i, dins de cada línia, per caps.

Col·laterals

A manca de fills, altres descendents, cònjuge o convivent i d'ascendents, l'herència passa als parents col·laterals fins al quart grau. En primer lloc a favor dels germans, per dret propi, i dels fills de germans, per dret de representació. A manca de germans i de fills de germans, l'herència passa als altres parents de grau més pròxim en línia col·lateral, dins del quart grau, per caps (per parts iguals cada un d'ells, sense tenir en consideració estirps o línies de parentiu.

Generalitat de Catalunya 

En defecte de les persones indicades anteriorment, l'herència passa a correspondre a la Generalitat de Catalunya.


Ser parella de fet, a Catalunya, tampoc garanteix poder cobrar les herències. Val la pena fer-se parella de fet amb escriptura notarial. Si hi ha fills ja es reconeix la parella de fet però pot haver-hi problemes a l'hora de cobrar alguns conceptes, per exemple: la pensió de viudetat.

Document de Voluntats anticipades, és interessant tenir-lo en compte. Es pot fer davant notari. També als CAPs i ja nomes amb el metge de capçalera. També es pot fer poders preventius per establir una persona que es faci responsable d'algunes gestions que es poden limitar. Això ho fan persones amb malalties degeneratives i Alzheimer.  

Un Marmaço és la persona que des del testament s'encarrega que reparteixi l'herència. 

Desheretar un fill és possible i es pot aconseguir que no cobri la llegitima. La legislació no és massa clara, però es pot desheretar un fill per causa del fill, o sigui no hi ha relació perquè el fill no vol veure el pare. Es pot fer però t'han d'informar molt bé, a l'hora de fer el testament.  Des del 2022, el Parlament,van dir que el que sigui deseheratat ha de ser qui demostri que no té cap relació amb el difunt.

També s'haura de tenir en compte designar qui ha de tancar l'empremta digital del difunt. 

En el testament, s'haurien de posar, les inversions, dipòsits, actius financers, assegurances, hipotèques, cotxes finançats. 

Si algú hereta uninmoble hipotecat pot passar que la hipoteca passi a ser de l'hereu. Per això és important consignar-ho explicitament al testament. 

Maria Sabaté.








dimarts, 6 de febrer del 2024

PERQUÈ LA INTEL.LIGÈNCIA ARTIFICAL NECESSITA INCORPORAR LES HUMANITATS?

25 gener 2024

Professor: Joan Manuel del Pozo Alvàrez . Doctor en filosofía. Professor emèrit.

L'any passat vàrem parlar de Les aportacions i els reptes  a lA Intel.ligència Artificial. Avui, també, tenirm una efemèride a la Vila, l'Institut Eugeni d'Ors fa 90 anys. Els Instituts, al llarg de la seva existència, han donat molta formació humanística i filosófica a alumnes que han arribat a ser molt bons professionals.

Rudyard Kipling  escriptor britànic nascut a l'India, fa 100 anys va fer una poesia sobre les màquines que diu: "Les màquines són fills/es del teu cervell (humà)" 

A l'igual que l'IA és fruít de l'home, és la nostra filla i ens n'hem de cuidar.

CONCEPTES.

Intel.ligència Artificial: Hi ha moltes definicions però l'IA és una tecnologia avançada de la vella tecnologia informàtica que té els seus inicis fa uns setanta anys. Als anys 50, la programació, el software ja li van posar el nom Intel.ligència Artificial en veure els avenços que feien. 

La IA, diuen, no es absolutament INTEL.LIGENT però és ARTIFICIAL.  

Als anys 50, els programadors ho van batejar com CIBERNÈTICA ,paraula d'origen grec que significa l'art de pilotar un navili - el pilots del vaixell el pilota però no decideix cap on va. El nom Cibernètica el van canviar per IA.

IA és una informàtica avançada amb capacitat de fer moltes coses.

La persona Intel.ligent sap triar, mira en profunditat les coses per escollir. La IA no sap entendre la profunditat de les coses. No sap triar.

Les Humanitats arrenquen dels grecs, i té un renaixement als segles XIV i XV. L'Humanisme està associat a la construcció de la persona humana. 

Protàgoras digué: L'esser humà és la mesura de totes les coses. 

Terenci: Sóc ésser humà i tot el que és humà, m'interessa. 

L'humanisme està fet sobre tot en la llibertat de l'èsser, fé en l'intel.ligència, fé en la paraula, l'ètica, el compromís social i l'interés per l'oratoria perquè en la paraula hi ha el poder de convicció. Sent un bon orador es pot ser un bon polític. 

Mario Quintana diu: Els fets de la vida són els aspectes secundaris de la realitat. 

Els fets són importants però ho és més l'interpretació dels fets. La IA no té capacitat interpretativa perquè aquesta capacitat és estrictament humana. La nostra intel.ligència està lligada a les emocions.

Perquè és necessaria la IA?

Els fabricants d'IA creuen que no necessiten les humanitats però l'IA és molt poderosa i reforça els poder d'uns sobre els altres.

L'aprenentatge dels límits del poder ho donen les humanitats. Els poderosos haurien d'aprendre quins són els límits del poder per no traspassar-los. Qui passa els límits, els deus el condemnen.

Si tú tens més eines pots fer més mal. Els productors d'IA són els amos del nostre TEMPS. Ens han fet esclaus de les màquines. Des de Google hi ha la idea que han aconseguit alterar el temps de la gent.

El punt de vista dels usuaris: La nostra privacitat està en joc. La convicció de que la nostra llibertat i intimitat estan amenaçades.

ARISTOTIL  afirmava que l'única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons, com defensava Plató—el món de les idees i el món de les coses—, sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers, i la seva constant transformació.

KANT  defensava el nostre món simbólic.

El món simbólic inclou el llenguatge. el llenguatge ens ha fet humans. 

La nostra riquesa comunicativa és molt gran però no és bona perquè estem a l'època de la post veritat i vivim en mig de molta mentida i Fakenews. Els sofistes deien que la veritat no era important, lo important és guanyar en el debat.

Ara no et pots fiar de cap comunicació i això és un atac directe a la democràcia. Ara els diners corren per comprar dades que és on es fan els diners: Meet, X (Antiga Twitter)... 

CHAPLIN a El Gran Dictador va dir: Hem progressat molt depressa però ens hem empressonat nosaltres mateixos. 


Maria Sabaté







 

dilluns, 5 de febrer del 2024

UN NOU TRIMESTRE. CURS 2023-2024 - 2n. TRIMESTRE


 Amb el nou any s'ha començat una nova tanda de xerrades amb el programa renovat amb propostes molt interessants



REPTES MEDIAMBIENTALS A CATALUNYA

11 de gener 2024 

Professora: Dra. Rosa Nonell Torres Catedràtica d'economia i investigadora.

Parlem del repte de Catalunya dins el Marc Europeu per la transició energética.

L'aigua, a Catalunya, sempre serà un bé escàs i això obliga a buscar noves formes de gestió.

A la Terra hi habitem uns 8.000 milions d'habitants que consumim recursos energétics i produim residus. El patró de creixement del s.XX és: extracció - producció - consum i producció de residus. D'això n'anomenem Model Lineal  que s'enfronta al Model circular que proposa la cultura dels productes reciclables.

La producció d'electricitat suposa molta contaminació i molts residus. 

Comencen a sortir les idees del Drecreixement i en front d'això hi ha la idea de creixement sostenible.

Exemples d'empreses molt contaminants:

- Les granges d'ordinadors per les criptomonedes, que estan endollades permanentment a la xarxa elèctrica.

- Exportar residus, pellets de plàstic.

- Les grans empreses de moda són molt contaminants. Produeixen molt perquè ens han acostumat a no aprofitar la roba.

Per participar en l'economia circular, els particulars han de tenir incentius. 

En temps de canvi climàtic, existeixen fenomens com:

- Més CO2 a l'atmósfera que reté més la calor.

- Incendis més complexos.

- Onades de calor.

- Molta més virulència dels fenòmens atmosfèrics.

- Desglaç de les glaceres i augment del nivell del mar.

Segons es va pactar a l'ACORD PARIS 2015 es té l'objectiu de mantenir la temperatura global per sota dels 2 graus. 

A la Mediterrània s'ha augmentat fins el 1,4 graus.

Amb les dades a les mans no es pot negar el canvi climàtic. Lo absurd és veure que hi ha partits polítics que són negacionistes.

A França ja estan restructurant les vinyes.

Impacte del canvi climàtic i risc econòmic:

- A l'agricultura, sequera perllongada, impacte en la producció.

- Impacte directe a la pesca.

- Cal una re-formulació del Turisme.

- Impacte en les infraestructures.

- Dificultats per l'accés a l'aigua, implica re-pensar el cicle de l'aigua i el seu abastament.

- Augment de malalties víriques i infeccioses.

- Problemes de salut mental.

- Inmigracions pel canvi climàtic.

El CO2 es produeix, primer per la producció de l'electricitat i el gran consum de carbó al món, segon per la util.lització del gas per produir-ne.

Les zones més riques del món és on es consumeix més energia. La India, Austràlia i la Xina són territoris on es consumeix molt carbó. Són territoris on encara no s'està fent la reconversió a les energies netes. Tots ells arriben al 75 % de la contaminació global. 

De l'us de renovables, Espanya està al 40 %, Catalunya al 30 %. europa vol arribar al 100 % en l'us de renovables i lidera la transició energètica.

Politiques de l'UE:

- Transició energètica i ecológica, el 2050 es volen tenir les emisions neutres.

- PACTE VERD.

- PLANS NACIONALS D'ENERGIA I CLIMA per establir objectius fins el 2030.

- Canvi tecnológic per l'us de camps fotovoltaics i eólics. 

A Espanya s'ha creat un Ministeri de Transició Ecológica. Si no es fa res en aquest sentit, el PIB d'Espanya caurà un 46 %.

Una peça clau passa per reformar el sector eléctric que és molt complicat perquè implica molts sectors.

Cal una política fiscal medioambiental.

Gestió de l'aigua i tractament d'aigües residuals i desanilització. I cal una bona política de reciclatge de l'aigua. A Andorra ja s'obliga a construir els habitatges amb un doble circuit d'aigua per re-aprofitar les aigües grises.

A Canadà, el transport de mercaderies es fa a la nit i es fa amb Inteligència Artificial.

A Londres, Amazon no pot entrar al centre de la ciutat per repartir.

La UE va inventar el Certificat d'Eficiència Energètica que a Catalunya no s'aplica.

Al nord d'Europa s'estan construint edificis on s'aprofita l'energia de la terra per climatitzar-los.

Politiques a Catalunya:

- La Llei 16/2017 de l'1 d'agost del canvi climàtic no s'ha desenvolupat per manca de diners i poca coordinació entre institucions. Hi ha també hostilitats entre territoris veïns.

Catalunya és molt lluny de la sobirania energètica.

Hi ha una oposició als parcs de molins de vent, retard en el desplegament de les grans infraestructures eóliques i solars, també hi ha una gran oposició vers aquestes grans infraestructures. Per exemple La MATT.

S'ha de veure qui guanya, qui perd, i com s'ha de compensar el territori que ha de patir les infraestructures. 

A Catalunya calen incentius positius.

Si volem encarar el futur a les ciutats s'ha de millorar el transport i que sigui gratuit.

Implementació de politiques medioambientals en positiu i oferir compensacions.

Cal adaptar-nos a cada territori i no imposar perquè el que val en un lloc, no serveix a l'altre. 


Maria Sabaté.






diumenge, 4 de febrer del 2024

MUSICA - GIACOMO PUCCINI

14 desembre 2023 

Professor Joan Vives Bellalta , és un flautista de bec, professor d'Història de la Música i divulgador musical. Des del 2017 és el redactor i presentador del programa de Catalunya Musica: "Tots els matins del món".

L'any 2024 se celebrarà el centenari de la mort de Giacomo Puccini (Luca 1858 - Brusel.les 1924).

Puccini es forma el segle XIX i es el segle XX es mantindrà en el seu estil que li donarà ressó en el món operístic. 

El 1924, any de la mort de Puccini es van fer les emisores de ràdio de tot l'estat, des de Barcelona.

A Itàlia, des dels segles XVII i XVIII, els autors havien de triar entre fer música per l'ésglésia o escriure ópera on, a pesar del risc, es podien guanyar molts diners.

Itàlia són els inventors de l'opera.  Claudio Montiverdi (1567-1643): Bel Canto que és el cant construit amb voluntat de bellesa.  Giuseppe Verdi (1813-1901) introdueix l'expressio dramàtica del romanticisme.

Puccini recull les tradicions del Bell Canto i l'expressió dramàtica. Això també ho ha seguit Wagner i els compositors francesos. Puccini, però, ho sintetitza tot. 

Els avantpassats de Puccini venen del segle XVII i són de Luca a la Toscana. Aquests avantpassats eren mestres de capella de la Catedral de Luca. Giacomo Puccini va estudiar al Conservatori de Milà. Ell no serà un compositor de capella. El treball de fi de carrera és La Missa de Glòria (1880) que és una gran obra i l'estrena a Luca. L'obra deixa entreveure  la força dramàtica que Puccini estava a punt de mostrar. L'orquestració i el sentiment general del drama  estableix un diàleg amb el Rèquiem de Verdi i constitueix, potser, una predicció de la futura carrera operística que Puccini desenvoluparia la resta de la seva vida. És considerada la millor composició de Puccini, fora de la producció de l'òpera. 

Ferdinando Fontana (1850-1919) era llibretista que treballava per diferents compositors, s'acabarà exilliant a Suissa el 1898 per ser socialista. Amb Puccini escriurá la primera ópera: La Villi que parla de dones d'aigua, sirenes. Estrenada el 31 de maig de 1885, explica el pas d'Ulises per la illa de les sirenes. L'altra ópera que van escriure plegats fou Edgar.

Puccini procedia, en el terreny creatiu, de forma molt pausada. El seu següent treball no va accedir als escenaris fins al 1889. Es tractava d'un drama líric que es basava en aquesta ocasió en una obra de l'escriptor francès Alfred de MussetLa coupe et les lèvres. El treball es va iniciar el 1884 quan Fontana va començar a treballar en el llibret. Puccini va acabar una primera composició el 1887 i l'orquestració el 1888. Edgar es va estrenar a La Scala el 21 d'abril de 1889 amb una tèbia resposta,  l'obra va ser retirada per a revisar-la després de la seva tercera actuació. En un diari milanès, Giulio Ricordi va publicar una defensa de l'habilitat de Puccini com a compositor, alhora que criticava el llibret de Fontana.

Totes les dones de les óperes de Puccini són dones fortes. S'anomenen les heroïnes de Puccini.

Després d'aquest èxit es compra una casa a Torre del Lago, tota la família està enterrada en aquesta casa. 

Manon Lescaut va ser una obra que agafa l'obra d'Abad Prevost del segle XVIII i es fa una gran ópera que s'estrena al Teatro Regio de Torí l'1 de febrer de 1893. Va ser un gran èxit. Els llibretistes foren Giuseeppe Giacosa (1847-1906) i Luigi Illica(1857-1919). El primer llegia l'obra en profunditat i treballava el text i el segon feia un resum de l'obra.

La Boheme agafa la història escrita per Henry Murger, francés i s'estrenarà al Teatro Regio de Torí l'1 de febrer de 1896, també col.labora amb els dos llibretistes. La Bohème atorgà a Puccini una tranquil·litat material important. Era ja un artista reconegut, el compositor operístic més admirat pel públic.

El 14 e gener de 1900, al Teatre Constanzi de Roma,s'estrena Tosca inspirada en l'obra de Victorien Sardou i també comptà amb la col.laboració de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica. El drama original s'estrenà a Paris el 1887 i Puccini el va veure a Milà protagonitzat per Sarah Bernhardt. A partir d'aqui Puccini i els seus col.laboradors treballaran tres anys amb molts entrebancs entre ells. L'estrena fou un gran èxit.

El 28 de maig de 1904 s'estrena a l'Escala de Milà Madama Butterfly també amb la col.laboració de Giacosa i Illica. Està basada en una història real japonesa i Puccini d'endinsa en el coneixement de la música japonesa que introduirà en la composició.

El 1919 s'estrenà Il Trittico. Aquesta peça està composta de tres òperes d'un acte: un episodi terrorífic (IL Tabarro), una tragèdia sentimental (Suo Angelica) i una comèdia o farsa (Gianni Schicchi). De les tres, Gianni Schicchi és la més popular, mentre que Il Tabarro n'és la menys. 

Turandot es la seva obra póstuma, li va quedar per escriure la darrera escena. Nesum Dorma és molt coneguda i vol dir que ningú dormi. Malgrat la crueltat de la seva trama, Turandot s’ha guanyat un lloc preeminent en el cànon del repertori universal i també en els cors dels públics de tot el món. Amb una partitura brillant i sense precedents, Puccini retrata la princesa sense ànima, freda i implacable en oposició a l’home decidit a guanyar-la costi el que costi. Puccini no va poder acabar el tercer acte de la partitura, moria l’any 1924 a Brussel·les abans de poder enllestir el duet final, i va ser el seu ajudant, Franco Alfano, qui va completar-la. La primera representació de l’obra al Teatro alla Scala de Milà el 1926 va ser una mena de rèquiem per a Puccini. Arturo Toscanini va dirigir l’obra fins a les últimes notes deixades per Puccini i després va baixar la batuta tot dient: “Aquí acaba l’obra del mestre. Després d’això, va morir”.


Maria Sabaté






COS HUMÀ 2. L'ORÍGEN DE LA VIDA. CONCEPTES BÀSICS DE GENÈTICA

Prof. Dr. Enric Contreras Barbeta.  Especialista en hematologia i hemoteràpia per la UAB. Fa 5000 milions d'anys es va formar el sol, fa...