Professor: Marc Jovani Fernández
18 d'abril 2024
Llicenciat en Història.
EL PRIMER PARAL.LEL 1894-1939 LA FIRA PERMANENT DE BARCELONA.
L'etapa inicial del Paral.lel, del 1894 al 1939, forja l'essència de l'avinguda. És una arteria aglutinadora, integradora i esdevé un espai d'oci per la gent treballadora.
El Paral.lel és una construcció popular que neix en un moment en que s'enderroquen les muralles. La ciutat de Barcelona acolli gent arribada de tot l'estat.
Hi trobem el SALON ARNAU que hi és des del 1903. El senyor Arnau s'havia fet ric amb la fabricació i venda de sostenidors, idea que va començar després d'un viatge a París. Part de la seva fortuna la va invertir en el Salon Arnau, ara és un edifici abandonat pendent de la seva reconstrucció.
El Paral.lel ja era una avinguda en la planificació del Pla Cerdà i coincideix amb el paral.lel 44. L'avinguda sustituia un antic cami entre horts.
El Sr. Cerdà va proposar una amplada de 50 metres, cosa que no va agradar tothom. La solució fou construir uns edificis amb baixos porticats, de 5 metres: 5 metres sota porxos + 5 metres sota porxos + 40 metres, sortien els 50 metres originals. La llei dels porxos no es va mantenir i van ser ocupats per negocis.
A l'anys 1929 amb l'Exposició Universla va desaparèixer la llei de porxos.
Miquel Badenas i Rico - EL Paral.lel, Història d'un mite. Ed. Amarantos BCN 1993
A partir de 1895, aproximadament, s'instal.len al Paral.lel molts negocis d'entreteniment i barraques o, el que s'anomena, edificis sense fonaments. El primer teatre Apol.lo no tenia fonaments.
S'hi instal.la La Canadenca.
En 600 metres d'avinguda es concentraven totes les activitats d'oci.
Barcelona havia integrat diversos barris, la ciutat era una socitetat de masses i en àquella època ja tenia 3 places de toros.
El 1893 i fins el 1907 va existir EL CIRCO TEATRO ESPAÑOL. Manuel Suñe Sucarrats, un dels propietaris, va inventar les ofertes del 2 x 1. Tenia un café al costat del teatre.
Al llocs d'oci del Paral.lel hi havia moltes dones: cantants, ensinistradores, acròbates, etc. Per exemple Leoniska ensinistrava cacatues. Miss Sefora era equilibrista. Al Cookpit s'hi feien lluites de galls. Els germans Onofri van trionfar com mims i gaudiren d'un gran èxit.
El Teatre Circ Español es va cremar i es va reconstruir el 1908 i al seu costat també va construir-se el café español.
El 1897 es va inaugurar el Cinematograf amb titols com "Soldados en el campamento" "Llegada de un tren" "Batalla de mujeres" "Salida de trabajadores"...
"Setze Jutges" sarsuela de l'any 1858 escrita per Manuel Angelón i Broquetas va ser escenificada en la inauguració del Teatre de la Delicias -1900-1906
Caballero Felip fou un ventriloc que inicia les seves actuacins a La Pajarera Catalana (1901-1905) després seria EL Molino
El Teatre Onofri l'arquitecte que el va dissenyar fou Andreu Audet que també va dissenyar El Casal de Vilafranca. L'Onofri va ser un teatre gegantí on els Onofri no van acabar de tenir èxit per la llunyania dels espectadors feia que el teatre de mim no acabés d'agradar.
Teatre Apolo (1904) Aquest teatre encara, avui, ofereix espectacles.
El Café Sevilla estava situat al costat de la Gran Barberia del Obrero. En el Café Sevilla, Isidre Nonell hi cantava fandangos.
El Paral.lel era una avinguda interclassista que acollia gent de totes les classes socials. En aquest carrer s'hi van concentrar moltes lluites obreres.
El 1904, L'Ajuntament va sanejar el Paral.lel de barraques.
El Teatre Victòria també va ser dissenyat per Andreu Audet. A l'actualitat pertany al Mago Pop. S'hi va representar "L'Auca del Senyor Esteve" de Santiago Rusiñol, aquesta obra no l'havien volgut a cap altre teatre però el 1917 fou estrenada al Victòria amb un gran èxit de públic i de crítica.
Raquel Meller fou una cupletista molt coneguda, admirada per tot el món i amb una gran carrera Raquel Meller aconseguí de dignificar aquest gènere musical i introduir-lo al repertori dels millors teatres i sales d'espectacles d'arreu del món.
Felip Cortiella i Ferrer (1871-1937) va ser un dramaturg, poeta, narrador i tipograf anarquista catalinsta. Introduï Henry Ibsen perquè volia modernitzar el teatre català.
El Paral.lel també va ser zona per les bandes: "Els Pinxos" controlaven les zones del Paral.lel per la prostitució. Juli Vallmitjana que va introduir el Caló al català, n'era un gran coneixedor i els descriu a "L'Esquetlla de la Torratxa" La cançó "El pinxo li va dir a en panxo..." prové d'aquestes bandes. La conflictivitat social va ser molt present al Paral.lel. El treballadors es trobaven al Bar La Tranquilidad.
El Teatre Olimpia va tenir 6000 localitats i l'anomenaven el Liceo del Paral.lel (1924-1947) La pista era inundable "Kosmopolis"(1928) obra de Josep Amich que també va escriure "Baixant de la font de baix"
Charles Nicolàs va estar 240 hores ballant i ho va fer al Teatre Talia.
Mercè Serós i Ballester va ser una cantant amb una bona educació musical.
Josep Santpere fou una gran estrella al Paral.lel.
Elena Jordi va ser la primera dona que dirigí i produí una pel.licula que no s'ha conservat. Fou una actriu i empresària teatral de vodevil catalana. Va desenvolupar la seva activitat teatral al Paral.lel barceloní. especialment entre els anys 1909 i 1920. És considerada la primera directora de cinema d'Espanya.
La Bella Dorita va treballar al music-hall Pompeya i a l'Apolo, on va guanyar un concurs de bellesa i va popularitzar els cuplets frívols, ja amb el nom artístic de Bella Dorita. L'any 1923 va començar a treballar a El Molino i va consolidar la seva popularitat, amb cançons com «La pulga», «La vaselina» o «Fumando espero...» i amb el seu estil, basat en la provocació, les insinuacions picants i els dobles sentits, que la censura intentà controlar.
Durant la Guerra Civil, la CNT va tancar tots els Cabarets. Però l'avinguda ha sobreviscut i ha evolucionat i segueix atraient públic.
Maria Sabaté
