CHAVIN DE HUÀNTAR, EL TATRE DEL MÉS ENLLÀ

16 maig 2024

Professor: Francesc Bailón Trueba  Llicenciat en Antropologia Cultural per la Universitat de Barcelona.

Chavin de Huàntar  està ubicada en el districte de Chavin de Huantar, a la provincia de Huari del departament d'Àncash, a la Cordillera Blanca.Declarada com Patrimoni de La Humanitat des del 1985. S'ubia a 462 quilometres al nordoest de Lima i té una elevació sobre el nivell de mar de 3.177 mts. El complex se situa a la confluència dels rius Huacheska i Monsa a la conca altra del diu Marañón que va ser un pas pre-inca des de la costa fins la selva per lo que va propiciar llur creixement i importancia per la recolecció d'insums i el trànsit de bèns. Va ser un centre administratiu i religiós , construit i ocupat en els anys 1500 i 300 AC. Les seves estructures estan construides a base de pedra i argamassa de fang.

Van crear el primer "Escape Room" per escollir el seu rei o reina. Era una cerimonia molt complexa.

Chavin vol dir "el mig"

Huàntar és una planta andina.

L'arqueóleg peruà Julio C. Tello ho va descobrir cap el 1919 i ho va fer mercés als camperols i als cuàqueros. Pedr Cieza de León ja ho va esmentar el 1548. 

Chavin de Huàntar no va crear cap imperi sols era un centre de peregrinación on hi arribava gent d'arreu. Té més de 40.000 hectàrees. Per construir-la van desviar el riu Monsa per evitar els desbordaments quan es fonia la neu de les montanyes. El centre cerimonial estava situat en un lloc estudiat. A mitja muntanya hi van situar una pedra on s'he reflectia el primer raig de sol el 21 de juny i el 21 de desembre.

Era un cultura xamànica. Qui manava eren el sacerdots. Va arribar a tenir més de 3000 habitants. Van governar sense guerres i sense exèrcit. 

Van ser els primers en domèsticar animals, van introduir un sistema de regar els camps i d'assecar els aliments com la papa, el blat i la quinoa. No van util.litzar la roda.

El 1972 Luis Lumbreras va descobrir una plaça de 21 metres de diàmetre. També tenien un calendari l'Altar de Choque Chinchay. 

S'hi han trobat 35 galeries subterrànees, fosques. els aspirants a rei havien de passar aquests 3 quilometres de galeries amb forats que donaven al riu. Els aspirants no hi havien de caure, doncs si ho feien era una morta segura. Les proves s'havien de fer en 24 hores. El final era el moments en que es reflectia la llum del sol sobre una pedra anomenada Lanzón, esculpida.

FASE 1: els arpirants es presentaven i feien ofrenes

FASE 2: Prenien la beguda hachuma o cactus de Sant Pedro 

Fase 3: els donaven un droga alucinogena que dilatava el ulls, les faves de yopo triturades o la resina de virola D'aquesta forma els era possible veure-hi als tunels.

Util.litzaven els al.lucinògens per alterar la ment i controlar el poble.

Als tunels l'aigua corrents aterria els aspirants amb el so. També hi havia sales on hi situaven persones que imitaven el so de diferents animals; jaguars, serps... i cada sala tenia una acústica diferent.

Chavin de Huàntar va ser la primera civilització precolombina en fer ceràmica i teixits. També van fer objectes de metalls. 

Elements de l'arquitectura de Chavin de Huàntar: Caps de claves que són figures antropomórfíques que tenien un cap que representava la transformació d'un èsser huma en un felí, darrera el cap hi havia un perllongació que s'inseria en el mur. 

El Lanzón, monolític d'una sola peça de 4,5 metres d'alçada. Estava situat al final de les galeries i els aspirants se'l trobaven. Es creu que els sacerdots hi abocaven sang per damunt perquè tingués una aparença més sinistre.

Estel.la de Raimondi de 1,98 metres d'alçada.

L'Obelisc Tello estava situat en el punt on el futur rei o reina començava i acabava les proves.

El 1966 el Dr. Luis Lumbreras va descobrir ossos d'animals i humans que sembla que van ser menjats, el que representa que s'havien fet sacrificis humans i van practicar l'antropofagia.

El 2018 es van descobrir 3 galeries més i mercès a robots s'hi van trobar enterraments de reis i reines amb el cap deformat.

Es pensa que la gent de Chavis de Huàntar provenia de Caral Supe perquè Caral Supe va desapareixer sobre el 1500 Ac i Chavin de Huàntar va començar centa anys després. El 550 AC a Chavin de Huàntar hi va haver un terratremol i la gent comença a marxar per la desconfiança en el poder diví i els reis i sacerdots.

El seu llegat seran els Azteques, Maies, Inques...

Maria Sabaté

Al Programa IBERMEDIA He trobat la fitxa tècnica de la pel.licula sobre Chavin de Huàntar del 2015. 

EL TEATRO DEL MÁS ALLÁ. CHAVÍN DE HUÁNTAR

PAÍS:

ESPAÑA

PRODUCTOR / COPRODUCTORES:

WANDA FILMS, CINECORP SAC (Perú)

AÑO DE LA CONVOCATORIA:

2014

AÑO DE ESTRENO:

2015

GÉNERO:

SINOPSIS

Hace unos 3300 años, en el actual Perú, aparecen los primeros santuarios donde una clase de especialistas – sacerdotes, herederos de la tradición chamánica, se erigen en gobernantes teocráticos y dominan sobre la población común. El más importante fue el de Chavín de Huantar.
De la mano del Dr. John Rick, de la Universidad de Stanford, y del Dr. Luis Lumbreras, uno de los arqueólogos más brillantes de Latinoamérica, trataremos de desvelar los misterios que todavía atesoran los muros pétreos de este enigmático santuario.
Realmente Chavín de Huantar era un escenario, en el que se representaba el teatro del más allá. Los sacerdotes ponían en escena una complicada liturgia, que reforzaba su poder ante los peregrinos que acudían al santuario en busca de respuestas. Utilizaban sustancias alucinógenas y todo tipo de efectos sonoros, olfativos y acústicos para manipular las percepciones que experimentaban los neófitos cuando se sometían a sus siniestros procesos iniciáticos. Todo estaba en función de una elaborada estrategia de convencimiento. Este fue el principio de la desigualdad y el desequilibrio social.
La casta de sacerdotes y especialistas se colocó en la cima de la pirámide social y pudieron mantener su autoridad durante 800 años, sin la necesidad de ejército.
Mediante recreaciones en 3D, reconstruiremos el templo, tal y como fue edificado en sus diferentes fases. Las secuencias dramatizadas con actores y figurantes, nos aproximarán a los rituales secretos que se realizaban en las galerías subterráneas y a los que tenían lugar en las grandes plazas ceremoniales públicas.

FICHA TÉCNICA

DIRECTOR(ES):

Jose Manuel Navoa

GUIONISTA(S):

José Manuel Novoa

FOTOGRAFÍA:

Alberto (Magoo) Moro

MÚSICA:

Santi Vega

MONTAJE:

SONIDO:

Carlos de Hita, Rubén Carregal

DIRECTOR ARTÍSTICO:

Bertha Denize Cabrejos Paz, Frida Fabiola Salinas Janssen

PRODUCTOR EJECUTIVO:

José María Morales, Daniel Rodríguez

DURACIÓN:

REPARTO:

Gerardo Zamora

PREMIOS:

Goya 2016: Nominación a mejor música original

SORTIDA CULTURAL 19 A 22 D'ABRIL DE 2024. CURS 2023-2024

 19/04/2024 - VILAFRANCA - CARCASSONE - ROCAMADOUR

Des de Vilafranca vam arribar a la bonica ciutat medieval de Carcassonne  és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània. La vila és la capital de l'Aude i és coneguda per l'arquitectura medieval i restaurada per Viollet-le-duc al segle xix i és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1997. Està dividida pel riu Aude en dues parts molt diferenciades: la ciutat baixa o Bastida Sant Loís, i la ciutat alta o la Ciutat, conjunt monumental situat dalt d'un turó, voltat de muralles de l'època medieval. Carcassona està situada al sud de França, 80 quilòmetres a l'est de Tolosa. El seu emplaçament estratègic entre el mar Mediterrani i l'Oceà Atlàntic  és conegut des del neolític. La Ciutat Fortificada de Carcassona va arribar a uns extrems tals d'estat ruïnós que el Govern francès va considerar seriosament de demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial el 1849, però se'n va derivar un gran rebombori: l'historiador Jean Pierre Cross-Mayrevieille i l'escriptor Prosper Mérimée van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument històric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecteEugene Viollet-le-Duc el projecte de renovació de la ciutat alta. La fortificació consisteix en una doble anella de muralles i 53 torres.

Després de la visita pels carrers d'una ciutat on hi ha nombroses botigues i restaurants, vam dinar al restaurant Chez Christine. 

En acabar el dinar vam fer ruta fins Rocamadour on teniem l'hotel Du Chateau 3*.

20/04/2024 - ROCAMADOUR - SARLAT - PERIGORD NEGRE - ROCAMADOUR

Perigord: La capital és Perigús. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya, Olt i Garona. Aquesta comarca se la divideix en  quatre subcomarques:

• Al nord, el Perigord verd . El nom li ve dels boscos de roures clars que s'hi troben i les terres humides de prats verds.

• Al centre, el Perigord blanc . El nom prové del sòl calcari d'aquesta regió.

• Al sud-est, el Perigord negre (al voltant de Sarlat). Històricament la més antiga apel·lació de totes quatre, i prové dels boscos de roures anomenats verds però en realitat molt obacs, així com del color de les tòfones.

• Al sud-oest, el Perigord porpra). Aquesta apel·lació és la més recent (1970) i és deguda a l'expansió del turisme. El color porpre recorda les fulles de la vinya a la tardor. És el país de l'AOC vins de Bergerac amb denominacions prestigioses com els Costers de Bergerac (Côtes de Bergerac), Montravel, Monbazillac, etc. Abans del 1970 formava part del Perigord Blanc.

SARLAT Sarlat és una ciutat medieval que s'ha desenvolupat al voltant d'una gran abadia benedictina d'origen carolingi. L'abadia de Sarlat és l'única que va ser perdonada pels viking, segurament per estar lluny del marge de la Dordonya i els seus afluents.

Es va situar el 1153 sota la protecció directa de la Santa Creu de Roma. Va ser reconstruïda en estil romànic. El 1318, l'abadia es convertí en la seu del nou bisbat creat pel papa Joan XXII. L'església abacial va progressar a catedral de la diòcesi de Sarlat. Els bisbes, reemplaçant els abats, van començar la seva transformació arquitectònica que no va ser acabada fins al final del segle XVII.

El dinar d'aquest dia es va fer en un hotel Le Perigod Hotel que ho és des del 1900.

La Roque Gageac és molt a prop de Sarlat.  A tot just 10 quilòmetres cap al sud.

La Roque Gageac és a peu d'un penya-segat de manera literal. En un estret marge entre el penya-segat i el riu Dordogne (Dordonya) s'estén un carrer (només un carrer) sobre la qual s'assenten una sèrie de cases qual més bonica, amb el particular estil de construcció de la regió: parets de roca groga (extretes dels mateixos penya-segats en altres temps), sostres de teulades vermellosos. Però el poble més enllà del carrer, comença a enfilar amb algunes construccions pel penya-segat per completar una vista magnífica.

Més enllà de passejar per la carretera que discorre al riu i el penya-segat veient alguns dels seus racons, com la seva església o el jardí tropical que se situa al costat de la mateixa, la millor forma de veure la Roque Gageac és navegant pel riu. 

Navegar a gavarra pel riu Dordonya que ara tenen un ús turístic.

Aquestes realitzen una passejada circular pel riu Dordonya d'una hora de durada aproximadament. La gavarra és una rèplica dels vaixells tradicionals a vela dels segles XVIII de la regió de Dordonya-Perigord. Mitjançant el recorregut es poden veure alguns dels més bells castells de la Dordonya més de la naturalesa, la seva fauna i la seva flora de la conca del riu.

21/04/2024 - ROCAMADOUR - COLLONGES LA ROUGE - MARTEL - ROCAMADOUR 

MARTEL anomenada la Ciutat de les Set Torres, està situada a la vall del riu Dordonya a la regió de l'Occitania. Va ser fundada el segle XI pels vescomtes de Turenne prop de la carretera galoromana que unia Paris amb el sud de França, no molt lluny dels antics ports de sal de la regió. Fou una ciutat fortificada des del segle XIII. El segle XX, Martel va perdre influència degut a l'èxode rural i al desplaçament de la comercialització de la trufa més al sud. Ara és una ciutat molt turística relacionada amb el seu patrimoni arquitectònic.

COLLONGES LA ROUGE Els monjosde l'abadia de Charroux en Poitou funden l'any 782 un priorat després d'una donació del comte Roger de Llemotges. Atreu sota la seva protecció, una població de pagesos, d'artesans i de comerciants.. Al voltant dels seus edificis protegits per baluards perforats de quatre portes (dues de les quals encara subsisteixen), la vila esdevé una escala per als pelegrins a Compostela via Rocamadour. Colonjas travessa les guerres de Religió, de manera relativament pacífica, ja que les dues naus de l'església són utilitzades alternativament per al culte catòlic i el culte protestant. Després de lesGeurres de Religio de França (1560-1598) la reconstrucció del patrimoni de la burgesia enriquida i de la petita noblesa coincideix amb la pujada en potència del vescomtat del qual diversos membres fan de Colonjas la capital residencial de la regió. Al segle XVI, el « gran de Collonges » s'aixequen els nobles habitatges dels oficials del vescomtat, que els del poble anomenen avui castels. Després de la venda del vescomtat a la Corona de França l'any 1738 — que suposa la fi dels seus privilegis fiscals — i a continuació la Revolució , que destruït els edificis del priorat, molts habitants abandonen el poble, i Colonjas esdevé una pedrera. La vila no retroba una prosperitat efímera fins al començament del segle XIX. Aquesta fràgil prosperitat és aniquilada per la fil.loxera que delma les vinyes als anys 1880 i per l'èxode rural, de manera que Colonjas perd una gran part de la seva població.^] Serrals sencers de ceps malalts són arrencats i reemplaçats per nogueres, avui cultura emblemàtica d'aquest territori. La regió és gira llavors cap a la policultura aquitana (cereals, blat de moro, tabac), la ramaderia i l'engreix d'oques sobre l'altiplà calcari o la ramaderia bovina sobre l'altiplà llemosí més humit. Per tal d'aturar aquest ocàs, la municipalitat de Collonges emprèn tasques de conservació des de 1905. L'ajuntament de Collonges, de posar en valor el patrimoni del poble, i així l'associació « La Societat dels Amics de Collonges » neix el 20 de setembre de 1927 El 4 de setembre de 1969, Charles Ceyrac, home de comunicació i alcalde de Collonges que vol obrir progressivament al turisme, obté que el seu municipi esdevingui oficialment Collonges-la-Rouge. L'alcalde continua els seus esforços en aquest sentit « amb la supressió de tots els fils elèctrics i telefònics, el pavimentat dels carrers, la disposició d'àrees d'aparcament a les seves entrades prohibint a partir de 1970 l'accés als cotxes d'abril a setembre ». El poble forma part de l'associació dels pobles més bonics de França (Charles Ceyrac, alcalde de Colonjas de 1965 a 1996 va crear l'associació l'any 1982, i és el primer de la Llista de Les Plus Beaux Villages de France, i el lloc més visitat del Llemosí. 

ROCAMADOUR El nostre grup que s'allotjava a l'hotel du Chateau, vam arrencar el nostre cami fins Rocamadour baixant el cami del Via Crucis, fins arribar a la plaça de les esglèsies. Un cop acabada la visita a les capelles, a la Verge Bruna, vam baixar per l'esacalinata per on pujaven el peregrins. Els edificis de Ròcamador s'enfilen per la falda d'un penya-segat a la dreta del riu Alzou, que en aquest indret corre entre parets rocoses de 120 m d'alçada. Des de la part baixa del poble s'accedeix fins a les esglésies del capdamunt pujant diversos nivells i seguint un camí que passa per edificis que s'incrusten al penya-segat. El principal és l'església de Santa Maria (1479),, on podem trobar la Verge negra, suposadament esculpida per sant Amador. L'església s'obre en una terrassa anomenada el Pla de Sant Miquel, on hi ha una espasa trencada que es diu que és un fragment de Durandal, la que duia l'heroi Rotllan. Les parets de l'interior de l'església del Salvador són cobertes de pintures i inscripcions que recorden els pelegrinatges de persones cèlebres. L'església subterrània de Sant Amador (1166) s'estén per sota de la del Salvador i conté relíquies del sant. Al cim del penya-segat, roman el castell construït a l'ead mitjana per defensar els santuaris. 

Situat al departament de l'Òlt i a la regió d'Occitània. Forma part d'una vall oberta a la muntanya calcària del Causse de Gramat pel riu Alzou.. El seu nom ve de les relíquies d'Amador, el seu cos fou descobert intacte al cor del santuari marià el 1166. La ciutat dona el seu nom al formatge amb denominació d'origen des del 1996, el qual s'elabora amb llet d'un cert tipus de cabra petita. Forma part del cami de Sant Jaume. La realitat històrica d'Amador sembla inexistent i el topònim original de Ròcamador podria haver estat Ròca Major.

Ròcamador té un pelegrinatge molt antic a la Verge Maria sota l'aparença d'una Verge negra amb el cos cobert de plata. La prova final d'aquest pelegrinatge consistia a pujar de genolls les 216 escales que condueixen a la ciutat religiosa (que comprèn set esglésies, més dotze que les restauracions del segle xix no pogueren aixecar). Finalment, arribats dins dels santuaris després d'aquesta ascensió, els pelegrins deixaven en exvot diversos objectes. Pelegrinatge d'abast europeu com ho testifica el Llibre dels miracles del segle xii, va perdre notorietat després del pas iconoclasta de mercenaris protestants el 1562. Sota la revolució va ser saquejat una vegada més. Al segle xix el santuari va ser completament restaurat, ja que estava en ruïnes.

22/04/2024 - ROCAMADOUR - CAHORS - VILAFRANCA DEL PENEDES 

Des de Rocamandour vam sortir direcció Toulouse per fer una parada a CAHORS per visitar el pont medieval El pont de Balandras (pont Valentré) és un antic pont de pedra medieval que creua el riu Olt, a l'oest de la petita ciutat de Caors al departament d'Olt. La primera pedra va ser col·locada el 17 de juny de 1308. Tenia una funció de fortalesa, destinada a defensar la ciutat contra els atacs provinents del sud. En forma d'esquena d'ase o arc escarpat, amb 138 metres, de longitud, sis grans arcs gòtics de 16,50 m, perfectament conservats, amb uns avanços emmerletats i en forma de bec, dominat per tres torres emmerletades de planta quadrada i uns matacans que dominen l'aigua des d'una altura de 40 metres. Dues barbacanes protegien el seu accés, però la del costat de la ciutat ha desaparegut. Fou acabat  l'any 1378. 

El fet que s'eternitzés la seva construcció, doncs va durar més de mig segle, va donar naixement a la llegenda que cada habitant de Caors es complau a explicar. Exasperat per la lentitud de les obres, el mestre d'obres signa un pacte amb Satàn. El diable posarà tot el seu coneixement al servei de la construcció, i si executa totes les seves ordres, ell li lliurarà la seva ànima a canvi. El pont s'eleva ràpidament, les obres acaben, el contracte arriba al seu terme. Per salvar la seva ànima, ja que pretén no acabar els seus dies en l'infern, el mestre d'obres li demana al diable que vagi amb un sedàs a per aigua a la font dels Cartoixans (que es troba a l'altre costat del riu, a la part exterior de la ciutat) per calmar la set dels seus obrers. Evidentment Satàn torna sense aigua i perd la seva aposta. Disposat a venjar-se, el diable torna cada nit per llevar l'última pedra de la torre central, avui anomenada Torre del Diable, i cada dia els paletes l'han de tornar a col·locar.

L'any 1879, es va fer una restauració del pont, i l'arquitecte Paul Gout va manar col·locar en el forat buit una pedra esculpida amb l'efígie del dimoni que no va tornar a desaparèixer, doncs el dimoni s'havia quedat definitivament en el lloc amb les arpes presoneres del ciment.

Després de la visita a Caors, el grup vam dinar a Castelnaudary, per menjar el plat més típic de la zona: La cassoulete a L'Hôtel de France. Cap a les 20:00 hores arribavem a Vilafranca del Penedès. 

Viatge organitzat per L'aula d'Extensió Universitària i Autocars Vendrell de Vilafranca del Penedès

Maria Sabaté - Abril 2024

                                                                                                                                             

PRESENTACIÓ DE DOS TREBALLS DE RECERCA

25 d'abril 2024

TREC. Presentació de dos treballs de recerca de l'IES Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès

Presentació de Jordi Beneito, professo de l'IES Milà i Fontanals.

El TREC és el treball de recerca que els alumnes de Batxillerat fan al llarg d'un any. Ells escullen el tema que volen desenvolupar i representa un 10 % de la nota del Batxillerat. 

Els treballs que es presentes són del 2022.

ROGER ARMENGOL MARTÍ. "Efectes visuals en el món del cinema" És la investigació de com es construeixen determinats efectes especials en el món de les produccions cinematogràfiques.

NOA REVIEJO SAEZ. "Presoners espanyols al camp de Mauthausen" Una imatge no val més de 100.000 vides. Recull de fotos del 1940 al 1945 i el seu estudi i sobretot, de com es van poder treure del camp i com s'han pogut conservar i també de com algunes de les fotos conservades van ser útils en els judicis de Nuremberg.

Maria Sabaté

HISTÒRIA URBANA C/PARAL.LEL, BARCELONA

Professor: Marc Jovani Fernández

18 d'abril 2024

Llicenciat en Història.

EL PRIMER PARAL.LEL 1894-1939 LA FIRA PERMANENT DE BARCELONA.

L'etapa inicial del Paral.lel, del 1894 al 1939, forja l'essència de l'avinguda. És una arteria aglutinadora, integradora i esdevé un espai d'oci per la gent treballadora.

El Paral.lel és una construcció popular que neix en un moment en que s'enderroquen les muralles. La ciutat de Barcelona acolli gent arribada de tot l'estat.

Hi trobem el SALON ARNAU que hi és des del 1903. El senyor Arnau s'havia fet ric amb la fabricació i venda de sostenidors, idea que va començar després d'un viatge a París. Part de la seva fortuna la va invertir en el Salon Arnau, ara és un edifici abandonat pendent de la seva reconstrucció.

El Paral.lel ja era una avinguda en la planificació del Pla Cerdà i coincideix amb el paral.lel 44. L'avinguda sustituia un antic cami entre horts.

El Sr. Cerdà va proposar una amplada de 50 metres, cosa que no va agradar tothom. La solució fou construir uns edificis amb baixos porticats, de 5 metres: 5 metres sota porxos + 5 metres sota porxos + 40 metres, sortien els 50 metres originals. La llei dels porxos no es va mantenir i van ser ocupats per negocis.

A l'anys 1929 amb l'Exposició Universla va desaparèixer la llei de porxos.

Miquel Badenas i Rico - EL Paral.lel, Història d'un mite. Ed. Amarantos BCN 1993

A partir de 1895, aproximadament, s'instal.len al Paral.lel molts negocis d'entreteniment i barraques o, el que s'anomena, edificis sense fonaments. El primer teatre Apol.lo no tenia fonaments.

S'hi instal.la La Canadenca.

En 600 metres d'avinguda es concentraven totes les activitats d'oci.

Barcelona havia integrat diversos barris, la ciutat era una socitetat de masses i en àquella època ja tenia 3 places de toros.

El 1893 i fins el 1907 va existir EL CIRCO TEATRO ESPAÑOL. Manuel Suñe Sucarrats, un dels propietaris, va inventar les ofertes del 2 x 1. Tenia un café al costat del teatre.

Al llocs d'oci del Paral.lel hi havia moltes dones: cantants, ensinistradores, acròbates, etc. Per exemple Leoniska ensinistrava cacatues. Miss Sefora era equilibrista. Al Cookpit s'hi feien lluites de galls. Els germans Onofri van trionfar com mims i gaudiren d'un gran èxit.

El Teatre Circ Español es va cremar i es va reconstruir el 1908 i al seu costat també va construir-se el café español.

El 1897 es va inaugurar el Cinematograf amb titols com "Soldados en el campamento" "Llegada de un tren" "Batalla de mujeres" "Salida de trabajadores"...

"Setze Jutges" sarsuela de l'any 1858 escrita per Manuel Angelón i Broquetas va ser  escenificada en la inauguració del Teatre de la Delicias -1900-1906 

Caballero Felip fou un ventriloc que inicia les seves actuacins a La Pajarera Catalana (1901-1905) després seria EL Molino

El Teatre Onofri  l'arquitecte que el va dissenyar fou Andreu Audet que també va dissenyar El Casal de Vilafranca. L'Onofri va ser un teatre gegantí on els Onofri no van acabar de tenir èxit per la llunyania dels espectadors feia que el teatre de mim no acabés d'agradar. 

Teatre Apolo (1904) Aquest teatre encara, avui, ofereix espectacles. 

El Café Sevilla estava situat al costat de la Gran Barberia del Obrero. En el Café Sevilla, Isidre Nonell hi cantava fandangos. 

El Paral.lel era una avinguda interclassista que acollia gent de totes les classes socials. En aquest carrer s'hi van concentrar moltes lluites obreres.

El 1904, L'Ajuntament va sanejar el Paral.lel de barraques.

El Teatre Victòria també va ser dissenyat per Andreu Audet. A l'actualitat pertany al Mago Pop. S'hi va representar "L'Auca del Senyor Esteve"  de Santiago Rusiñol, aquesta obra no l'havien volgut a cap altre teatre però el 1917 fou estrenada al Victòria amb un gran èxit de públic i de crítica. 

Raquel Meller fou una cupletista molt coneguda, admirada per tot el món i amb una gran carrera Raquel Meller aconseguí de dignificar aquest gènere musical i introduir-lo al repertori dels millors teatres i sales d'espectacles d'arreu del món.

Felip Cortiella i Ferrer (1871-1937) va ser un dramaturg, poeta, narrador i tipograf anarquista catalinsta. Introduï Henry Ibsen perquè volia modernitzar el teatre català.

El Paral.lel també va ser zona per les bandes: "Els Pinxos" controlaven les zones del Paral.lel per la prostitució. Juli Vallmitjana que va introduir el Caló al català, n'era un gran coneixedor i els descriu a "L'Esquetlla de la Torratxa" La cançó "El pinxo li va dir a en panxo..." prové d'aquestes bandes.  La conflictivitat social va ser molt present al Paral.lel. El treballadors es trobaven al Bar La Tranquilidad.

El Teatre Olimpia va tenir 6000 localitats i l'anomenaven el Liceo del Paral.lel (1924-1947) La pista era inundable "Kosmopolis"(1928) obra de Josep Amich que també va escriure "Baixant de la font de baix"

Charles Nicolàs va estar 240 hores ballant i ho va fer al Teatre Talia.

Mercè Serós i Ballester va ser una cantant amb una bona educació musical.

Josep Santpere fou una gran estrella al Paral.lel.

Elena Jordi va ser la primera dona que dirigí i produí una pel.licula que no s'ha conservat. Fou una actriu i empresària teatral de vodevil catalana. Va desenvolupar la seva activitat teatral al Paral.lel barceloní. especialment entre els anys 1909 i 1920. És considerada la primera directora de cinema d'Espanya.

La Bella Dorita va treballar al music-hall Pompeya i a l'Apolo, on va guanyar un concurs de bellesa i va popularitzar els cuplets frívols, ja amb el nom artístic de Bella Dorita. L'any 1923 va començar a treballar a El Molino i va consolidar la seva popularitat, amb cançons com «La pulga», «La vaselina» o «Fumando espero...» i amb el seu estil, basat en la provocació, les insinuacions picants i els dobles sentits, que la censura intentà controlar.

Durant la Guerra Civil, la CNT va tancar tots els Cabarets. Però l'avinguda ha sobreviscut i ha evolucionat i segueix atraient públic.

Maria Sabaté 

 

UN MARC ECOLÓGIC PER A LA COMPRENSIÓ DEL CONTACTE DE LLENGÜES

 4 d'abril 2024

Professor: Albert Bastardas i Boada

Avui estem plens de contactes de llengües per l'efecte de les migracions. 

Uriel Weinreich va ser el primer lingüista que en va parlar. El 1953 va escriure "Languages in contact".

CAUSES DEL CONTACTE DE LLENGÜES

- Desplaçament de poblacions

- Integració (forçada o volguda) en espais polítics superiors (Catalunya en seria un exemple)

- Educació formal, per exemple, el francés o l'anglés a l'escola.

- Intercanvis econòmics.

- Comunicació tecnomediàtica.

Com podem imaginar la representació d'aquest tema? És pot estudiar com a conjunt de regles. També es pot fer a través dels comportaments humans i aixì arribem a l'estudi d'altres àmbits.

Einar Haugen, lingüista nordamericà, diu: "És l'estudi de la interacció d'una llengua concreta i del seu entorn o medi"

En l'estudi de l'evolució de les llengües i llur relacions introduim la     PRESPECTIVA ECOLÒGICA com a forma de pensament.

1.- Parteix del tot i no només de les parts i ecosistema com a concepte fonamental. La realitat com un conjunt d'interrelacions.

2.- Sempre situa els elements en el seu context.

3.- Prioritza l'estudi de les inter-retroaccions en lloc de les propietats dels elements aillats.

4.- Se situa en una visió dinàmica i evolutiva - temps dels fenòmens.

ECOSISTEMA SOCIOLINGÜÍSTIC.

Ens dona una piràmide invertida, de set nivells, on, de MÉS gran a MÉS petit s'ordenen com segueix:

1.- Organització política

2.- Media i tecnologies de la comunicació

3.- Ecomonia i vida laboral.

4.- Volums demolingüítics

5.- Grupalitats i identitats

6.- Interaccions socials

7.- Cervell

Cada apartat intenta explicar diferents propostes. Totes aquestes dimensions viuen inter-relacionades i lligades. S'ha de tenir consciència de la complexitat de la realitat. 

Una representació pot ser una partitura polifónica perquè té TEMPS, SEQÜENCIALITAT i l TOTALITAT HARMÓNICA. Explica el que fa cada veu per escolat la vellesa de la peça que s'interpreta.

EL CERVELL/MENT

És el facilitador i dipositari de les competències lingüístiques de cada ú.

El que entenem i la parla es produiexen en diferents zones del cervell. No és el mateix entendre que parlar. El facor edat influeix en la rapidesa de l'aprenentatge lingüístic. 

som nosaltres qui atorguem noms, idees sobre el món i també les llengües.

LA INTERACCIÓ DEL CERVELL/MENT

És a la conversa humana on tenen vida o mort. Si es deixen d'usar, les llengües es moren.

És importat l'establliment dels usos lingüística interpresonals: feina, familia, amics. 

Convergència lingüística - adaptació de la parla entre interlocutors, exemple: conversa bilingüe.

Rutinització i continuïtat, establiment dels hàbits o normes d'us. 

Emocions i sentiments que són la base dels conflictes humans perquè dominen el comportament humà.

GRUPALITAT I CATEGORITZACIÓ COL.LECTIVES

Viviem en grups o col.lectius humans. 

Imatges grupSs, representació de nosaltres mateixos i la pregunta: Com veus els altres?

Les conseqüències de les diferències.

Identitats ètnico-nacionals. Conflictivitat?

Les relacions intergrupals

VOLUMS DEMOLINGÜÍSTICS DELS GRUPS.

La história sociodemogràfica dels contactes entre grups diferents. Per exemple els catalans ja no són el grup predominant a Catalunya.

El pes social de cada zona. Quin grup pesa més?

Pes econòmic i polítics

El TEMPS és una varible importantissima perquè en el temps els grups canvien.

ECONOMIA, VIDA LABORAL I ESPECTATIVES DE FUTUR.

Els usos lingüístics a les empreses sóm molt importants. Saber quina és la llengua laboral pot ser determinanta en les espectatives de futur.

TECNOCOMUNICACIÓ

El castellà és EL predominant aquí.

De fet, encetem una nova època en que desconeixem, encara, el poder teconmediàtic, de les xarxes socials, els/les influencers i/o la IA.

EL PODER POLÍTIC

Té molt poder però no tot.

- Marc demopolític dels contactes. Grups majoritaris i grups minoritaris. Subordinació estructural.

- Distribució territorial del poder polític. Estructura del multilingüisme oficial.

- Unions supraestatals. Unió Europea, per exemple, davant la necessitat de veure's amb EEUU i la Xina. Com es reconeixeran les llengües?

- Identitats polítiques, Identitats originaries. Exemples com Suissa i Canadà on conviuen els originaris i els inmigrans d'altres paissos i es parlen amb naturalitat llurs llengües.

- Influències en els usos lingüístics socials i interpersonals.

TEMPS, PERSISTÈNCIES I CANVIS

Tot ocorre en el temps. El reemplaçament intergeneracional de les poblacions.

Resultats més freqüents dels contactes lingüístics:

- Interferències i prèstecs lingüístics

- Mescla de llengües

- Bilingüització

- Reemplaçament social d'usos i sustitució lingüista

- Distribucions de funcions en la societat.

Maria Sabaté

ELS CICLES CLIMÀTICS, UN ANAR I TORNAR DEL FRED A LA CALOR.

 21, març, 2024

Professor, Sr. Jordi Camins Just. Va néixer i viu a Igualada. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona, és Màster Tècnic per l'Institut d'Estudis Superiors Econòmics i d'Assegurances 

http://www.gelicehielo.com/ 

Els cicles climàtics si, existeixen. Coneixem cicles freds i cicles càlids. Els cicles climàtics són conseqüència de la relació entre la Terra i el Sol. Impactes de meteorits i erupcions volcàniques poden produir efectes meteorològics.

L'atmosfera del nostre planeta està compost de gasos, però n'hi ha que fan efecte hivernacle. Actualment, la temperatura d'aquests gasos és de 14 °C, hauria de ser de 32 °C menys.

La temperatura mitjana és de 14,5º C. Mirant enrere, fa 800 milions d'anys les temperatures eren molt inferiors. Després, fa uns 30 milions d'anys, es produiren temperature molt altes amb la proliferació de grans rèptils. 

Qui s'adapta a les condicions climàtiques sobreviu.

Si mirem 1 milió d'anys enrere tenim cicles de pujada i baixada, freds i càlids, que duraven uns 100.000 anys, aproximadament.

Des de fa uns 18.000 anys va començar un cicle càlid i d'aqui uns 25 o 50.000 anys començada un període  fred, de nou. Ara vivim en un període càlid.

El gel marí, sobre l'aigua, té entre 2 i 4 metres de gel. El gel de les glaceres té un gruix de 2,5 km.

Des de la darrera glaciació, el gel sobre el nord d'Europa tenia un gruix de 2,5 km.. Aquest gel arribava fins Espany, el nord d'Italia. Amb el desglas, el nivell del mar va pujar 120 metres.

Totes les valls del Pirineu estan formades pel moviment de les glaceres. Fixem-nos en Andorra, per damunt hi havia 400 metres de gel. La més important era la glacera del Garona amb 800 metres de gruix i 65 quilometres de llarg.

A la representació del Sol i els planetes, àquests tenen una órbita excèntrica. En aqueste orbites hi ha variacions. Aquests canvis es produeixen cada 90 a 100.000 anys per efecte de la gravetat. Són els anomenats Cicles/Variacions de Milankovic 

La terra respecte del Sol, està en una posició oblicua. Momviment de pressecció: La Terra es mou inclinant-se davant el Sol i el completa cada 27.000 anys, aproximadament.

Des de fa uns 18.000 anys hem tingut més períodes càlids amb temperatures superiors a 14,5ºC.

L'Òptim Climàtic Medieval o Període Ccàlid Medieval (sigles en anglès:MWP) va ser un període de clima relativament càlid en la regió del nord de l'Atlàntic, que també es detectà en altres llocs com la Xina,Nova Zelanda i altres països que va durar de l'any 950 al 1250. Va ser seguit per un període més fred a la regió del nord de l'Atlàntic anomenada Petita Edad de Gel. Alguns es refereixen a l'esdeveniment com l'Anomalia Climàtica Medieval que fa referència a altres efectes importants a més dels de la temperatura.

Abans de 1600 les dades meteorològiques són escasses però sembla que aquest òptim climàtic va ser entre els anys 950 i 1250, hi ha registres de temperatura molt heterogeni.

On es poden trobar vestigis d'altres èpoques que ens ajuden a estudiar el clima, és a les MORENES, marges a banda i banda del llit de la glacera i és on es dipositen les restes arrossegades per la glacera. Els Blocs erràtics, pedres grans arrossegades pel gel.

Les glaceres de Suissa arribaven a Lion, prop de Tori. Aplicant Isotopos radioactius sobre els blos erràtics, s'ha pogut determinar el nivell de radiació salors a la que van estar exposats. Amb el Carboni 14 s'han estudiat àrbres semifossilitzats per saber on hi havia boscos.

Els russos van descobrir al gel de l'Antàrtida que llur antiguitat tenia més d'un milió d'anys. Amb una perforació es pot veure com era el CO2 de l'època.

Ara estem passant una època de baixa radiació solar, fins el 2050. Això ens podria ajudar en la moderació de l'escalfament.

Augment de la temperatura a nivell planetari, any 2021: +1,2ºC

Augment de la temperatura a Catalunya, anys 2021: +1,4ºC

Augment de la temperatura als Pirineus-Alta muntanya: +4ºC

EMERGÈNCIA CLIMÀTICA -  SOLUCIONS

A curt termini hem de deixar d'agredir la normalitat natural del planeta

- Aconseguir la reducció de gasos d'efecte hivernacle.

- Preservar els boscos boreals i les selves tropicals.

A mig termini s'ha d'estabilitzar el creixement demogràfic.

Mentrestant cal adaptació, modificar els nostres comportaments i la nostra activitat a les noves situacions.

Maria Sabaté.

: La Terra é